M'he estrenat a Vallhonesta

      M'agrada còrrer curses que fan la seva primera edició o bé fer curses per primera vegada. Avui he tingut l'oportunitat d'estrenar-me a la de Vallhonesta, a Sant Vicenç de Castellet, que arribava a la vuitena edició. Anys enrera eren 13 quilòmetres, però a partir d'aquest any l'han reduïda a 10. Cursa de muntanya amb dues pujades llargues i en alguns moments deu n'hi do de fortes. Hi havia l'alicient de guanyar una ampolla de vi de Cariñena si la completaves en menys de 60 minuts. Ho he aconseguit a l'acabar en 53 minuts i 27segons. He acabat el 15è de la categoria i el 89 de la general de 279 acabats.

Estic satisfet de com m'ha anat la cursa

  Al sortir de Sant Vicenç comença la primera gran pujada per un corriol que ha fet que molts haguéssim de caminar encara que no voliem, ja que al ser estret, si el de davant camina no tens per on passar-lo. De tota manera ja m'ha anat bé, perquè haver-lo fet tot corrent potser m'hauria deixat sense forces en la part final de la cursa. Un cop superat el corriol la pista es fa més àmplia i pràcticament ja no hi ha hagut més problemes per estretors. A més a més, la cursa es va estirant, lògicament. M'he trobat força bé tota la cursa. Les baixades són fortes, almenys per a mí, i és aquí on més se'm noten les mancances a la muntanya. Un bon grapat de corredors als que havia passat pujant, m'han avançat baixant. Quan hem tornat a enfilar cap amunt, sobre el quilòmetre 4, un altre cop he anat remuntant posicions. És el que té entrenar sovint per pujades i baixades pronunciades. La part que se m'ha fet més dura ha estat els últims metres abans de l'Ermita de Vallhonesta. L'últim tram l'afrontes després de deixar la pista on acabaves de fer una pujada important. Sortosament, allà s'acaba la pujada i et queden uns 3 Km pràcticament de baixada constant. El meu objectiu era que em passés el mínim de corredors possible. He negociat les pedres el millor que he sabut. Quan hem arribat al mateix curriol del principi de la cursa, aleshores era com una mena de trialera, complicada per a mí. Allà m'han passat 3 o 4 corredors. Els he seguit tant com he pogut. Just abans d'entrar a Sant Vicenç he tingut una rebrincada al turmell esquerra amb una pedra --el que més por em fa a la muntanya-- però no ha passat res, sortosament. Un cop als carrers de Sant Vicenç encara queden uns 600-700 metres per a la meta. Els 3 corredors que m'havien passat a la trialera els he pogut superar en el meu terreny, l'asfalt. La cursa m'ha semblat molt maca. A més, perfectament organitzada, amb tots el quilòmetres marcats. Un luxe !! El primer, el blaugrana Roger Campoy. És de de Sant Vicenç de Castellet. Ha cobert els 10 Km en 40m i 31s. 

Amb l'Efren Llobet. Ha corregut en 50m 20s

He fet una foto panoràmica de la zona de meta amb l'Iphone 4S

   La setmana que vé faré la Cursa Contra el Càncer, a Terrassa, en la que coincidiré amb el gran Jaume Leiva. Gran amic i gran atleta que ahir es va proclamar campió d'Espanya de Mitja Marató a Tordesillas (Valladolid). Moltes felicitats, Jaume ! T'ho mereixes !! Serà dissabte, però. Diumenge 30 no podré fer cap cursa perquè transmetré per l'Esport-3 la Festa del Cel de Barcelona. Si no estic molt cansat, faré un petit rodatge quan plegui de treballar.

L'Ametlla de Merola: la cursa de l'Arcadi

 La cursa de l'Ametlla de Merola, que avui ha arribat a l'edició número 24, és una de les que hi tinc més apreci per diversos motius. Un d'ells, haver-hi participat abans de la primera edició !! Com es menja, això, pensareu ? Doncs resulta que abans que es fes la primera edició -que devia ser al 1988- s'hi feia per la festa major una triatló aprofitant el rec de la localitat. L'Arcadi em va enredar un any a fer la prova i jo, que ni corria ni res de semblant, em vaig llançar de cap a fer-la. Recordo que l'aigua estava congelada, després vam fer la part de còrrer i acabàvem amb la bicicleta. Almenys va ser així l'any que jo la vaig fer. Crec que vam participar unes 13 o 14 persones com a molt, i recordo que vaig quedar... l'11è, he, he...! Almenys no vaig ser l'últim !!

Cap el Km 1,2 (Foto: Cristina Fàbregas)

  Anys després vaig tornar-hi, però ja a còrrer el Cross. És una cursa dura en la que no et pots cremar en la primera volta --és un circuit de 5 Km al que es fan dues voltes-- perquè sinó a la segona no vas ni amb rodes. Avui he sortit més endavant del que tenia previst i he passat el 5.000 en 22m 58s. He acabat la cursa en 45m 56s. O sigui que he doblat segon per segon. No em puc queixar. Fa dos anys vaig acabar per sobre dels 46 minuts (46,47) per tant estic satisfet. La meva millor marca a l'Ametlla de Merola és 44m 7s i data del 2004. En aquella època els 10.000 els feia amb una certa regularitat per sota dels 40 minuts, o sigui que els que no la coneixeu ja us podeu fer una idea de la seva duresa.

Poc després de superar el Km 5 (Foto: Cristina Fàbregas)

   La d'avui era la meva cursa número 452 i el 10.000 número 156. He acabat l'11è de la meva categoria d'un total de 55 atletes. I de la classificació general he entrat el 110 dels 343 atletes que hem completat la cursa. 

  L'any vinent serà l'edició número 25 del Cross. Espero poder ser-hi, ja que serà la meva desena participació, cosa que em fa especial il.lusió perquè els organitzadors lliuren cada any, als que arriben a 10 participacions, un record molt maco.

   Aviam on correré diumenge que vé. Encara no ho tinc clar. De moment, em centro en el meu nou horari laboral. A partir de demà em llevaré a les 4 del matí per entrar a treballar a les 5 del matí.

 
 

Una gran Diada

Ahir al matí vaig còrrer els 5 Km de Bellaterra. 1a edició de la cursa. Una bona manera de començar el dia i així m'ho va dir Conchita Martínez, la campiona de Wimbledon al 1994 (partit que vaig transmetre en directe des de Londres per Televisió de Catalunya). L'extenista aragonesa em va sorprendre amb un twett a primera hora del matí.  Vaig coincidir amb l'Andrei Xepkin que és tan bona persona com n'és d'alt. 2 metres i 9 centímetres !! Un crack ! El recorregut era molt trencacames i per tant, força dur, similar en aquest sentit al dels 5 Km d'Horta de diumenge. I em va sortir un crono gairébé clavat. 21,15 a Horta, 21,18 a Bellaterra. Després, a la tarda, vaig estar amb la família a la manifestació per la independència. Emocionant. S'albira un futur esperançador. Aviam si ara va la bona !

El tweet de Conchita Martínez

La zona de meta

Amb 2,09 d'altura, a en Xèpkin se'l veu bé, oi ?

La cara d'esforç al moment de l'arribada

La manifestació de la tarda

  Diumenge correré a l'Ametlla de Merola, la cursa de l'Arcadi, de 10 Km. I al dia següent, el 17 de setembre... m'incorporaré a la feina. Aquesta temporada estaré al 3/24 en horari de matí, de 5 a 13,45h, de dilluns a dijous. 

Cursa d'Horta, un altre 5 mil

  Avui he corregut la cursa popular de 5 Km de la Festa Major d'Horta. Gran ambient, gran organització de la mà de la sempre somrient Maria José Moscoso, i un grapat de corredors i corredores, fins a un total de 612 que han acabat la cursa. A les 9 del matí s'ha donat el tret de sortida pels costeruts carrers d'aquest barri barceloní. Certament la cursa té el seu què ja que bona part d'ella te la passes pujant. A la part final, però, es baixa força i això permet maquillar una  miqueta el crono. He sortit al costat de l'Andreu Ballbé, però de seguida m'ha deixat endarrera. Com està el paio ! Al final m'ha tret gairebé 1 minut ! He comprovat que em costa anar mínimament ràpid a les pujades, però en fi, és el que hi ha. En el camí de la preparació per la Marató del Mediterrani del 21 d'octubre, he programat aquest 5.000 i el de Bellaterra de dimarts, a més del 10.000 de l'Ametlla de Merola de diumenge vinent. Potser no seria el més adequat, però es tracta de provar coses. Evidentment també faig entrenaments llargs --com no !-- però per competir penso que distàncies més curtes em poden donar una miqueta de velocitat. Ja veurem què tal surt l'experiment.
  Pel que fa a la meva cursa he acabat en el lloc 94 de la general, i 12è de la categoria amb un temps de 21m i 16s. Tenint en compte el perfil, ja em sembla bé. El GPS ha marcat menys distància, però en carrers estrets com els d'avui, sovint perd el senyal. Només m'han superat dues atletes. La tercera, Jessica Vall, ha volgut esprintar-me però he respòs amb contundència i he pogut evitar que entrés abans que jo a la meta, he, he...!

Amb Íñigo Pérez, un popular com jo. Ha fet 26,43

   Pròxima cita, com deia, dimarts a Bellaterra. I encabat, cap a Barcelona, que em sembla que hi ha una manifestació a la que s'hi ha d'anar, oi ? ;-)))

Còrrer contra el càncer

  Les curses populars, un autèntic fenòmen en alça a Catalunya des de ja fa molts anys, s'estan convertint també en un altaveu impagable per demostrar la vessant solidària dels catalans. Per exemple, cada vegada hi ha més curses que donen una part de les seves inscripcions a ajudar els altres. I això és magnífic ! En solidaritat no hi ha crisi que pugui amb l'esperit dels catalans !! La Marató de TV3 n'és un exemple, any rera any. Sempre que puc participo en les curses que tenen vessant solidària i més encara sí lluiten contra el càncer. Una d'elles és la que es farà el pròxim 29 de setembre a Terrassa, a Torrebonica. L'organitzen el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Institut Oncològic del Vallès, amb el suport del CAR, el Centre d'Alt Rendiment.  El gran maratonià terrassenc, Jaume Leiva i el seu germà també estan en l'organització.

   La cursa forma part de la 3a jornada  sobre l'exercici físic i càncer, i vol conscienciar tothom que fer esport és vital per prevenir aquesta malaltia. Hi haurà dues possibilitats de participació: 5 Km, (amb l'opció de fer-los caminant) o 10 Km.

   No hi podeu faltar !! Les inscripcions, que són gratuites, es tanquen el 26 de setembre. Per inscriure-us cal enviar un correu a cursacanceriesport@cst.cat.

   La cursa és a les 11 del matí, recordeu, el 29 de setembre, dissabte.

La destitució d'Anna Tarrés

  Vaig tenir l'ocasió de conèixer l'Anna Tarrés al 2004, poques setmanes abans dels Jocs Olímpics d'Atenes. Era un any després del Campionat del Món de Natació del 2003 a Barcelona --ara, 10 anys després, s'hi tornarà a disputar, al 2013-- i el motiu que ens coneguéssim va ser perquè l'equip de natació sincronitzada al complet, amb ella al capdevant, va ser contractat per inaugurar les millores que s'havien fet a la piscina del Club Natació Barcelona, que havia acullit el campionat mundial. En concret, s'havia cobert la instal.lació i una part del terra de la piscina era mòbil i permetia adequar-lo a diferents alçades. Em va semblar, especialment això últim, una virgueria. Jo era el presentador de l'acte. Vaig tenir l'oportunitat de parlar molta estona amb ella. Em va semblar una persona molt propera, molt vital, molt entregada a la seva passió. Em va sorprendre, això sí, que amb els Jocs Olimpics d'Atenes a tocar, l'equip de natació sincronitzada fes una exhibició. Vaig pensar que podria estroncar la seva preparació i concentració de cara a una cita tant important. L'Anna Tarrés em va donar la clau de perquè havia accedit a fer-la: el que cobraven per l'exhibició s'invertiria íntegrament en contractar una entrenadora russa que les ajudaria a millorar. 

Anna Tarrés (foto:Manolo Garcia)

   Els èxits que han vingut posteriorment, amb un mar de medalles en europeus, mundials i Jocs Olimpics, no m'han estranyat al recordar aquest episodi. L'Anna Tarrés sempre ha pensat en millorar, en innovar, en descubrir... 

    Desconec els detalls de la seva destitució. Estaria bé que Fernando Carpena, el president de la Federació Espanyola de Natació, s'expliqués públicament. En qualsevol cas, m'afegeixo als que no entenen el perquè, donats el èxits que Tarrés i les seves noies han aconseguit. A més a més, l'Anna Tarrés no ha perdut la il.lusió. Ni tan sols per mirar de desbancar les russes, les grans rivals. A Barcelona 2013 potser seria la gran oportunitat per aconseguir-ho. Ara no ho podrà fer. Ara --ves a saber-- igual seran les russes les que voldrien contractar-la.

Marató del Mediterrani 2012: un repte

Com ja he avançat en escrits anteriors, el 21 d'octubre tinc previst còrrer la Marató del Mediterrani. Serà un repte interessant, atlèticament parlant, perquè la preparo amb molt poc temps i únicament rodant, sense fer sèries, ni canvis, ni entrenaments de qualitat, vaja... I aviam què tal surt!. Si algun dels lectors del blog també la fa, podeu afegir al vostre repte atlètic un de solidari per ajudar Càritas. Aqui teniu els detalls. Em sembla una manera extra de motivar-se per a la cursa. Us animeu ? Aquí teniu  més informació de la cursa i del repte.

Un altre doblet

M'agrada fer més d'una cursa en un mateix cap de setmana. Dissabte i diumenge ho vaig poder tornar a  fer. Dissabte a la tarda, els 10 Km de la festa major de Matadepera, una cursa que, encertadament, molts corredors la consideren similar en el seu perfil a la de Ripollet de la setmana anterior. Precisament per això serveix molt bé per veure l'evolució en aquest inici de temporada. I no em puc queixar. En 7 dies he millorat pràcticament 1 minut. A Matadepera tenia la intenció de fer la primera volta més aviat conservadora i en la segona mirar d'apretar una miqueta més. El pas pel Km 5, 22m 15s. Doblant faria 44,30. Doncs bé, vaig acabar en 44m 38s, o sigui quasi clavat el doblatge. No vaig poder anar més ràpid en la segona volta però em dóno per satisfet. L'habitual en les curses de dues voltes a un circuit és fer massa ràpid la primera i pagar-ho en la segona. Que no em passés això ho considero un petit èxit. L'experiència dels anys corrent, deu ser...

Entrant a la meta a Sant Quirze

 I diumenge vaig fer cap a Sant Quirze del Vallès per a fer els 5 Km de festa major. Va sortir una mica curta, segons el GPS. 4,76 Km, exactament. Vaig acabar en 20m i 38s. Ritme de 4,20. Recorregut costerut, gens fàcil. Per a mí, correcte. Ara faré un parell de curses de 5Km més, 9 de setembre, a Horta i 11de setembre, a Bellaterra i després augmentaré el quilometratge per poder encarar la Marató del Mediterrani (21 octubre) Allà l'objectiu serà modest: tan sols aspiraré a baixar de 3h 40m.