dilluns, 22 de maig de 2017

Una cursa amb pocs corredors

Abans de començar la cursa
Diumenge vaig córrer la 2a edició de la cursa solidària de La Mina, a Barcelona. Hi havia versions de 5 i de 10 quilòmetres. Em va donar la sensació a la sortida que érem pocs corredors. Una sensació que després es va confirmar absolutament. El recorregut era molt pla, passant diverses vegades pel riu Besòs i creuant-lo per dos ponts. Els ponts suposaven pràcticament les úniques rampes del recorregut. Per un error d'un control en un encreuament, la primera volta va ser més curta, uns 4.500 metres, aproximadament. L'organització va reaccionar molt ràpidament i, en la segona volta van allargar el circuit per tal de compensar l'errada de la primera volta. Em va semblar molt bé i els felicito perquè no ha de ser gens senzill canviar un circuit quan la cursa ja està en marxa. Degut a la baixa participació, ens vam trobar que a la segona volta, ja sense els corredors dels 5 quilòmetres, corríem gairebé sols. Vaig acabar amb 45m i 47s. Un registre que vaig donar per bo. Baixar dels 46m per a mi ara és un temps correcte. Em moc al voltants dels 45m en un 10.000.
La cursa ho té tot per a ser més concorreguda: pavelló al costat de la sortida/meta; vestuaris, dutxes, cronometratge, speaker animat, recorregut molt pla, com deia... Aleshores no s'entén perquè només 44 corredors van acabar el 5.000 i 39 més el 10.000. En total, 83 corredors. Una xifra baixíssima. Mai no havia estat en una cursa amb tant poca participació. Vaig acabar en el lloc 15. El guanyador va invertir 36m 28s en completar-la. Perquè tan pocs participants ? Per l'estigma que persegueix el barri de La Mina de conflictiu o insegur ? No ho sé, però em va saber greu, la veritat, perquè segur que la cursa es va organitzar amb tota l'estimació del món. L'any que ve, si puc, tornaré a córrer aquesta cursa. Aviam si serem més corredors.  
  Aquest diumenge 28 de maig, faré la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La versió 10 km.  

dimarts, 16 de maig de 2017

Content a Vilanova i la Geltrú

Les llebres de 45m, just darrera meu (Foto: Gabriel Miquel)
Diumenge vaig córrer els 10 km de Vilanova i la Geltrú. Recorregut molt planer en un circut de 5km al qual es feien dues voltes. Erem poquets i vaig poder sortir força endavant.
Vaig sortir rapidet, fent els dos primers quilòmetres a 4,20 i 4,21. Les llebres de 45m (ritme 4,30) les tenia, lògicament, endarrera. Tres quilòmetres consecutius (del 3 al 5) a 4,32 van fer que les llebres em trepitgesin els talons. Cap el 7,5 i em van passar. No las vaig poder seguir. A aquelles alçades de la cursa, ja havia atrapat l'Emi Vaquero, l'incombustible atleta veterana de 65 anys, amb un munt de participacions i medalles en europeus i mundials a totes les distàncies, a la qual feia molt que no veia en cap cursa. Em va costar molt atrapar-la, però al final li vaig poder treure uns 30 segons a la meta. El meu objectiu era millorar el registre de la setmana anterior a Bombers. No era complicat donada la mediocritat de la marca d'aquell dia. Al final, a Vilanova vaig acabar en 45m i 16s, un registre que ja s'acosta a on estic ara, que és entre 44 i 45 minuts. La cursa ben organitzada; els quilòmetres marcats; el dia va acompanyar; caloreta, però soportable; poc o gens de vent. Cursa recomenable de totes totes.
Bona cursa, a Vilanova i la Geltrú
 No vull oblidar-me de dir que també va córrer aquest diumenge --no a Vilanova, sinó a Badalona--, la cursa del Dimoni (10km, també) el meu company de feina a esports de TV3, l'Agustí Alavés. L'Agustí és un gran expert en futbol internacional i a més l'explica de meravella. Seguiu-lo a l'Esport3. Us encantarà. Va debutar a Badalona després d'haver-se posat en forma de manera brillant. Benvingut, Agustí, al món dels bojos del córrer !
Un crack, l'Agustí Alavés

Aquest diumenge estrenaré cursa. Correré a La Mina. Mai no l'he feta. 10 km. Aviam com va.

dilluns, 8 de maig de 2017

He tornat a la cursa de Bombers

A Bombers (Foto: Gabriel Miquel)
  Feia 3 anys que no la corria. Una cursa, la de Bombers, que vaig córrer en la seva primera edició, al 1999. Després l'he disputada unes quantes vegades. Fins a 9, comptant aquesta última edició. Només començar ja vaig veure que no seria un dia en què faria un bon crono. Tot i haver buidat la bufeta diverses vegades abans de començar, el donar-se el tret de sortida, de seguida vaig notar que tenia líquid. I em neguitejava enormement. Abans del km. 1 vaig haver de fer una aturada tècnica per solucionar el problema. 40 segons ben bons perduts. Abans de l'aturada, la llebre de 45m ja m'havia superat. No vaig tenir temps de comprovar si l'hauria pogut seguir. El cas és que vaig passar el km 5 en 24,37, un temps molt discret. La idea que havia tingut d'intentar atrapar a llebre de 45m (4,30/km) estava ja descartada des de feia estona. Objectiu, doncs, baixar dels 47m. Havia de córrer força en la segona part per aconseguir-ho. Ho vaig intentar però no era capaç d'anar ràpid, ni tan sol en els trams amb tendència a baixar.  4,39-34-47... Lluny dels 4,30 que hauria estat òptim. Al final vaig acabar en 47m i 39s. Marca molt discreta, de fet, la pitjor de totes les meves participacions a Bombers. És el què hi ha. Després, a treballar, i a la tarda vaig locutar el resum de la cursa per l'Esport3. El reportatge el podeu visionar AQUÍ.


    Diumenge que ve, els 10km de Vilanova i la Geltrú. Aviam si ho faig una miqueta millor en quant a registre. A fe que ho intentaré ! Els de TV3 donem tot el nostre suport a aquesta cursa !
Imma Casares
Àlex Castells
Xavier Valls

Jordi Sanuy
El "Menda"

dimecres, 3 de maig de 2017

Una mica Tortuga

A poc de la sortida (Foto: Carles Cat)
 Feia molts anys que tenia ganes de córrer la cursa de Fons de Les Tortugues de La Garriga, que es fa cada 1 de maig. Per una raó o altra, mai no hi havia pogut anar. Finalment al 2017 va arribar l'oportunitat per a fer-la. Després d'estar una setmana sense córrer ni un metre ja que he estat transmetent el Barcelona Open Banc Sabadell (el "Godó" ) i m'era impossible córrer, la reaparició va ser a La Garriga. Cursa de 14 quilòmetres, si bé el meu GPS em va indicar 14,32. Gran ambient en una matinal atlètica amb curses per a totes les edats. Amb l'Arcadi vam sortir molt endarrerits i vam fer els primers 7 quilòmetres petant la xerrada. Als dos ens anava bé anar molt suau; ell perquè diumenge dia 7 corre la marató de Ginebra i jo perquè portava molts dies sense córrer. Al voltant del km 7,5, una rampota molt empinada i força llarga ens va acabar separant. L'Arcadi arrossega molèsties a tendó d'Aquil·les i no va voler forçar. Jo em vaig trobar molt bé i vaig anar fent. Encara quedaven algunes pujades abans de tornar a La Garriga. Al final vaig entrar en 1h 21m i 36s, un registre moooolt modest, però que em va permetre gaudir dels paisatges i d'un recorregut molt amè i variat. Està clar que els curses es gaudeixen de veritat quan vas a un ritme molt tranquil. I va ser el cas. L'Arcadi va entrar a meta 3 minuts després.


Bona foto, Carles Cat !
  Després em vaig quedar a acompanyar l'Arcadi mentre firmava llibres del seu "La Volta al món en 80 maratons". En va vendre i firmar un bon grapat !

L'Arcadi en plena feina d'autor !



Molta gent em diu que m'animi a escriure un llibre...
Aquest diumenge tornaré a fer una cursa multitudinària: la Cursa de Bombers. 10 Km per Barcelona.


diumenge, 23 d’abril de 2017

Canovelles i Medijocs, procuro fer-les cada any

La sortida a Canovelles amb el Carles i l'Arcadi. Els Carles ens va esperar
 De fet la majoria de curses que faig les vaig repetint any rera any. És una bona manera de calibrar com vas.... fa anys, millorant i ja fa anys també, empitjorant... Llei de vida. El dilluns de Pasqua és el dia de la Cursa de Fons de Canovelles. 15 quilòmetres, 60% per terra i 40% per asfalt. Al 2005 vaig fer-la en 1h i 2 minuts. Enguany en 1h i 16 minuts. Fins aquí, normal, però el cert és que fa un any la vaig fer en 1h i 9 minuts. Una pèrdua de 7 minuts en 1 any em sembla excessiu. Espero millorar ostensiblement al 2018. Veurem...
Ben somrient a Canovelles
 
El cert és que abans de començar vam fer una tirada de 6 Km l'Arcadi, el Carles Boix i jo, per completar una mitja, ja que l'Arcadi té una marató a la vista i volia fer més quilòmetres. Per segona vegada a la meva vida vaig arribar tard a una sortida. Vam apurar massa i quan vam arribar a l'arc de sortida ja no es veia ni l'últim corredor. Poc a poc vam anar recuperant metres i no vam acabar últims. La cursa, com sempre, amb pujades dures i rectes eternes al polígon. Però és una cursa que, com dic, procuro fer sempre.

A Medijocs
Pujadeta a Medijocs
  I el 22 d'abril vaig córrer la Medijocs, una cursa on participa bàsicament personal sanitari i que tenen a be comptar-m'hi entre els convidats que no som d'aquest col·lectiu. Es corre a Sant Cugat del Vallés. Són 8,3 quilòmetres i consisteix, bàsicament, en anar del Parc de la Pollancreda a Can Borrell i tornar. Crec recordar haver-la fet anys enrera en 34-35 minuts. Enguany, 39m i 19s. Encara tinc un marge --petitet, això sí-- per ser encara sub40. Veurem al 2018 com anirà.

Trobo que em queda molt bé la roba del Mingu !
  El dia 30 d'abril no faré cap cursa, per motius laborals. Reapareixeré al dia següent, 1 de maig, en una cursa que no he fet mai. La de Les Tortuges de La Garriga.   
 
 
 


dimecres, 5 d’abril de 2017

Una bona cursa solidària

Arribant a meta
Ja fa 4 anys que es fa i hi he estat en les tres últimes edicions. La Cursa per la Justícia Social de Terrassa. Cada any recullen tones d'aliments. Cada corredor ha de portar 5 kg de menjar per ajudar els més desfavorits. I a fe que la gent cumpleix. 5 tones recullides enguany haven-t'hi 1.000 participants. O sigui que tothom va portar els 5 kg demanats. Pel què fa a la meva cursa, després d'haver corregut la cursa de 5 Km en 21,54 (2015) i 23,13 (2016), no em plantejava cap marca en especial. M'ho va preguntar un corredor poc després de prendre la sortida. "Amb fer 22 minuts ja m'estaria bé", li vaig dir. La Maite Martín volia anar al meu ritme, però va sortir com un coet i de seguida em va treure 15 segons de diferència. En principi corro més ràpid que ella. Vaig pensar, o ella ha millorat molt o jo estic pitjor. Potser ni una cosa ni l'altra. Poc a  poc m'hi vaig anar acostant. A ella i a l'Olga Diana Herrera, companya seva de club. Vaig poder passar la Maite cap a la meitat de cursa. L'Olga va ser més complicat. Cap el km 3,5, aproximadament, la vaig poder superar. Tot plegat va fer que anés a un bon ritme i al final vaig acabar en 22m i 37s, millorant la marca de l'any passat clarament. Per estar satisfet...!
Just quan superava la Maite
  Vaig acabar el 57 de la general, de 350 arribats, i em van superar 6 noies.
  Les pròximes setmanes, poques curses faré. El 9 d'abril, cap, per incompatibilitat horària amb la feina. El 16 d'bril, cap, per ser diumenge de Pàsqua. El 17 d'abril, dilluns de Pàsqua, sí faré la tradicional Cursa de 15km de Canovelles. El dia de Sant Jordi --23 d'abril-- i el diumenge següent, 30 d'abril, cap cursa, també per incompatibilitat laboral. En principi tornaré a competir el 7 de maig, no sé encara on. Suggerències ?
Darrera meu, l'Olga

dilluns, 27 de març de 2017

5.000 i 10.000 post marató

Diuen els entesos que després de fer una marató convé descansar. Bé. Els que estem pirats per això del córrer diria que no ho cumplim gaire. És cert que a mesura que passen els anys, les recuperacions són més lentes. Explico el meu pla de recuperació després de la marató de Barcelona:

Sortida de la Transplant Run, amb l'Arcadi i el Vicenç (Foto: R. Franco)
Dilluns, 13 març: 500 metres (7 minuts) estava baldat !!
Dimarts, 14 març:  2,69 km (20m) trotant mooolt suau...
Dimecres, 15 març: DESCANS
Dijous, 16 març: Partit de tenis, (2 horetes...!!)  
Divendres, 17 març: DESCANS
Dissabte, 18 març: 6,56 km (40m)
Diumenge, 19 març TRANSPLANT RUN 5 Km

Segur que qualsevol fisio, recuperador, etcétera, es posaria les mans al cap. Especialment pel partit de tenis de dijous. De bojos. En Jordi Torras de Resport, em va dir al respecte que "els fondistes haurieu de tenir prohibit córrer d'una altra manera que no fos en línia recta". El cert és que jugo a tenis un o dos cops l'any, com a molt. No em vaig poder escapar de jugar aquell dijous. I ho vaig notar. I a més vaig perdre, 7 a 6 i 6 a 4... Vaig tenir unes agulletes als glutis que no me'ls podia ni palpar... Dissabte ja estava una mica millor, però com veieu, incapaç d'anar un pelet rapidet. I em vaig presentar a córrer la Transplant Run, diumenge, just 7 dies després de la marató. Em vaig trobar bé físicament, amb una certa por que la lesió al bíceps femoral es reproduís. Sortosament no va passar, però el què si que va passar és que no tirava ni p'atrás. Vaig sortir amb l'Arcadi i el Vicenç Solé. Vaig pensar que no m'atraparien. No només em van atrapar a poc de la sortida, sinó que tots dos em van deixar endarrera amb una facilitat esfereïdora. Em costava un munt anar per sota de 5m/km. I com que el recorregut té algunes pujades, el meu ritme se'm feia extremadament lent. Vist ara amb una certa perspectiva està clar que a 7 dies d'haver fet una marató i havent fet una recuperació  sui generis,  poques prestacions es podien esperar de la meva cursa. Finalment vaig acabar amb uns tristos 24m 31s. El Vicenç també havia fet la marató de Barcelona 7 dies abans, i em va treure crec que 2 minuts, gairebé. I té un quants anys més que jo. És d'una altra pasta, en Vicenç...., si bé no devia jugar a tenis dues hores com jo, he, he... En definitiva, l'important era donar suport a la causa, que be s'ho valia.

 La segona setmana post marató ha anat així:

Dilluns, 20 març: 6,76 km (44min.)
Dimarts, 21 març: 9,16 km (1h)
Dimecres; 22 març: DESCANS i Fisio (amb el gran Jim Serrano)
Dijous, 23 març: 10,15 km (1h)
Divendres, 24 març: DESCANS
Dissabte, 25 març: DESCANS
Diumenge, 26 març: Cursa 10 Km MAGIC Badalona Running

Potser una recuperació una mica més endreçadeta. A diferència de l'any passat, no ha plogut abans de la cursa de Badalona. He sortit molt endarrerit, Per darrera de la llebre dels 60 minuts. Ràpidament l'he superat i també a la dels 55m. Aleshores he vist per davant, lògicament, la llebre dels 50 minuts. L'he atrapada poc després del km 4, que hauria d'haver passat --la llebre-- en 20 minuts. Segons els meus càlculs l'ha passat en uns 19 minuts. Li he dit que anava massa ràpid. M'ha dit que convenia fer un calaix de segons per les pujades que venien després. Be, és una manera de veure-ho. Jo crec que la llebre ha de mirar de marcar el ritme exacte en pla, anar més lent a les pujades i tractar de recuperar-lo a les baixades. Això de fer calaix de temps en el pla --com era el cas-- em sembla que és un desgast que crema els que confien en la llebre per aconseguir el seu objectiu. En fi. Són maneres de veure-ho..
A poc de la meta a la Magic Badalona Running, al costat del pavelló de la Penya (Foto: Runkm)

He passat el Km 5 en 23m i 40s. Això volia dir que si doblava faria 47m 20s. Immediatament l'objectiu s'ha convertit en baixar dels 46m i mirar d'acostar-me als 45m, ja que la meva millor marca del 2017 és 44,40. He apretat el què he pogut. La pujada des del creuament de la via per sota fins a dalt de tot del Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, entre els km 5 i 6, l'he gestionada tant bé com he pogut. Era una pujada llarga i sostinguda. Al final m'he plantat a la meta en 46 min i 23s. Això vol dir que he fet els segons 5km en 22m 43s, 57s més ràpids que el primer 5.000. Suficient per estar satisfet.
Amb voluntaris a Badalona (Foto: Manel Fernández)

He completat les dues setmanes post marató amb dues curses més al sarró. La setmana que ve, el 2 d'abril, us espero a tots a la Cursa de la Justícia Social a Terrassa. Són 5 Km, només. I és una cursa molt especial. No hi falteu !!







dimecres, 15 de març de 2017

Marató de Barcelona: la més lenta, però la més celebrada

A 300 metres de la meta, cridant a la família (Foto: Biel Bonastre)
Amb l'edició d'enguany, he corregut la Marató de Barcelona 15 vegades. I aquesta última edició és en la que he aconseguit el pitjor registre: 3h 52m 1s. Però puc assegurar que és una de les vegades que m'he sentit més satisfet de creuar la línia de meta. Intentaré explicar-ho. D'entrada cal dir que acabar una marató sempre és una satisfacció immensa. Totes les que he intentat les he acabades menys una, la de Priorat, l'any passat, per un imponderable.
Sense l'ajut de Resport no hauria pogut fer la Marató. Simply The best ! (Foto: Resport)
El cas és que em presentava a la marató de Barcelona amb força dubtes de si l'aconseguiria acabar o no. Una lesió al bíceps femoral de la cama dreta va tenir la culpa. El dia després de la mitja de Granollers, 6 de febrer, començo a notar una molèstia anormal a la cama dreta. No li dono més importància i el 9 de febrer faig una tirada llarga de 25km pensant ja en la marató de Barcelona. La molèstia continua. Finalment vaig a Resport Clínic i el Dr. Ferran Abat em diu que tinc un petit trencament. Jo, com que sóc fondista i, com a tal, estic acostumat a córrer amb dolors, ni m'havia enterat. Durant 5 dies em tracten intensament. Fem EPI, gimnàs, indiba, fisioteràpia, estiraments... Em pregunten quan tinc la pròxima cursa. "La Maratest, el 19 de febrer. Són 30 km" En Jordi Torras, fisio, no em diu res, però noto que no gosa dir-me que no la faci. Ràpidament apunto: "En faré 21, només". En Jordi em diu immediatament: "Millor". Surto a la Maratest i recaic en la lesió, tot i fer només 15 quilòmetres. Queden 3 setmanes per a la marató de Barcelona. Decideixo que si no corro ni un metre fins el 12 de març, m'és igual. Em vull recuperar bé del trencament d'11 mil·límetres que tinc. Haig d'arribar sigui com sigui a la marató perquè és la meva número 50 i es corre el dia del meu 56è aniversari. A Resport posen tots els mitjans per ajudar-me a aconseguir l'objectiu. Em curen del tot. Són uns cracks !!! I arriba el gran dia. El organitzadors de la Marató em van concedir el dorsal número 50. Em feia il·lusió dur-lo per celebrar la meva cinquantena marató. A Barcelona he fet la meva primera marató, la 5, la 25, la 30 i ara la 50. Quan vaig fer la 25, al 2010, també em van concedir el dorsal, aleshores el 25, lògicament.
Corrent amb en Xavi Sanz (Foto: Blanca de la Sotilla)

Que bé se'ns veu ! Era al començament (Foto: Pako Pota)
   Havia acordat amb en Xavi Sanz, experimentat corredor, fer la marató plegats, ja que ell volia provar el mètode Galloway, que jo ja havia aplicat a Tortosa i a Tarragona amb resultats satisfactoris. Anem a ritme tranquil fent les caminades d'1 minut cada 2 Km. A l'arribar al km 16, l'Enric López Vilalta, que m'esperava allà, em fa una entrevista en directe per a la transmissió que està fent TV3 de la marató, en la qual explico el mètode Galloway. Això fa que caminem gairebé 3 minuts en comptes d'un. Ho compensem fent la següent caminada al km 19 en comptes del 18. En fem una al 21 i l´última al 23. A partir d'aquí, tot corrent fins el final. Haviem passat la mitja marató en 1h 55m 04s, per la qual cosa vaig pensar que com a que a la segona mitja només fariem una caminada --la ja esmentada del km 23-- per poc que les coses anessin bé, l'objectiu d'acabar per sota de les 4 hores estava perfectament a l'abast. Però els dubtes sempre hi eren. De la lesió al bíceps femoral, ni rastre. Resport, com deia, havia fet una feina magnífica ! El dubte era si amb el poc entrenament que havia fet al final patiria més del compte. Només haver fet Galloway fins el 23, quan el mètode aconsella fins el 28... tot de dubtes que s'acumulen al cap. El ritme es va alentir, com és normal, però al final vam poder acabar per sota de les 4 hores i amb un marge de 8 minuts. Per estar satisfet. Sabia que, per la lesió i el poc entrenament, com a màxim, podia aspirar a això, baixar de les 4 hores. Aconseguir-ho va ser una gran satisfacció !! La segona mitja va ser més lenta que la primera: 1h 56m 57s. Normalment aplicant Galloway ha de sortir més ràpida la segona mitja. Ateses les circumstàncies, però, ja està prou bé. L'ajut del Xavi Sanz va ser crucial. Va quedar trinxat perquè no està acostumat a patejar quasi 4 hores l'asfalt... ;-))

Entrevistat pel Quique a la transmissió de la Marató per TV3, per explicar el mètode Galloway
Patint al Paral·lel,  Km 41. I en Xavi Sanz tant fresc (Foto: David Patán)
  Per acabar la festa, al meva família, dona, dos fills i la parella del gran, van venir a celebrar la meva 50a marató i els meus 56 anys. Vam fer un bon dinar al Xop d'Or, a l'avinguda del Paral·lel. Si voleu fer un bon àpat i a bon preu, és el lloc on heu d'anar, ja us ho dic, també ! Emocionant. Una gran festa, tot plegat !


Amb en Xavi Sanz i en David Escudé, comissionat d'Esports de l'ajuntament de Barcelona (Foto: Arcadi Alibés)


Amb en Quique López Vilalta i l'Arcadi, que també va fer la transmissió per TV3. Això és un trident !!



Al Xop d'Or van tenir un detall amb un pastisset pel meu aniversari (Foto: Biel Bonastre)
En José Manuel Cancio va completar la seva marató número 100 !! Chapeau!!
Que els dos fills i la dona em vinguin a veure un dia important per a mi, és... Buahh!!!


dissabte, 25 de febrer de 2017

Vull arribar a Barcelona !!!!

Amb la Isabel Abril i en Jesús Leal a la Maratest. Ells van fer els 30km. (Foto: Blanca de la Sotilla)
  El 12 de març és la Marató de Barcelona. Després de 2 anys sense fer-la perquè l'hem transmès en directe per TV3, al 2015 i al 2016, ara hi tornaré. En principi, passi el què passi. Perquè dic això ? Doncs perquè des de fa 14 dies que estic lesionat. Bíceps femoral de la cama dreta. Després de la Mitja de Granollers, el 5 de febrer, vaig començar a notar molèsties. No li vaig donar més importància. Tant és així que el 9 de febrer vaig fer una tirada de 26 km. Al dia següent, una ecografia va certificar que tenia un trencament al bíceps femoral. Vaig estar 4 dies aturat i fent recuperació a Resport. Li vaig dir al fisio, en Jordi Torras --fisio també del KH7 Granollers, per cert-- que la meva intenció era córrer la Maratest el 19 de febrer, de cara a la preparació per a la Marató de Barcelona. Vam quedar que faria 21 km i no pas els 30, per si de cas. Aquella setmana vaig córrer 2 dies, 40 i 50 min., respectivament. Cap molèstia. Tot ok. A la Maratest escalfo una miqueta, tot perfecte. Em poso una mica endarrera per a no sortir espitat. Però als 100 metres d'haver començat, em noto el bíceps femoral molt carregat. No entenc res. Em quedo descol·locat. No sé què fer. Plego...? Segueixo...? Decideixo seguir. La molèstia no despareix, com desitjava. Cap el km 8 i escaig, crec notar que la cosa va millorant. Amb tot, em dic que res de fer 21 km. Faré una volta --15km-- i prou. En el Km 12, més o menys, veig que vaig bastant bé. Se'm passa pel cap fer els 21 que tenia pensat en un principi, però al final s'imposa la cordura. Plego en el 15. 1h 13m 46s, 25 segons més lent que tres anys endarrera. Aleshores en vaig fer 21 perquè feia una setmana que havia fet una marató i no volia forçar massa...
  El cas és què havia recaigut del bíceps femoral. El Dr. Ferran Abat, de Resport, em confirma, al dia següent, 20 de febrer, que el trencament és d'11 mil.límetres. M'aplica EPI. Prenc una decisió. Vull recuperar-me bé. Si fa falta, no correré ni un dia fins el 12 de març a la marató. Poden ser tres setmanes senceres sense córrer. Però no vull tornar a recaure. Entenc que el fons ja el tinc, si bé no em fa cap gràcia no córrer res en 21 dies i reaparèixer amb 42km. Però és el què hi ha. Aquesta setmana he anat cada dia a Resport per a sotmetre'm a fisio i a Indiba, a més de fer els excèntrics i els estiraments que em diuen. Tot sigui a fi de be. Està clar que si m'hagués estalviat de fer la Maratest, ara igual podria córrer la Mitja de Gavà. Ara hi haig de renunciar, amb gran pena.
E
El 12 de març, espero tornar a passar per aquí ! (Foto: Trienjoy)
  El dia de la Marató de Barcelona, el 12 de març, és el meu aniversari --56 anys, ja-- i si Deu vol, serà la meva marató número 50. Per tant, estigui com estigui, sortiré. Espero acabar-la. Faré el sistema Galloway. Segurament fins el km 22 o 24, ja veurem.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Un bon registre a la mitja de Granollers

Arribada a la meta (Foto: Championchip)





  Estic satisfet perquè a Granollers vaig fer diumenge una bona cursa. A més es tracta de la mitja més tradicional de Catalunya i crec que la segona més multitudinària --9.000 corredors-- després de la de Barcelona --17.500 corredors--. Com que ja s'acosta la Marató de Barcelona, és qüestió d'acumular quilòmetres. I la mitja de Granollers procuro fer-la sempre. L'any passat vaig fer 1h 41m llargs i per tant l'objectiu que m'havia fixat era rebaixar aquest temps i, a ser possible, baixar d'1h 40m. Poc després de la sortida, les llebres de 1h 45m em van passar. Anaven molt ràpid. Jo anava a 4,50 i cada cop les tenia més lluny. Segurament se'n deurien adonar i poc a poc vaig veure que em començava a acostar. A diferència del 2016, en què em costava molt anar a 5 en el primer tram fins a La Garriga, enguany veia que anava a 4,50-55 sense problemes. Cap el km 7 vaig atrapar a les llebres i com que mantenia el ritme, les vaig anar deixant enrera. El primer objectiu que m'havia fixat era passar el km 11 per sota dels 55m i si podia ser per sota dels 54m, millor. Els vaig passar en 54,43. Poc marge. Això m'obligava a fer la tornada fins a Granollers més ràpid del què potser podria. I és que a la tornada hi ha diverses rampes que no et permeten anar a gran velocitat durant molts quilòmetres. Per moments, però, era capaç d'acostar-me a 4m/km i en algun moment fins i tot baixar de 4. L'objectiu de baixar de 1h 40m no el vaig aconseguir. Vaig fer 1h 40m 26s. Una llàstima perquè el dia va ser molt bo per córrer. Va fer vent, però jo no el vaig notar, tot sigui dit. Ara mateix, el meu llindar en mitja marató és 1h 40m. Baixar d'aquest registre és una molt bona marca per a mi. Per tant, no està malament...
Amb l'Arcadi, a poc de començar
Patint per mirar de baixar 1h 40m
  Pròxima cita, 19 de febrer, la Maratest. 30km. Objectiu, baixar de les 2h 30m (5m/km). Abans, però, la cita de la Mitja Marató de Barcelona, el dia 12 de febrer. No la correré perquè la transmetré en directe amb el gran Roger Roca. Aviam si la Florence Kiplagat torna a batre --seria el tercer cop-- el rècord del món femení a Barcelona !
 

Quan veus la meta des de lluny, sembla que no arriba mai (Foto: Championchip)
 
 
 
 

dilluns, 30 de gener de 2017

Primer 10K de l'any a Vilafranca

Primera volta (Foto : Cristina Fábregas)
Sprint (Foto: Jackeline Gómez)

  Com sol ser habitual cada any, el primer o un dels primers 10K que faig és a Vilafranca del Penedès. Porten ja 7 anys fent la cursa i cada any van a més. Una cursa amb gran futur, sens dubte. Aquest any, a més, ha participat --i ha guanyat-- en Carles Castillejo amb rècord inclòs (29m 59s). Pel què fa a mi, una setmana després de la Marató de Tarragona, es tractava de veure com em trobava. I no em puc queixar. Al conèixer el recorregut, ja sabia on podia intentar prémer l'accelerador i on podia anar a ritme. El circuit de 5km --s'hi fan dues voltes-- és força pla, si bé hi ha alguns falsos plans que alenteixen una mica. La meva idea era mirar de baixar dels 45m. Tot i que vaig passar el primer 5.000 en 22,37, em veia capaç d'augmentar el ritme en el segon 5.000 per baixar, ni que fos justet, dels 45m. Com sempre, em vaig anar motivant mirant d'atrapar les noies que tenia a l'abast. Unes quantes van anar caient. Per cert, abans que se m'oblidi: cada quilòmetre estava perfectament marcat i a més tenia control de pas pel cronometratge. Un autèntic luxe. No ho havia vist mai en cap cursa ! La segona volta la vaig fer sensiblement millor: en 22m 03s. 34 segons més ràpid que la primera ! No està gens malament. Vaig acabar en 44m 40s de temps real. L'oficial, 45,06, ja que vaig sortit endarrerit 26 segons, que és el temps que vaig trigar a passar per l'arc de sortida.

Arribada a meta (Foto: Runnedia Novotiming)

   Tot plegat, una bona cursa, que ja és una de les fixes del meu calendari atlètic. Un agraïment a l'Anna Doblas, la regidora d'esports de Vilafranca, que sempre té a bé convidar-nos als de TV3. 


diumenge, 22 de gener de 2017

Tarragona: la 49a marató, a la butxaca.

Ja tinc 49 maratons a la butxaca. Encara que si fos tiquismiquis la d'avui no la comptaria com a marató: era curta. Almenys 900 metres. Però si vaig comptar com a Marató la del Priorat del 2015, avui faig el mateix amb la de Tarragona. No l'homologaré com a millor marca del 2017, això sí.
Arribada braços enlaire. Pel Martí, com sempre (Foto: Biel Bonastre)
S'havia previst vent, fred i potser pluja. A l'hora de la veritat, fred poc, pluja poquissima i vent una mica, sí, però sense exageracions, trobo. El que sí que ha passat és que el circuit era curt. L'explicació és que el dia abans es va tancar l'escullera del Port de Tarragona, per on es feien els primers 5 quilòmetres i els 5 últims, per les inclemències meteorològiques. Això va obligar l'equip d'organització de Runningsolutions a fer honor més que mai al seu nom, per trobar una solució. I no era fàcil. Només hi havia dues alternatives: la senzilla que era anul·lar la prova, i la complicada, que era redissenyar el circuit i fer les 3 curses. Perquè eren tres: 10K, 30K i 42K. I van optar per aquesta última. A la tarda i nit de dissabte van estar fent un circuit per a què l'endemà poguessim córrer. Feina encomiable. I molt difícil per la premura de temps. I se'n van sortir gairebé amb la màxima nota. Només ha faltat que tots els km estessin marcats (s'entén que pel poc temps de què disposaven no deurien poder fer-ho) i que el recorregut del 42K tingués la distància que tocava. I no. Una llàstima perquè Runningsolutions, amb el seu director al capdevant, el Juanan Fernández, es mereixien un èxit esclatant després de la currada que van fer.

Molt content just després d'arribar a la meta (Foto: Òscar Martinez 

 Pel què fa a la meva cursa, com ja tenia clar, he tornat a posar en pràctica el mètode Galloway. Cada 2 km fins el 28, caminar 1 minut. Els últims 14km ja sense caminades. Com que els km no estaven marcats, havia de calcular gairebé a ull. El meu crono no em serveix gaire ja que en dies rúfols com avui, especialment, em costa molt veure-hi les xifres. No porto les ulleres del cerca quan corro, he, he...  Total que he decidit aplicar el mètode fins el km 24 i a partir d'allà, tot corrent --18km-- fins a la meta. La mitja marató l'havia passada en 1h 52m, segons els meus càlculs. A destacar que la llebre de 3h 45m anava a un ritme molt per sobre del què li tocava. La tenia força per davant meu i jo veia que, si jo no defallia, podria acabar en 3h 40m. I la llebre havia sortit per darrera meu ! Tot un despropòsit, la veritat. L'últim cop que m'he creuat amb la llebre anava pràcticament sola. No m'estranya. Deu haver reventat tothom. Com era previsible, he anat recullint cadàvers en els últims 18Km, que he intentat fer el més aprop possible dels 5m/km. Si els feia a aquest ritme tots ells, gairebé baixaria de 3h 40m. L'any passat vaig fer a Tarragona 3,38,59. o sigui que la cosa estaria així així. He anat fent. Aguantava el ritme prou bé, però les pujades en una marató són matadores, per poc pendent que tinguin, a la part final del recorregut. De fet, tota la marató és un trencacames de pujar i baixar. En aquest sentit, el Galloway m'ha anat bé per preservar-me físicament pels últims 18km. Amb tot ja he vist a les acaballes que molt dificilment baixaria de les 3h 40m. La meva sorpresa ha estat majúscula quan després de l'últim gir he vist que ja enfilàvem cap a meta. No fariem els 42km 195m com després s'ha confirmat. 41km i 240m, m'ha sortit al meu GPS. És cert que hem passat per un túnel on es devia perdre la cobertura i que el dia era molt tapadot, cosa que no ajuda el GPS, tampoc. El cas és que he creuat la meta en 3h 35m i 58s.una marca que corroborava el què deia el GPS, que li faltaven metres. De tota manera, qui no s'acontenta és ben be perquè no ho vol. Encara que hagués trigat 6 minuts més, tirant llarg, per fer els 900 metres que faltaven, hauria fet 3,41,59, pràcticament 2 minuts millor que a Tortosa el 30 d'octubre. I a Tortosa la primera mitja fa baixada. A Tarragona tot era un trencacames. O sigui, que la marca d'avui està moooolt bé !!! ah... i a més, físicament m'he quedat molt bé. El sistema Galloway, no sé si m'ajuda molt o poc a millorar marques. A mí, de moment, sí. Però sí que puc certificar que, físicament, em deixa molt millor del què quedava abans, després d'una marató.

Propera medalla, la de 50a marató ! (Foto: Mònica Majoral)

La pròxima marató, la de Barcelona el 12 de març, el dia del meu 56 aniversari. Potser faré Galloway fins el 20 o el 22, només. Seguiré provant. En qualsevol cas, el Galloway també és una manera d'assegurar-me no sortir espitat...

 Diumenge que ve, seguint la tradició, faré els 10 Km de Vilafranca. Objectiu: baixar dels 45m.  

diumenge, 15 de gener de 2017

4 anys després, torno a Sitges

A meta (Foto: Albert Oviedo)
Està clar que és una mitja especial per a mi. A Sitges --on ja he corregut la mitja 11 cops-- vaig fer la mitja més ràpida de la meva vida, la meva MMP en la distància, al 2003. Ja fa 14 anys, mare meva ! Va ser un dia en què el Sebas Guim, company de feina a TV3 i gran corredor --té un magnífic blog que us recomano-- em va fer de llebre. Una llebre de luxe. Vaig acabar gràcies a ell en 1h 22m i 29s. I així quedarà com la meva plusmarca en mitja marató. Ja sabeu que ara baixar de 1h 40m em costa Deu i ajuda...
 Avui, a una setmana de la Marató de Tarragona, no volia arriscar gens ni mica. A més a més, portava 2 dies sense córrer perquè des de dijous que arrossego un constipat notable, d'aquells de rajar el nas sense parar i tossir sorollosament. Sortosament, res de febre. I és per això que m'he decidit a no faltar a Sitges. Però m'he abrigat notablement per evitar ensurts de cara a Tarragona. Al final, no hauria calgut anar tant abrigat, però en aquests casos, millor pecar per excés que no per defecte. Sempre et pots treure roba.
  Poc abans de la sortida m'he adonat que m'havia deixat el rellotge a casa. He pensat que millor; així correria per sensacions. Un cop hem començat he anat fent. Segons els meu càlculs anava una mica per sota de 5m/km. Molt còmode, cap problema. La llebre de 5m/km estava una mica darrera meu a 1 minutet, aproximadament. Quan hem passat el 10 he preguntat a una corredora el temps que duiem. M'ha dit que 49m. Perfecte. Càlculs clavats. M'he dit, aviam si seria capaç d'apretar una miqueta en la 2a volta. Tampoc no m'hi he esforçat gaire, tot sigui dit. Al final he acabat en 1h 44m 31s i amb molt bones sensacions d'haver fet una tiradeta a ritme de marató.
Avui he coincidit amb l'Arcadi (Foto: Francesc Polonio)
  Aviam com anirà diumenge que ve a la Marató de Tarragona ! Si deu vol serà la meva marató número 49. Tornaré a posar en pràctica el mètode Galloway, com vaig fer a la Marató de Tortosa.