diumenge, 24 de febrer del 2013

Bon test la Maratest


Mai no havia fet una cursa de 30 Km. Evidentment sí que he fet tirades llargues d'aquesta distància, fins a 32 Km, però no en format cursa. L'experiència ha estat magnífica. La idea que van tenir els organitzadors de fer una cursa així a tres setmanes de la marató de Barcelona, em sembla genial. I no dec ser l'únic perquè han tingut una gentada de por. És infinitament millor fer una tirada llarga d'aquesta manera que tú sol. A més a més, recrea de manera exacte les condicions d'una marató, tret de la distància, evidentment, i això t'ajuda a calibrar realment en quines condicions estàs per a la gran cita. És una autèntic test, en definitiva. En el meu cas hi havia l'afegit de veure com respondria l'isquiotibial de la cama dreta que fa 10 dies que em toca els nassos i que em va impedir diumenge passat còrrer la mitja marató de Barcelona. Des d'aleshores, la sessió més llarga que havia fet fins avui era de 45 minuts, per tant del resultat d'avui podia treure bones conclusions.

Pocs metres després de la sortida
 Abans que l'isquio em fes la guitza, havia pensat sortir a ritme de 4,40, per mirar d'acostar-me al que traduit a la marató serien 3h i 20m, per millorar el registre de l'any passat a la marató de Barcelona (3h 22m) Però el senyor isquio mana i em va aconsellar ser més prudent. Ritme de 5m/Km. Dit i fet. A aquest ritme volia dir acabar la Maratest en 2h 30m just, una hora menys que a la Marató (3h 30m)
   He sortit amb l'Arcadi en el nombrós grup de 3h 30m. Era fàcil fer comptes. Cada 5.000 l'haviem de passar en 25m. En el primer he fet 25m 18s. Ha estat el més lent dels 6 parcials de 5 Km. L'explicació és clara: he perdut 30" en el Km 3,5 perquè m'he hagut d'aturar a treure'm una pedreta que em feia la guitza. Els dos parcials següents els he fet en 24,44 (10Km) i 24,43 (15Km). O sigui, que he passat la meitat de cursa en 1h 14m i 45s. Per 15s no clavo el temps ! Tot just començar la segona volta, amb el mateix recorregut que la primera, la llebre ha perdut una miqueta de velocitat. En el Km 16 m'he adonat que sense fer res de l'altre món, el grup de les 3h 30m s'anava quedant endarrera. Havia de prendre una decisió, seguir o esperar-los. Com que em trobava bé, he decidit tirar. De fet tenia pensat anar amb el grup fins el Km 25, però una de les gràcies de les curses de fons és anar canviant de tàctica, improvisar, segons l'estat en el que estiguis. Si estàs malament, no  improvisaràs: la cursa ja et posa al teu lloc. El parcial del Km 20 ha estat de 24,26. És a dir, estava fent una cursa en progressió, lenta però segura. I el parcial del Km 25 encara ha estat un pelet millor: 24,20. Aquest era el moment que m'havia prefixat per accelerar el ritme. Ho he intentat, però aquí sí que em deuen haver faltat quilòmetres d'entrenament perquè ja no he estat capaç. Amb tot el parcial ha estat de 24,52, encara per sota dels 25m. Total, he creuat la meta en 2h 28m i 19s, clarament per sota de les 2h 30m. La lectura que puc fer de la cursa doncs, és molt positiva. L'isquiotibial, tret d'alguns moments puntuals, no m'ha fet mal. Continua allà, com una molèstia que no aconseguiexo treure'm... L'Arcadi ha arribat poc després meu, també per sota de les 2h 30m
  Com ja he dit, la cursa està molt bé. I ben organitzada. El fet de tenir el pàrquing del Magic Badalona a disposició dels corredors i a més gratuït, s'agraeix moltíssim. En una cursa a l'hivern, amb temperatures baixes, poder preparar-te tranquilament sotacobert és magnífic !  L'unica cosa que miraria de millorar és alguns carrers que, pel volum de corredors, es fan estrets. Si la cursa augmenta de participants, que segur que sí, potser no hi cabrem... 
  La setmana vinent correré la Mitja Marató de Cambrils, última cita abans de la Marató de Barcelona, perquè el 10 de març no faré cap cursa. Serà la meva mitja marató número 100. L'any passat a Cambrils vaig fer la meva MMT amb 1h 29m. Va ser la prova definitiva que a la Marató de Barcelona podria sortir-me un bon temps, com així va ser. Enguany no sortiré al ritme de baixar de 1h 30m. Si fes 1h 32-33m ja estaria molt content. Veurem.                     

dimarts, 19 de febrer del 2013

El 10 de març arriba la Trasplant Run

    Nova cursa en el calendari atlètic català. Es tracta d'un 5.000 en ruta que es farà el dia 10 de març a la zona del Fòrum de les Cultures, a Barcelona. La inscripció només costa 5 euros. Tal com estan els preus de les curses, és d'agraïr. El més important, però, és que la cursa és solidària. És la Transplant Run que busca conscienciar-nos  a tots en mantenir l'interès social en el tema dels transplantaments, que s'han convertit en un asumpte de màxima actualitat arran del transplantament a què va ser sotmès el futbolista del F.C. Barcelona, Eric Abidal.
Nani López, primer trasplantat de fetge en acabar un Iron Man
    La cursa forma part de les activitats del Congrès que la Societat Catalana de Trasplantaments organitza cada 2 anys.
    La Transplant Run és just una setmana abans de la marató de Barcelona i, al ser de 5 quilòmetres, completa l'oferta de distàncies set dies abans de la gran cita anual de l'atletisme popular a Catalunya. I és que el dia 10 de març es disputen també els 10 Km de Sant Boi i la mitja Marató de Gavà.



dilluns, 18 de febrer del 2013

La mitja número 100 haurà d'esperar

Havia de ser la meva mitja número 100
Un dia o altre havia de fer-m'ho mirar. Fa molt de temps, almenys un any, que corro amb molèsties a l'isquiotibial de la cama dreta. Pràcticament ja ho considerava com una mena de dolor cronificat que, de fet, no m'ha impedit fer tota mena de curses. Aquest divendres passat, però, vaig fer 6 sèries de 1.000 metres, amb descans trotant de 2 minuts entre elles, i que crec que això és el que ha acabat fent saltar l'alarma. Les 5 primers em van sortir mot bé, amb 3 per sota de 4,20 -- una en 4,11! -- però en  l'última ja vaig notar que les coses no anaven bé. Vaig fer 4,32 i amb l'isquio queixant-se. No li vaig donar més importància, però al dia següent vaig voler provar aviam què tal. I sort que ho vaig fer. Va quedar clar de seguida que al dia següent, diumenge, era temerari fer la Mitja de Barcelona, la que havia de ser la meva mitja número 100. Just al darrera del genoll era on més em molestava. La zona es diu forat popliti. Vaig trucar ràpidament al Jim Serrano i vam quedar per avui dilluns, aviam què tinc. Probablement serà alguna cosa relacionada amb una possible ciàtica, ja em va avançar el Jim. Vaig preferir no forçar a un mes de la marató de Barcelona i descansar. Diumenge que vé dia 24 de febrer la intenció és còrrer la Maratest de Badalona. Són 30 Km. Dedicaré la setmana a recuperar-me al màxim. Seguiré les instruccions del Jim fil per randa. 

diumenge, 10 de febrer del 2013

Haig de progressar... per la mitja número 100

Avui he corregut els 10 Km de Badalona Running. Una cursa que arribava avui a la segona edició i ja han superat els 2.000 corredors. Si se'm permet faré una crítica constructiva. M'ha semblat que la cúa al guardarroba era immensa. Massa. Caldria, segurament, dedicar-li més recursos per evitar-la. Quan acaba una cursa i fa fred, tothom vol recuperar l'abans possible la seva roba. Em temo que més d'un s'haurà constipat, avui...
  Al marge d'això, la cursa és ràpida, si bé té tres pujades. Al Km 3,5, a l'entrada d'un parc; al 4,5, al passar per sota la via del tren; i al 7,5 al Pont de Sant Lluc. Com que l'any passat ja la vaig fer, sabia de les dificultats que em trobaria. He sortit ràpid, com l'any passat, una mica per sota de 4m/Km. He seguit la llebre dels 40m. La meva intenció era anar amb el grupet --força nombrós-- almenys fins a l'entrada del parc del Km 3,5. He estat incapaç. Cap el Km 1,5 he vist com, inexorablement, el grup se m'escapava. Aleshores començava una nova cursa per a mí. L'objectiu era millorar els 42,06 de Vilafranca de fa 15 dies. O sigui, baixar de 42m. L'any passat vaig fer a Badalona 41,37. El pas pel 5.000 m'ha desanimat força. He passat en 20,59. O sigui que doblant faria 41,58, i tenint en compte que encara em quedava el pont, estava clar que la marca del 2012 estava impossible i baixar de 42 també. He optat per... fer-ho el millor possible. He entrat a meta en 42m i 33s. O sigui 56 segons més lent que l'any passat. El tema recorrent que la Marató de Tarragona de fa 3 setmanes em passa factura ja fa pudor. No estic bé i punt. És així. Aquesta setmana ho he comprovat fent 8 sèries de 500, amb 1m 40s de recuperació trotant. Em van sortir a ritme de 4,29 de promig !! Molt fluixes. Però en fí, és el que hi ha. Seguiré treballant. Aquesta pròxima setmana faré 6x1000. He decidit incorporar les sèries llargues a les meves rutines d'entrenament per aviam si milloro una miqueta en velocitat. Diumenge que bé, a la Mitja de Barcelona, faré, si no hi ha cap problema, la meva mitja marató número 100. Tota una fita, per a mí, de la que estic molt orgullós, la veritat. Estaré orgullós. Abans l'haig de completar, és clar. Ja no sé quin objectiu fixar-me, certament. Sempre he estat cofoi de saber com estic en cada moment i de veure com encerto. El meu objectiu, en tot cas, serà ben modest. Només fer-ho millor que a Granollers (1h 38m). Si acabo en 1h 34m estaria ben content perquè l'any passat vaig fer a Barcelona 1h 33m.
  Fins diumenge dia 17, que, per cert, serà el 39è aniversari del mític 0 a 5 del Barça al Madrid al Bernabéu. El recordo com si fos ara !! Amb els gols de Asensi (2), Cruyff, Juan Carlos i Sotil.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Fiasco a Granollers

12.000 corredors a Granollers (Foto: Adrià Costa)
No es pot qual.lificar d'altra manera la meva prestació a La Mitja de Granollers del 2013. He acabat amb un temps de 1h 38m 39s, el pitjor resultat de les meves 8 participacions, tret de la del 2008 en que em vaig lesionar al Km 15 i vaig acabar en 1h 51m. És l'hora d'analitzar els motius. El cert és que enguany ha estat la primera vegada que he corregut a Granollers amb una marató feta dues setmanes abans. Això em fa pensar que he pagat l'esforç. És possible. Però també és cert que la setmana passada vaig fer el 10.000 de Vilafranca del Penedès amb uns òptims 42m 6s. Pensava que ja estava recuperat. Insisteixo, igual no. En qualsevol cas no puc estar satisfet a l'haver invertit 5 minuts més !! que l'any passat. Volia fer 1h 32m i m'he quedat llunyíssim. No puc dir que res m'hagi anat malament. He pujat fins a La Garriga amb tranquilitat, sense molèsties especials, tret de les habituals de l'isquio de la cama dreta. He arribat a La Garriga tot passant el Km 11 en 53m. No he fet el càlcul aleshores, però per igualar el registre de l'any anterior, havia de fer l'últim 10 mil en 40m. Impossible. No ha estat, però, fins el Km 14 que no m'he n'he adonat de com anava de malament de crono, que no pas de físic ni de sensació de cansament, ni res d'especial. Quedaven 7 Km per la meta i fent-los en 28m (4m /Km) hauria acabat en 1h 35m. Aleshores he estat plenament conscient del desastre. M'he hagut de motivar amb atrapar les noies que veia per davant meu i en atrapar també un company corredor al que només veig a les sortides i a les arribades, però mai en cursa perquè sempre va darrera meu. Força darrera meu, diria. Doncs avui m'ha passat a la pujada i no ha estat fins els últims 400 metres que l'he pogut passar. El fet de veure que em superava amb facilitat en la pujada m'hauria d'haver fet veure que jo anava molt lent. Simplement he pensat que ell estava en molt bona forma.

Castillejo felicitant Kripotich (Foto: Mundo Deportivo)

  En fi. És el que hi ha. La cursa ha estat històrica perquè el rubinenc Carles Castillejo ha batut el rècord de Catalunya de mitja marató que tenia Bartolomé "Jim" Serrano dels del 1998, amb 1h 1m 43s. Castillejo l'ha deixat en 1h 1m 18s. El vencedor de la prova ha estat el campió olímpic a Londres 2012, l'ugandès Stephan Kripotich, que ha entrat 3 segons abans que Castillejo.

"Jim" Serrano. El seu rècord ha durat 15 anys

  Diumenge que vé correré els 10 Km de Badalona Running. Em proposo, d'aquí a la Marató de BCN fer un dia de series llargues a la setmana. Faré de 500m, de 1.000, de 1.500, de 2.000 i potser de 3.000. Aviam si així milloro una miqueta. El cert és que les sèries les tinc molt oblidades. Massa.