A Plaça Urquinaona, al km 41,5. Cara d'esforç. (Foto Pako Beer) |
Una altra marató a la saca! (Foto: JL Blanco) |
Periodista d'esports de TV3, exprofessor universitari, corredor de fons, autor de "100 Històries del córrer" i "beatlemaníac"
A Plaça Urquinaona, al km 41,5. Cara d'esforç. (Foto Pako Beer) |
Una altra marató a la saca! (Foto: JL Blanco) |
Els últims metres a la Mitja de Granollers (Foto: Pako Beer) |
Vaig còrrer l'última tirada llarga a la Mitja de Granollers el 25 de febrer. Vaig fer 10Km previs i, després, la cursa. Vaig acabar en 1h i 55m, una mica millor que a la mitja de Barcelona on no vaig fer prèvia. Per tant, el registre a Granollers no està malament. Des de Granollers m'he relaxat molt. Tant que només he corregut 3 dies. No crec que m'afecti per Barcelona --espero!-- i aviam com va tot. El recorregut és diferent, amb molts quilòmetres a l'Eixample, cosa que em sembla bé, ja que és una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. Tinc clar que sortiré a 6m/km amb l'objectiu de baixar de 4h 12m. Igual és agoserat, ja que en les últimes maratons no he baixat de 4:14. Serà el repte, en la 19a vegada que faré la Marató de casa.
Poc abans del Km 18 (Foto: Pako Beer) |
El cap de setmana que vé --17 i 18 de febrer-- no faré cap cursa ja que treballo en horaris incompatibles. El 25 de febrer faré l'última tirada, aprofitant la Mitja de Granollers. El 2 i 3 de març no en faré cap ja que estaré a l'estranger, i el 10 de març serà la gran cita. La marató número 62 del meu palmarès, que espero fer dignament. Veurem. Tindré 9 mesos més per a fer la marató 63 i quadrar el número de maratons amb la meva edat.
La marató de Barcelona és a tocar, escassament a un mes vista i, per tant, ara cal fer uns quants quilòmetres més dels que faig habitualment. Les mitges maratons d'aquesta època són molt ben rebudes perquè permeten fer bons entrenaments. En aquesta línia vaig completar la mitja de Santa Coloma de Gramenet per segon any consecutiu. Enguany vaig fer 6 quilòmetres previs. Després em vaig trobar força bé i amb ganes de fer un bon registre com l'any passat, però aquesta vegada no va sortir tant bé, ni de lluny. Vaig acabar en 1h 52m 33s, mentre que fa un any hi vaig invertir-hi 5 minuts menys. És una diferència molt gran, trobo, d'un any a l'altre. És cert que al 2023 venia de la Marató de Luxor un mes abans i aquesta vegada, al 2024, com deia, vaig fer 6 km previs. Pot ser que tinguin alguna incidència en el rendiment.
Corrent per Santa Coloma de Gramenet (Foto: David Patán) |
Entrant a la meta a la Mitja de Sitges (Foto: Teresa) |
Per començar el 2024 he fet dues curses que intento fer cada gener: la cursa de Reis de Cornellà i la mitja de Sitges. Enguany, la cursa de reis de Cornellà es va fer el 7 de gener. Com és habitual, fred important. Són 5 km amb la pujada final, especialment, com a part més dura del recorregut. Vaig aconseguir sortir-me'n prou bé perquè vaig acabar per sota dels 24 minuts, cosa que no pensava que seria capaç de fer. 23:51, al final, un crono que em va deixar força satisfet.
Començant els 5 Km de la Cursa de Reis a Cornellà (Foto: organització) |
I el diumenge següent, la mitja de Sitges per a rematar una setmana que ha estat la més fructífera en quilometratge de tota la temporada. 72km en total fent-ne divendres 17; dissabte 7 i diumenge 28, amb la mitja de Sitges i 7 km previs. 1h 52m 42s a Sitges, amb un ritme força regular tota la cursa, entre 5:10 i 5:20. El que sí que em preocupa és que no aconsegueixo eliminar el dolor a l'isquiotibial de la cama esquerra. Després dels 28Km a Sitges, dilluns m'he aixecat ben tocat de l'isquio. Descanso entre d'altres coses perquè no em veig gaire en cor de trotar, pràcticament. Espero que poc a poc em vagi recuperant i que aquesta molèstia, que ja fa molt que dura i que vaig trampejant amb iboprufè, acabi desapareixent d'una vegada i no posi en risc la meva participació a la Marató de Barcelona del 10 de març.
Entrant amb l'Arcadi i el Xavi Sanz a la meta. La cara de satisfacció de l'Arcadi, ben lògica! |
Acabar l'any corrent és una tradició que molts corredors practiquem. Els que som corredors recalcitrants busquem la possibilitat de fer més d'una cursa el 31 de desembre. Aquest 2023, a més a més, al caure el 31 en diumenge, dissabte 30 hi havia també curses i era més fàcil fer-ne més d'una. En la meva vida atlètica he fet en diversos cops més d'una cursa el 31 de desembre. En concret, al 2011 vaig córrer, el mateix dia, a Lloret, al matí, i a Sabadell, a la tarda. 6 anys més tard, al 2017 vaig fer doblet el 31 corrent a Santa Coloma de Cervelló, al matí i la cursa dels Nassos, a Barcelona, a la tarda. Aquests dos últims anys, però, al 2022 i al 2023, m'he superat. L'any passat vaig fer 3 curses en un sol dia: el 5K i el 10K de la cursa del Capó, al matí, i la Sant Silvestre de Sabadell, a la tarda. Aquest 2023 la intenció era fer el mateix --tres curses en un sol dia-- afegint-li una quarta feta el 30 de desembre. Al final m'he hagut de conformar amb fer-ne 3 en 2 dies. No he pogut fer la de Sabadell a la tarda del 31, donat que teníem convidats a sopar a casa i no podia presentar-me a les 7 de la tarda, després de la cursa...
L'Arcadi em va proposar que l'acompanyés ja que ho tenia calculat per a completar els seus primers 100.000 km corrent, el dia 31. Li faltaven 30 Km i tenia tres curses per arribar a la xifra desitjada: la Cursa del Capó, a Castelldefels, el 30 de desembre, de 6,5 Km; i la Sant Silvestre de Badalona, on per horari es podien córrer seguides la cursa de 5 Km i, encabat, la de 10 Km. En total sortien 21,5 km. En feien falta 9,5 Km més. Cap problema. El dia 30 calia fer-ne 10 i el 31, 20 Km. Afegint l'escalfament i el refredament a la cursa del Capó, en vam fer 10 dissabte. I diumenge 31 era qüestió de fer una volta més al circuit, per sumar-ne 20. El cas és que vam tenir algun problema per aparcar a Badalona i no vam tenir temps de completar els 5 Km previs previstos. Em vam fer 4. Tot controlat! Quan vam acabar el 5K i abans que començés el 10K, vam tenir temps de trotar un quilometret per quadrar la xifra dels 100.000 Km de l'Arcadi. I tot va sortir a la perfecció. Les marques eren el de menys. Es tractava de fer els 30 Km entre els dos dies i ho vam aconseguir!!
Que tinguem tots un gran 2024!!
Des del 2015 que no hi havia tornat a córrer es 10Km de La Sagrera, una de les curses més antigues de Barcelona. Com ara és habitual, l'objectiu, el passat 17 de desembre,.era acostar-me als 50 minuts el màxim possible. Vaig quedar molt satisfet perquè la progressió va ser bona: vaig fer més ràpida la segona volta que la primera. I vaig acabar en 49 minuts i 54 segons! Tot un èxit per a mi, en aquests moments. El meu germà Manuel, com sempre, està que vola. Em va treure pràcticament 2 minuts! Quina màquina!
I el 23 de desembre em vaig acostar a Bigues i Riells per a fer una cursa de muntanya, curteta --7 Km-- amb les seves lògiques pujades i baixades. Em va anar prou bé, trobo, ja que vaig acabar en uns 42 minuts, quan pensava que faria almenys 45. El cert és que el GPS em va donar 6,43Km, lluny dels 7 anunciats. Pocs corredors, bona teca a l'acabar i la inscripció era portar aliments pel Banc d'Aliments. Gran iniciativa que cada cop fan més curses, per cert.
I el 24 de desembre tenia previst córrer la Torronada de Calldetenes, però el dia abans vaig anar a dormir molt tard, muntant mobles a casa, i estava tant cansat, que em va semblar el més assenyat quedar-me a descansar. Em sap greu perquè tenia ganes d'estrenar-me a Calldetenes. Un altre cop serà.
Bon Nadal a tothom!!!
Al final no he pogut evitar que en Josep Giménez em superès. Va just darrera meu. Tot de blau (Foto: Pako Beer) |
Els tenistes sovint ho diuen: "El gran avantatge del nostre esport és que cada setmana tornes a començar" Es refereixen a que, si volen, poden encadenar un torneig cada setmana i fer-ho millor que l'anterior. En això del córrer, una mica seria el mateix. Si una cursa no et surt bé o no quedes satisfet, a la setmana següent pots optar a millorar. I és el què m'ha passat a la Sansi de Viladecans. 5Km igual que Sant Andreu, en aquest cas no fa una setmana sinó tan sols 4 dies. I les coses han sortit raonablement bé. A Sant Andreu vaig firmar un trist crono de 24:58. A Viladecans, en canvi, 23:35, 1 minut i 23 segons més ràpid. A què és degut? Ves a saber. El què he fet diferent clarament és que divendres vaig córrer 20 km. Potser caldria pensar que una tirada llarga com aquesta m'hauria alentit, però just el contrari. Ja fa temps que he renunciat a buscar-li una explicació a un canvi tan notable com aquest, en només 4 dies. 1m 23 segons de diferència en 5 Km és bastant. El cas és que he quedat ben content, evidentment, per la millora, com no. Seguim!
En ple esforç (Foto: Pako Beer) |
11.000 i escaig corredors, sinònim d'embús a la sortida (Foto: Carlos Sánchez) |
Parlo de la mítica Jean Bouin, que ha arribat a l'edició número 100, moltes edicions més que qualsevol altra cursa de casa nostra. L'he corregut 16 vegades des del llunyà 2007 quan la vaig fer per primera vegada, a banda d'un cop, no sé l'any, que la vaig córrer com a escolar. Recordo, això sí, que vaig passar un fred de nassos, cosa que em va desmotivar a córrer... fins els 36 anys!
Ara al 2023 ja sabia que, malgrat que el recorregut l'han fet més benèvol, faria el pitjor temps de sempre. Fa ja un cert temps que no baixo dels 50 minuts en un 10K --des del maig, concretament-- i començo a pensar que igual ja no baixaré mai més. La meva intenció era acostar-me el més possible a baixar de 50 minuts i vist així, la cosa no va anar malament del tot. Vaig completar la cursa en 50m i 25 segons, per tant, satisfet. Intentar baixar de 50 quedarà per a un altra ocasió. Pròxima cita, el 6 de desembre, la cursa de Sant Andreu, 5 Km.
Arribada a la meta. Braços amunt pel Martí (Foto, Agustí Caudet) |
Feia 11 anys que no corria la Mitja de l'Espirall, la més antiga de Catalunya, a Vilafranca del Penedès. Ja tocava tornar-hi...! La primera vegada que la vaig fer, al 2008, va ploure durant tota la cursa, cosa que la ve endurir encara més. Perquè aquesta és una mitja que no la regalen, precisament, atlèticament parlant.
Les 4 vegades que havia fet abans, 2008, 2010, 2011 i 2012, m'havia mogut entre 1h 31 minuts del 2011, el millor registre, fins l'hora i 35 minuts del 2010. Ara estava clar que fer-la en 1h 50 seria un èxit espaterrant.
Va fer una temperatura ideal per a mi. No feia gens de fred, vaja... Em vaig trobar molt bé tota la cursa, ben conscient que és una mena de tobogan constant de pujades i baixades. Vaig marcar uns per mi ara correctes, 1h 52m i 37segons a un ritme de 5.20. Inexorablement em vaig acostant a les 2 hores en mitja marató. El temps no perdona. Vejam quan de temps ho puc aguantar. Pròxima cita, la més tradicional de totes: la Jean Bouin, que enguany arriba a l'edició núm
ero 100.
Entrant a meta (Foto: organització) |
El títol d'aquesta entrada no es refereix a la meva velocitat en curses o entrenaments. Es refereix a què, darrerament, estic tornant a la velocitat habitual en quan a sumar curses. La idea és fer-ne una cada setmana de promig. Aquestes últimes setmanes ho he pogut fer al no haver incompatibilitats laborals. Diumenge vaig fer la cursa de Les Franqueses del Vallès. Era la 5a vegada que la feia. Recorregut nou en relació a l'última vegada que l'havia corregut: al 2017. Aleshores en 45m i 23s. Absolutament impossible, ara. La idea era acostar-me als 52 minuts. I la veritat és que vaig quedar satisfet perquè vaig fer 51,57, però, sobretot, perquè tots els objectius que m'anava fixant durat la cursa els vaig anar assolint. Vull dir, la idea era atrapar a aquell o aquella corredor/a que tenia uns metres per davant i ho vaig anar aconseguint.
Cursa molt ben organitzada i que recomano encaridament. Com ja he explicat en aquest blog, les curses que organitzen gent corredora es noten. I aquesta n'és una. Els de 4 el Km i en Jaume Aragonès saben què els el què tenen entre mans. Moltes felicitats!
Pròxima cita, Mitja de l'Espirall, 19 de novembre.
Suant al cansalada a Lavern Subirats (Foto: organització) |
I diumenge m'esperava una força clàssica en el meu calendari: el 10K de Lavern-Subirats, a l'Alt Penedès. Era la sisena vegada que la feia. Cursa amb bones pujadetes que no permeten fer un gran registre. El guanyador va acabar en 37 minuts, per a què us feu una idea. Jo la vaig completar en 54 minuts i 32 segons, el meu pitjor registre de sempre, però satisfet per la "tralla" del dia anterior. Pensava que no podria baixar dels 55-56 minuts i mira! I vaig fer la segona volta sensiblement més ràpida que la primera. Felicitats al amics de Lavern perquè tenen una cursa magnífica i amb versió 5Km, versió caminada i versió Trail de 17 Km. Vaja, per tots els gustos...
Pròxima cita, 12 de novembre el 10K de Les Franqueses del Vallès; el 19 de novembre, la mitja de l'Espirall, a Vilafranca del Penedès i el 26 espero no faltar a la cita de l'edició 100 de la Jean Bouin.
Arribant a la meta, al camp de futbol (Foto: Raimon Gatell) |
Molt somrient en el primer quilòmetre |
Tots els que vam córrer. L'Arcadi no hi és perquè la marató va començar abans (Foto: Mònica Majoral) |
Saludant al Carlos Sánchez, el fotògraf |
Amb l'Arcadi, poc abans de començar la cursa (Foto Pako Beer) |
Com deia, el més important és que la lesió al bessó sembla que ja està completament recuperada. La broma m'ha costat perdre'm la Marató de Lleida a l'haver estat tot el mes de setembre sense poder pràcticament entrenar. Ara l'objectiu maratonià és la Marató de Barcelona del 10 de març.
El pas per la primera volta, al costat de la llebre de 5:30 (55m) |
El 3 de setembre vaig decidir aturar-me una setmana. El bessó de la cama esquerra em crucificava. Des d'aquell dia fins avui, 27 de setembre, han passat 24 dies. He corregut en 6 d'ells. 4 sessions de 20 minuts, una cursa de 10Km --de la que en parlaré en aquesta entrada-- i una sessió de 40 minuts. En altres paraules: he prioritzat el descans per mirar de recuperar-me
Aquesta última sessió de 40 minuts l'he feta avui. Per primera vegada en aquests 24 dies m'he trobat raonablement bé. Sembla que el problema al bessó està superat. Creuo els dits...
El mes de setembre sense poder entrenar m'ha fet desistir de córrer la Marató de Lleida del 15 d'octubre. L'any passat tampoc la vaig poder fer, perquè vaig agafar covid la mateixa setmana de la marató. És el més assenyat i més encara quan aquest últim diumenge vaig provar aviam què tal rendia i, sobretot, com estava el bessó, als 10Km de La Llagosta. L'any passat em va anar prou bé: vaig fer 48m i 24s.
Com poden canviar les coses d'un any a l'altre... Ja sabia que no m'aproparia al registre del 2022 ni en broma. Amb baixar dels 55m ja em conformava, donat el meu estat físic.
Eren dues voltes de 5Km. Em vaig enganxar a la llebre de 5m 30s (55m) amb la idea de deixar-la en arribar al km 8 o 9, per fer sub55. La primera volta la vaig fer raonablement bé. El bessó aguantava, si bé notava carregat l'isquiotibial.
A l'iniciar la segona volta, la llebre es va quedar un pèl endarrerida ja que va ajudar altres corredors en l'avituallament que hi havia. Aleshores em vaig trobar sol i, fent-me l'homenet, vaig decidir prémer una mica l'accelerador, en comptes d'esperar la llebre, segons el què havia pensat com a estratègia de cursa.
De 5 al 7,5 vaig atrapar a un parell o tres de corredors, però mirant el crono, vaig poder comprovar que no anava més ràpid que a la primera volta. Anava igual, a 5,30-35. I per comprovar-ho em vaig girar i vaig veure que la llebre estava tot just uns pocs metres darrera meu.
Vaig pensar que era una tonteria desgastar-se i vaig frenar per a què m'atrapés i anar amb la llebre i reprendre l'estratègia inicial. Però aleshores, la sorpresa...
El meu germà Manuel em va passar per la pedra. Va fer 48m 57s |
No vaig ser capaç de seguir-la! Em vaig anar quedant endarrerit. Fins i tot em va passar pel cap de plegar en vista del desastre que s'estava coent. I efectivament. Els últim 2 quilòmetres els vaig fer lentíssims. Total, uns tristos 56 minuts 12 segons.
Arribant a la meta. Amb cara de circumstàncies... Braços amunt pel Martí, això sí! |
Bé, és el què hi ha. Una lesió no curada del tot i sense poder entrenar comporta un resultat així. Són faves comptades...!
Seguim, però!!
No tinc altre remei. El bessó de la cama esquerra no millora. He provat tot el possible: massatge, cremes calentes, fredes, estiraments... i la cosa no canvia. El cas és que puc córrer, però molt lent. Potser tinc algun trencament. He decidit parar del tot i provar el descans de córrer, aviam què. He corregut la cursa de Festa Major de Sabadell. Havien de ser 10Km però ha quedat en 9,66Km. El promig ha estat a un ritme de 5,26 m/Km per un crono de 52m i 26s.
A la foto del Pako Beer ja se'm veu la cara de poca pena que faig... |
Ens vam mullar de valent. Foto: Pako Beer |
Diumenge correré el 10K de la Festa Major de Sabadell. Espero fer-ho una mica millor.
El Pakobeer també m'ha "caçat" aprop de la meta |
Poc després de la sortida, darrera del meu germà Manuel. Li vaig treure uns 20s (Foto: JJVico) |
Última cursa de la temporada abans de l'aturada de l'estiu. 5Km amb sortida i arriba al camp de l'Espanyol. L'any passat hi havia versió de 10Km, però enguany, no. No sabia massa ben bé què podria fer. Porto temps entrenant molt poquet en quan a quilometratge i a més, he guanyat pes. A l'hora de la veritat, però, em vaig trobar millor que no pensava i vaig córrer dignament. Vaig acabar en 22 minuts i 51 segons. Baixar dels 23 minuts, ni que sigui de només 9 segons, em va semblar un resultat prou bo. Ara descansaré 15 dies i el 16 de juliol reapareixeré, segurament corrent els 5 Km del Poble Sec. Allà sí que amb prou feines baixaré dels 26 minuts. Bon estiu a tothom!
La Diagonal de Barcelona, plena de corredors i corredores |
Artur Bossy ha sentenciat al carrera al pas pel quilòmetre 1 (Foto La Sansi) |
Tothom estava encantat, des de l'Artur Bossy, gran seguidor de TV3 i Catalunya Ràdio, que ha guanyat la cursa de 6km en poc més de 18 minuts, passant per la Txell Soler, que ha guanyat la femenina en una mica més de 20 minuts seguida de Cristina Silva. La Txell i el seu marit, l'Abel Casalí, que ha estat el segon classificat, han hagut d'agafar un taxi per ser a temps a la sortida. I ho explicaven sense ni un bri de queixa, amb un somriure al rostre. I és que el transport de la meta a la sortida era complicat donat que no hi ha metro a prop ni de TV3 ni de Catalunya Ràdio.
Txell Soler, buscant el km 5. Ha estat massa forta per a les rivals. (Foto: Pako Beer) |
S'han posat busos-llançadora per desplaçar-se fins a l'estació de Sant Ildefons a Cornellà i d'allà anar fins l'Hospital Clínic i arribar caminant fins a Catalunya Ràdio. I el TRAM, per seguretat, deixava de circular de 7 a 10'30 del matí. Doncs bé, aquestes complicacions logístiques, inherents en una cursa lineal i no circular, com era el cas, no han provocat, ja dic, cap queixa, almenys que jo sàpiga. Les cares de felicitat de la gent al creuar la línia de meta parlaven per sí soles. Ha estat una festa, festa grossa per celebrar els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio. I ho hem celebrat amb els oients i els telespectadors. Per molts anys!!!
Vaig veure la cursa de d'una òptica inèdita per a mi: obrint cursa |
Entrada a meta a la cursa DIR (Foto: DIR) |
Com que la setmana passada no vaig fer l'entrada del blog que tocava de la Cursa de Nou Barris, en aquesta l'hi afegeixo, ja que aquest diumenge 21 de maig he fet la Cursa DIR Diagonal. Totes dues a Barcelona. Feia 7 anys que no feia la Cursa de Nou Barris, una clàssica que vaig córrer per primer cop al 2001 (38:57). L'última vegada que l'havia disputat va ser al 2016 amb una marca de 44:19. És una cursa que ha canviat el recorregut. Bàsicament té una pujada notable poc abans de la meitat i destaca perquè la meta ja no està després d'una pujada, com era abans, sinó que acaba a la pista d'atletisme de Can Dragó. Vaig seguir les llebres dels 50 minuts tot el què vaig poder. A la pujada mencionada se'm van escapar. Vaig estar més de mitja cursa intentant atrapar-les, però no hi havia manera. Anaven massa ràpides. El Km 9, que tenia baixada, vaig posar-me per moments a 4:36, i ni així les vaig atrapar. Quan vam entrar a la pista de Can Dragó, les llebres van aturar-se gairebé en sec, m'imagino perquè devien veure el crono i que acabarien una trentena de segons per sota dels 50 minuts. Això em va permetre passar-les i acabar en 49m i 36s. Tenint en compte el pendent, em va semblar una marca correcte.
Enfilant cap el Km 9 de la cursa de Nou Barris (Foto: Pako Beer) |
I aquest diumenge he corregut la Cursa DIR Guàrdia Urbana, a Barcelona, també. És una cursa que té la majoria dels seus 10 quilòmetres en baixada. I es nota en les marques. L'any passat, però, no sé què va passar --feia calor, això sí-- i no vaig aconseguir baixar dels 50 minuts. Avui, però, m'he venjat d'aquell crono i he corregut en 48:07. Millor marca de l'any, però no homologable pel descens comentat. He passat el primer 5.000 en 23:35 i el segon l'he fet 57s més lent, en 24:32. Estic satisfet, però, ja que he fet tots els quilòmetres per sota de 5m/Km. Per mí ara, això està força bé.
Ah! I he estrenat la samarreta de la Cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, del 18 de juny, de la qual en sóc el director. Inscriviu-vos, que us agradarà. Són només 6 quilòmetres.
Entrevistat per en Roger Escapa, al Teatre Romea (Foto: Catalunya Ràdio) |
Després en Roger Escapa, d'"El Suplement" de Catalunya Ràdio, m'ha entrevistat per parlar de la Cursa dels 40 anys... i també de més coses, com ara, el meu funeral...
Ja tocava fer-la, ja que aquesta era la 13a edició. Havia corregut 10K a l'Hospitalet fa molt de temps. Concretament el 9 de maig del 1999 --al segle passat!-- en 40 minuts i 30 segons i, un any més tard, el 14 de maig del 2000 --encara al segle passat-- en 43 minuts i 32 segons.
10è de la categoria. Hi havia 62 corredors del meu grup d'edat |
Ara les coses han canviat molt. Vull dir jo, especialment. Els temps que vaig fer aleshores són absolutament inabastables per a mí des de fa molt de temps, ja ho sabeu els seguidors del blog. Ara, amb 62 anys i amb un principi d'artritis a la zona sacra, cada cop que surto a córrer cal veure com em respondrà l'esquena. A l'Hospitalet, quan vaig escalfar una mica, vaig notar que no tenia cap molèstia. Bon senyal, vaig pensar.
El recorregut era molt pla |
Vaig sortir molt endavant i això va fer que d'entrada anés més ràpid del què tocava: 4,42, quan estic rodant gairebé a 7. Una diferència massa gran. El Km 2 i el 3 encara els vaig fer per sota de 5. De seguida vaig veire que baixar dels 50 minuts costaria, però creia que podria fer-ho. Els km 4, 5, 6, i 7 van sortir a 5,06-02-10-09. El sub50 perillava perquè el marge de segons estava gairebé exhaurit. Plovia, cosa que vaig agrair. Per mí i pel país... Vaig dir-me que havia de prémer l'accelerador. Em vaig anar enganxant a qualsevol corredor que em sobrepassés per intentar que em fes de llebre ni que fos durant uns metres... els que el pogués aguantar la velocitat. Això em va permetre fer el km 8 en 4,59, 10segons més ràpid que l'anterior. El 9 va ser 5,01 i el 10, esprintant, pràcticament, 4,47. Total objectiu sub50 complert, per un exigu marge, això sí: 49m 49 segons. Content, doncs.
La pròxima cita no sé quan serà. Potser la Cursa DIR del 21 de maig. Veurem.
Amb l'extenista Tomàs Carbonell (esquerra) i Francesc Sòria, company a TV3 |
Aquesta darrera setmana, del 17 al 23 d'abril, he estat transmetent del Barcelona Open Banc Sabadell de tenis, el Trofeu Compte de Godó, a raó de 5-6 hores diàries. Poc temps em quedava per córrer. El dia abans de començar, o sigui, el diumenge 16 d'abril, vaig poder córrer la cursa dels Mossos d'Esquadra, a Badalona. 10 km, als quals els faltaven uns 200 metres, segons el meu GPS. Cursa molt plana, amb pujadeta final. No sabia com reaccionaria la meva esquena, ja que fa temps que arrossego unes molèsties que només em permeten entrenar molt lent. Vaig acabar en 50 minuts i 40 segons, cosa que no m'esperava. Em veia acostant-me als 53 minuts, almenys. Per tant, satisfet.
Sortida a la cursa del Mossos d'Esquadra (organització) |
Diumenge, com que la final del tenis (Alcaraz-Tsitsipas) era a les 16h, vaig poder córrer uns quilometrets al matí. Per no deixar al setmana a zero Km...! Dissabte que vé, 29 d'abril, tinc previst córrer la Cursa Nocturna de l'Hospitalet. També 10Km. Aviam què tal i aviam com respon l'esquena.
Enfilant l'últim quilòmetre (Foto: Pako Beer) |
El podi d'Egipte reunit a Santa Coloma! (Foto: Mercè Jané) |
Com us podeu imaginar vaig quedar molt satisfet de la marca a Santa Coloma. A més a més, perquè no és una mitja senzilla, donat que es puja i es baixa gairebé de manera constant. Un trencacames, vaja...
El pas per La Garriga (Foto Carles Boix) |
Hem sortit plegats amb l'Arcadi a ritme de 5,45, és a dir per fer un mica més de 2 hores. A partir del km 3 m'he escapat i m'he posat a 5,35. Em trobava còmode, fins i tot fent algun km per sota de 5,20. Un cop arribats al km 11, a La Garriga, la cursa va de baixada, amb alguna pujada, que he pogut superar prou bé.
Feia estona que divisava en la llunyania el grup de les llebres de 1h 55m. M'he posat com a objectiu atrapar-les. Ho he aconseguit en el km 13 que ja he cobert en 4,59. Els últims quilòmetres els he fet en 4,52-51-52-45-41. Una bona progressió que m'ha permès acabar en 1h 51m 11s. Marca mediocre, però és en el què em moc ara en les mitges. Baixar de 1h 50m ja hauria estat un gran registre, per a mí. Tres setmanes després de la marató de Luxor i amb l'isquio esquerra tocat des de fa temps, m'ha semblat, però, acceptable, el crono. I content d'haver estat capaç de recuperar abastament a la baixada el temps perdut a la pujada.
El video l'ha fet la Ximena Belén.
Seguim!
L'esforç dels últims metres (Foto: Pako Beer) |
La pròxima cursa probablement serà ja la mitja de Granollers, donat que la de Terrassa no la podré fer, el 29 de gener, al treballar matí i tarda aquell diumenge.
Una més al sarró! (Foto Victor Seco) |
L'avituallament, bàsic (Foto: Víctor Seco) |