dimecres, 21 de novembre del 2012

Un altre doblet

En  Jaume Leiva rematant el circuit
 Els seguidors del blog ja sabeu que, si puc, m'agrada fer dues curses en un mateix cap de setmana i si poden ser tres, millor, he, he... El cas és que aquest cap de setmana he fet un altre doblet. Dissabte vaig estar a Torrebonica, darrera de l'Hospital de Terrassa, per a prendre part en la cursa de 10 Km contra el càncer. Es va haver d'ajornar fa unes setmanes per la pluja i per fi es va poder fer. Plovisquejava una miqueta, però es va còrrer molt bé per un circuit dissenyat pel Jaume Leiva. Quin luxe !! Em vaig prendre la cursa amb molta calma perquè al dia següent tenia la Jean Bouin i tenia ganes d'intentar fer un bon registre. 
Bonica, bonica, Torrebonica...
Gran ambient a Torrebonica, parlant amb amics que feia temps que no veia, com el gran Pep Moliner o el Xavi Papell, per exemple, grans referents de l'atletisme popular. Vaig còrrer en 50m i uns quants segons. Al final va resultar que la distància eren ben bé 10 quilòmetres i mig. almenys. Això em va tranquilitzar perquè si eren 10 Km, el meu crono era massa dolent, malgrat còrrer molt tranquil.
L'Arcadi va còrrer ara que gairebé ha superat la lumbàlgia
El meu germà Manel reapareixia després d'operar-se el menisc
  I al dia següent, com deia, la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Dia ideal, bona temperatura, res de vent, bon lloc a la sortida on vam compartir la Open més d'11.000 corredors. El primer quilòmetre em va sortir a 3,49. Massa ràpid per a mí, però com que bona part és en baixada, el crono no em va preocupar gens ni mica. El Km 2, ja a la Gran Via, encara el vaig fer en 3,58. Després ja em vaig estabilitzar entre 4,05 i 4,15. Vaig passar el 5.000 en 20m 30s o sigui, ritme de 4,06. Correctíssim. Això volia dir que acabaria més lent. I no especialemnt per estar més cansat --que també-- sinó perquè en la segona part cal remuntar el Paral.lel i el carrer Lleida, en el Km 9, que fa que els ritmes se'n ressenteixen inevitablement. Amb tot vaig acabar amb uns digníssims per a mí 41m i 56s. Un èxit perquè és la millor marca de la temporada i la tercera millor del 2012, a només 22s del millor registre. En la segona part de la cursa vaig anar 56 segons més lent que a la primera. Perdre un minutet per culpa de les pujades finals, crec que està dins del normal. Per a mí fer un 10.000 per sota dels 42 minuts és un molt bon registre, què voleu que us digui.
Portada a Mundo Deportivo !!


   Aquest pròxim cap de setmana no faré cap cursa ja que la feina m'ho impedirà. Tinc torn de cap de setmana i em toca fer el TN. Tenia la intenció de fer la Mitja de Tarragona però és absolutament incompatible per horaris. Un altre any serà.

diumenge, 11 de novembre del 2012

5 anys després....!!!!



L'Andrey Xepkin treballant per treure el fangueig !!
Sort que es posa bé l'Andrey per no semblar tan alt...!
 La veritat és que estic molt content. Avui no cal que busqui estranyes justificacions com acostumo a fer per estar satisfet del resultat d'una cursa. Avui, a Sant Feliu de Llobregat, 5 Km, a "cal Andrey Xepkin", podria dir que m'ha sortit una cursa magnífica. La veritat és que el dia era ideal per còrrer. Temps tapat, no feia fred, no feia vent. Cursa planera, ben planera, amb només dues petites pujadetes ja en l'últim quilòmetre però molt curtes, gairebé despreciables. A més he tingut la sort de poder comptar amb una llebre de luxe per a mí, el Robert Mayoral. Ja em va ajudar la temporada passada a la Mitja de Cambrils a baixar de l'1h 30m. Avui ell reapareixia després d'un  problema de ronyó i no tenia massa clar com li respondria el cos. Li he dit que segur que no tindria cap problema. És fort com un roure, aquest paio !! Hem sortit plegats, molt endavant, i això ens ha permès còrrer de bon començament. Els 2 primers quilòmetres els hem passat en 7m 48s. M'he sorprès una mica perquè era per sota de 4m/km i és un ritme exigent per a mí. Hem seguit intentant aguantar el ritme, però a partir del quilòmetre 3 he vist que la cosa se'm complicava. Anava més lent. El Robert, però, ha seguit amb mí. Ell anava clarament millor. Ens ha passat el Salva Pou (està en gran forma) i una mica abans ens havia passat també la Luisa Muñoz, il.lustre veterana que reapareixia després d'una operació de menisc. Quina qualitat que té ! No he pogut fer res, tret de mirar impotent com s'allunyava...

Una llebre de luxe: en Robert Mayoral
Un cop arribats al Km 4,2, més o menys, m´he posat com a objectiu intentar atrapar la noia que tenia al davant, ben allunyada. Era difícil perquè quedava poca cursa, però era una bona manera de motivar-me. Li he dit al Robert que ho intentava. Això m'ha permès accelerar una mica el ritme. Però no de manera suficient per superar-la. A l'entrar a la pista d'atletisme, on estava situada la meta, he vist que la noia accelerava. Les meves poques opcions d'atrapar-la s'esvaien, i en aquell mateix instant s'ha posat al meu costat el Robert. He deduït que em seguia d'aprop i que ha volgut entrar amb mí a la meta. Aleshores, el que no he pogut fer amb la noia ho he fet amb ell: esprintar. I he entrat abans que ell. No sé si és que no ha pogut seguir-me o bé que m'ha deixat fer. M'inclino a pensar més aviat en això segon, donat que corre molt més que jo. Després, al mirar el crono....  19m 54s !!! Sub20 !! Uau!!!! Feia 5 anys que no baixava dels 20m en una cursa de 5 Km. Gran alegria !! I aleshores el dubte de sempre: era curta ? Estava ben mesurada ? M'han dit que segur que sí. Tant el José Luís Blanco, l'organitzador, com l'Andrei Xepkin, que havia estat testimoni de com s'havia mesurat el circuit, que tenia la sortida al Pavelló que porta el seu nom.  El cert és que el meu GPS m'ha marcat 4,96 Km. Potser li faltaven 40 metres, doncs ? És possible... Però mira, en qualsevol cas hauria fet la millor marca dels últims anys, encara que aleshores no hauria fet sub-20. Tant se val. He quedat molt satisfet, que és el que realment importa; que ens ho passem bé. I quan ja anava cap a casa m'assabento que el Jaume Leiva s'havia imposat a la Behobia-Sant Sebastià. Dia complet, doncs !

dimecres, 7 de novembre del 2012

Port Aventura: l'atracció de còrrer


Escalfant amb el Jaume Leiva i el Juanmi Moreno

Còrrer per dins del Parc de Port Aventura poques vegades es pot fer. Normalment allà s'hi va a caminar i caminar moltes hores i a fer cúes més o menys llargues. Dissabte arribaven a superar les 3 hores en les atraccions més sol.licitades, com el Shambala. És el que té el Halloween... I diumenge s'hi va fer allà mateix la primera Cursa Solidària de Port Aventura. 10 Km. S'hi ajudava al Banc d'Aliments de Tarragona. Els amics de Runningsolutions van dissenyar una cursa de 10 Km, una de 5Km i curses pels nens. Ens vam reunir més de 1.500 corredors disposats a gaudir de la nova experiència. El cel amenaçava pluja, però la cursa es va poder completar sense problemes. Em vaig trobar molt bé. Tenia la sensació d'anar més ràpid del que podria pensar. A les baixades anava ràpid i a les pujades no perdia tant de temps com temia. Em vaig plantar a la meta en 40m i 53s. Una marca extraordinària ja que feia anys que no em ficava en el minut 40 en un 10.000. Però l'alegria a la casa del pobre dura poc, diuen. I així va ser. Vaig celebrar el crono a l'entrar a meta, però allà mateix em van baixar del meu pedestal ràpidament: la cursa havia tingut finalment 9,5 Km. L'arribada dels primers vehicles del Ral.li Catalunya va fer que el circuit s'hagués de modificar i reduïr en l'últim instant. Llàstima...! Però en fi. Els seguidors del bloc ja sabeu que sempre trobo coses positives en els meus cronos, i ara no podria ser l'excepció. En aquest cas, afegin-t'hi els 500 metres que faltaven i extrapolant el ritme, m'haurien sortit uns 43m i uns quants segons, que també seria una marca prou bona per dues raons: seria la tercera millor marca de la temporada (des del setembre) i, a més, feta en una cursa amb força pujades i baixades. I sobretot, feta després d'una jornada el dia anterior esgotadora de 10 hores al parc. Per tot plegat, ben content vaig quedar.

El Jaume va ensopegar a la sortida...

...però no li va impedir guanyar còmodament


  Una mica més de 10 minuts abans que jo, va arribar a la meta el gran favorit a la victòria final, en Jaume Leiva. El campió d'Espanya de Mitja Marató, amb qui vaig compartir sopar el dia abans, va fer bó el pronòstic i va guanyar amb autoritat en la seva primera cursa després de disputar el Mundial de Mitja Marató fa un mes, a Kavarna, Bulgària.
Esperant per donar els guardons

 
El Juanan i el Jaume, vaja cracks !!

   Deia abans que la pluja no va impedir que es disputessin amb normalitat les curses. Però poc abans del lliurament de trofeus sí que va aparèixer i va fer força la guitza. Però allà estava l'equip del Juanan Fernández, amb la Mònica i el Juanki i tota la gent de Runningsolutions per fer honor al seu nom i trobar solucions. El lliurament de trofeus va ser, diria, que entranyable, amb el Woddy, la mascota de Port Aventura, ja que estàvem tots apilotonadets per a no mullar-nos.

Els més petits també van poder còrrer
  Però la cosa no va quedar aquí. Els més petits feia estona que esperaven per a les seves curses. El més normal, amb la pluja, era suspendre-les, per seguretat. De fet, es van suspendre, almenys en el circuit previst per a elles. Però novament el Juanan va empescar-se la manera de fer contents els més menuts: còrrer al mateix Cente de Convencions on estava ubicada la meta. Dit i fet. Espectacular. Els nens i els seus pares, encantats. A altres llocs les haurien suspès i punt. Un 10 per Runningsolutions.