Dues curses en un cap de setmana

Crec que ja m'he recuperat del tot de la lesió que vaig tenir a Tona el 8 de desembre. La Diada de Sant Esteve vaig reaparèixer a la cursa del riu Ripoll (9,2 Km) Vaig anar molt tranquil, especialment en la primera part, per mirar d'assegurar-me que no em trencava novament del bessó. Cap problema. Això sí, el crono, discretíssim, 44m 33s, gairebé 5 minuts més que fa dos anys. I avui dia 27 de desembre he fet la Sant Silvestre de Lloret de Mar (5 Km) la cursa del Josep Lluís Blanco, que arribava a la 3a edició. He acabat en 20m 22s, 21 segons més que l'any passat. El Joan, seguidor d'aquest bloc, ha dit que m'ha vist "un pèl lent". Cert. Tenint en compte les circumstàncies i el poc entrenament que he fet els últims 15 dies, ja em puc donar per satisfet, però. A la foto estic amb l'Arcadi durant una divertida entrevista que ens han fet pel reportatge de la cursa emès pel 33. Per cert, he tornat a guanyar l'Alèxia Patiño. L'he passat ja a la pista, en els últims 50 metres abans de meta, he, he....!
Ara només queda la Sant Silvestre de Barcelona per acabar l'any, corrent, com sempre.

Tona: sensacions contraposades

Amb l'Arcadi i el "Pirata Agus"

El 8 de desembre vaig fer la cursa de Tona. 5,77 quilòmetres, segons el Garmin. 30 minuts escalfant amb l'Arcadi. Sortida ràpida. Tot bé. L'Arcadi m'atrapa en una pujada. Me n'aprofito d'ell per fer les rampes més dures. Després el puc deixar una mica endarrera. Però al voltant del Km 4,5 noto que el bessó de la cama dreta em fa mal. Puc acabar la cursa fins i tot fent-li una "hatxassu" al Pirata Agus en els últims metres. A la foto estem els 3. Però encabat, vaig coix. No pagava la pena. M'autoimposo repòs i crema un parell de dies. Però al dia següent dimecres m'agafa una mena de gastroenteritis i se m'inflama l'estòmac, sembla ser. Dimecres haig de marxar de la feina per aquest motiu. Dijous puc treballar, sembla que ja m'he recuperat, però divendres recaic. És molt dolorós. Avui dissabte estic molt millor, però amb molta por de menjar res, no sigui que l'estòmac torni a queixar-se. Haig de renunciar a la Mitja de Vilanova de demà i també al partit de bàsquet de la Marató de TV3 d'avui a la tarda. Resumint: no he corregut ni un metre des del dia de la cursa.
Dit així sembla que tot sigui culpa de la Cursa de Tona. Res més lluny de la realitat. Em va semblar una cursa magnífica. Felicitats als organitzadors.

Fins l'any que vé ?

Dic fins l'any que vé perquè aquests nanos de "l'Armada" són capaços de tornar a guanyar la Copa Davis. Ha estat una setmana "durilla" de feina, però ara ja està. Us deixo una foto amb la "culpable" de tot plegat, he, he....