diumenge, 31 de maig del 2009

Temps correcte als 10Km de Nou Barris.




La veritat és que sóc optimista de mena. Gairebé sempre estic content amb els registres que aconsegueixo a les curses. Avui, a Nou Barris, he fet 42 m i 42s, és a dir, una mica pitjor que fa dues setmanes a Cardedéu. Però m'ha semblat una marca addient, perquè crec que Nou Barris és més dura que Cardedéu. Fa uns anys, quan Nou Barris encara era més dura que ara, perquè es passava pel passeig de Valldaura, vaig fer 38,57!!! Qui el pillés, ara, un registre així. Eren altres temps.
Convé saber on estàs a cada moment de la teva vida. Jo sé que un 10.000 pla puc arribar a fer-lo en 40 minuts, sense arribar als 39m, que continua sent el gran objectiu. I si el 10.000 és dur, en funció de la duresa puc estar entre els 41 i els 44 minuts. Per tant, quan compleixo aquests paràmetres, haig d'estar satisfet. I avui ha anat així.

dijous, 28 de maig del 2009

Impressionant!!!

Com diria aquell: "No hase falta disir nada más."

dissabte, 23 de maig del 2009

Què pesat és estar malalt!!!

Algun dia passa. Porto 3 dies malalt amb febre. Avui estic una mica millor. Demà espero estar recuperat suficientment per anar a treballar. Evidentment, diumenge hauré de renunciar a la cursa de Parets del Vallès. Em feia il.lusió fer-la perquè no l'he correguda mai. Què hi farem!!

diumenge, 17 de maig del 2009

10 anys després, torno a Cardedeu


Feia 10 anys que no corria a Cardedéu. Com passa el temps !! Aleshores vaig aconseguir baixar de 40 minuts, d'uns quants segons només, però. Ara les coses han canviat, evidentment, i amb fer-ho millor que la setmana passada a Sant Quirze ja me'n conformava. I fita aconseguida ! He fet 2 minuts i 2 segons menys , en concret, 42,36. El que m'ha encantat de la cursa és que està perfectament organitzada -tal com la recordava- i això que ara ha crescut notablement. Felicitats als organitzadors!

diumenge, 10 de maig del 2009

10 Km de Sant Quirze: tal com tenia previst.


En principi una marca de 44,38 en 10Km és un registre dolent per a mí, però cal veure les circumstàncies, els atenuants. Fa només una setmana de la Marató d'Empúries, per tant, he entrenat poquet. La cursa té pujades notables, amb baixades recuperatives, val a dir, també. Tot plegat feia que l'objectiu que m'havia fixat era, simplement, baixar de 45m amb la intenció, si anava bé la cosa, de baixar de 44 per acostar-me a la marca de l'any passat, que va ser de 43,35. Però l'any passat la cursa, per un petit error, era una mica curta. Per tant, haver fet tan sols 1,03 més que al 2008 està correcte. L'any passat la situació era a la inversa: em faltava una setmaneta per còrrer la Marató de Perpinyà, per tant estava bé d'entrenament. Recordo que vaig còrrer molt còmode.
Bé. Avui he passat el primer 5.000 en 22,28, tan sols 2 segons per sota del ritme de 45m per tant he decidit intentar apretar una mica en la segona volta. I ha sortit perfecte!. El segon 5.000, 22,10. Això vol dir que he anat de menys a més. Així que molt content perquè les coses han anat com tenia previst. Era el 10.000 número 103 (com el mític conyac, he, he...) de la meva vida atlètica.
Sant Quirze és una de les curses més emotives de l'any, sinó la que més. Recordar el David fa que se'm posi un nus a la gola. Molts no el coneixiem, però veient el seu pare, el Natxo, i la força d'esperit que té --una força que li arriba del record al David, no tinc cap dubte-- un es queda bocadabat i absolutament admirat. Sempre penso, i segur que molts altres corredors també: si em passés a mí una cosa així, què faria ? Jo ho tinc clar: buscaria l'escalf, l'ajut, la comprensió i en definitiva, l'amor del Natxo. En destil.la per tot arreu. El seu fill David va ser un noi afortunat de tenir un pare com el que té. Segur que avui el David ens ha sentit a tots com aplaudiem quan passàvem per casa seva. Segur que, allà on sigui, també aplaudia. I el Natxo i la seva família, segur que l'han sentit. Una abraçada molt forta.

diumenge, 3 de maig del 2009

Marató Empúries: la número 22


Estic fet calderilla però si no escric ara unes ratlles després em farà més mandra. Aquest matíí hem fet la Marató d'Empúries. la 22a del meu palmarès. 3h 30m 53s. Està clar que m'han sobrat els 195 metres finals per baixar de 3,30, he, he...
Tenint en compte la calor que ha fet i com n'és de solitària la prova, està més que bé el registre. He acabat en el lloc 69 ( just el número del pitrall que portava !!) de 246 arribats, i 10è de la meva categoria: Top ten, he, he... He passat un munt de cadàvers en els últims 6-7 quilòmetres. Estic satisfet. És cert que al 2005, l'altra vegada que havia fet Empúries, la vaig completar en 3h 20m. Eren altres temps. Aleshores em movia a prop de les 3 hores. Això vol dir que ara, que he fet 3,19 a Barcelona al març, comparativament ho he fet millor al només perdre 10 minuts aproximadament, i no prop de 20m, com aleshores. Sempre busco lectures positives, com veieu.
Com sempre molt agradable trobar tants i tants correcats o no correcats, però coneguts tots ells. Una bona matinal a Empúries, sens dubte. En breu haurem de decidir quina serà la propera Marató. Votaria per Donosti, al novembre, però ja es veurà. Igual coincideix amb la final de la Copa Davis i per si de cas potser és millor buscar-ne una altra...
Ah!!! M'ha fet especial il.lusió els crits d'ànim del mestre Miquel Pucurull quan jo ja havia superat el Km 40 i ell estava en el 31. Ha estat l'empenta que necessitava en aquell moment. Gràcies, mestre!!! A la foto sembla com si guanyés la prova, oi ? he, he... L'ha feta la meva dona.