diumenge, 26 de maig del 2013

Segon "Hat Trick" al meu palmarès

       Els que sou seguidors habituals del blog ja sabeu que relativament sovint faig "doblets" (dues curses en un cap de setmana). Però "triplets", no pas tants. Avui he completat el segon. El primer el vaig fer l'any passat en l'últim cap de setmana de juny. Aleshores van serdeumils i 1 milla. Ara ho he endurit una mica: 3 deumils.
A l'alçada del Km 9 dels 10 Km de Granollers
  Els primers 10 Km del repte van ser els de Granollers. Una bona cursa que segueix el riu cap avall i després remuntes el que has baixat i una mica més, per l'altra banda. Sabia que no podia prémer l'accelerador al màxim perquè em quedaven les dues curses de diumenge al matí. Havia de ser prudent. Aprofitant la lleugera baixada vaig agafar un ritme que fos còmode per a mi. Entre 4,20 i 4,30. Em vaig enganxar a un grup de dos nois i una noia que just anaven a aquesta velocitat. La primera part de la cursa va ser molt agradable, certament. Cap el Km 4,5 es creuava el riu per un pont i començàvem a enfilar el riu en direcció contrària. Just al creuar el pont em vaig adonar que les meves llebres improvisades es quedaven darrera meu. Vaig pensar que ja havien fet la seva funció per a mi, és a dir, que jo pogués arribar bé a mitja cursa, i vaig deixar-los. Remuntar el riu no em va suposar un esforç especial. La prova està en què el primer 5.000 el vaig fer en 22m 12s i el segon 5.000 en tan sols un segon més (22,13) Total que vaig completar la cursa, amb un petit esprint i tot, en 44m 30s i amb molt bones sensacions.
He entrat amb la guanyadora femenina a la cursa de la Diagonal
   Per a fer el segon 10.000 del repte calia matinar. A tres quarts de 6 estava esmorzant perquè la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona començava a dos quarts de 9. Cursa nova i atractiva perquè ens permetia recórrer la Diagonal des del Palau Reial fins el Fòrum. Per un dia, o per unes hores, millor dit, el carrer més llarg de la ciutat estava reservat als corredors ! Feia molt goig veure la munió de corredors que envaïen l'asfalt en els minuts previs a la sortida de la cursa. Una imatge única. L'Arcadi Alibés i jo hem quedat a les 7 del matí al metro de Selva de Mar per anar amb el suburbà fins a Palau Reial. Com era previsible, hem coincidit amb molts corredors que han tingut la mateixa pensada: deixar el cotxe a la meta i anar en metro a la sortida. Amb tant d'espai la sortida ha estat magnífica. Hi havia lloc per a tothom !  La cursa, estava clar, seria molt ràpida pel lleuger descens que té. Segons l'Arcadi, un 0,6%. Però quasi m'espanto quan he vist el pas del primer quilòmetre. 3,43!!! Si ara amb prou feines m'acosto a 4,10 de mitjana en un 10.000 !!! Mentre estic en aquestes cabòries, veig que un altre company d'esports de TV3, l'Enric López Vilalta, estava uns metres per davant meu. Em poso a la seva alçada i crec que tenia el mateix sentiment que jo: "He fet 3,43", em diu. "Massa ràpid !" afegeix. Poc a poc el deixo i passo el Km 2 en 4,14. Però torno a accelerar-me. El Km 3 el  passo en 4,02 i el 4 en 4,08. Penso, "ja petaré". Però de moment, no peto ! Al contrari ! Passo el Km 5 en 4,00 i el 6 en 3,58!! Estic anant per sota de 4 !!! Està clar que el descens era més pronunciat del que semblava, sinó, no m'ho explico. Però allà s'ha acabat la festa. En els últims 4 Km he perdut el que havia aconseguit. Lògic. He marcat, en els últims 4 quilòmetres, 4,12 - 4,15 - 4,20 i 4,18. Total 41m 15s. Millor marca dels últims 3 anys ! Tenia del gener 42,05 fets a Vilafranca del Penedès. Feia més d'un any que no baixava del 42m. Va ser a Badalona, al febrer del 2012. Està clar que avui hi havia baixada, però m'ha fet il·lusió tornar a veure el 41 en el meu crono i a només 16 segons de veure el 40 !!  
Amb els pitralls de les dues curses d'avui
   Tan bon punt ha acabat la cursa m'he n'he anat directe a buscar el cotxe i enfilar cap a Mollet a completar el repte amb el tercer 10 mil del cap de setmana: els 10 Km de Mollet-Els Gallecs. He arribat molt bé, mitja horeta abans de l'inici de la cursa. He pogut escalfar tranquil·lament. Sabia que la cursa era la més dura de les tres. El perfil no enganyava. De fet la cursa és una mena de cros amb força tobogans. M'ha costat trobar-me bé perquè notava el meu isquiotibial preferit (la cama dreta) ben carregadet. He vist que tenia unes quantes noies davant meu. Poc a poc les he anat atrapant a totes. Em trobava cada cop millor, però estava clar que no podia anar massa ràpid. Pels desnivells i pel cansament acumulat. Els meus parcials han estat 4,37-4,41-4,59-4,45-4,28-4,24-5,40-5,27-4,31-4,12. Els parcials del 7 i el 8 corresponen a la zona més dura del recorregut, evidentment. Finalment hem acabat on haviem començat: la pista d'atletisme de Mollet. Temps final: 47m 48s. I tercer de la meva categoria de majors de 50 anys. Molt satisfet. Repte superat. "Hat trick" al sarró.
     No voldria deixar de dir, d'altra banda, que la cursa m'ha semblat molt ben organitzada. Tots els quilòmetres estaven perfectament indicats, cosa que en una cursa que majoritàriament va per pistes de terra no és habitual. Un 10 per als organitzadors, RunpartyFa unes setmanes se'ls va criticar --crec que injustament-- perquè la cursa de Matadepera finalment no feia els 10 Km previstos. Van haver d'escurçar-la perquè la pluja havia deixat impracticable una zona del circuit. La seguretat ha de ser prioritària. Vénen del món del golf i destaquen per l'espectacular avituallament que ofereixen quan la cursa acaba.
    El meu repte, doncs, es pot resumir així:  44,30 41,15 - 47,48. Molt satisfet. I, sobretot, d'haver corregut crec que amb seny, donant gas allà on es podia, reservant en la primera cursa, i fent un paper digne en la tercera,
   El cap de setmana que ve, més. Si tot va com està previst, faré un doblet. Dissabte correré la Igualada Urban Night Racede 10Km, que ja vaig fer l'any passat i, diumenge al matí, la Cursa AFNE solidària amb els nens d'Etiòpia, en la que per cert, com a vui a la cursa DIR Guàrdia Urbana també em van donar el pitrall número 1. Tot un honor.

Última Hora: "hat trick" aconseguit !!!

He fet el "hat trick" i estic molt content ! Ahir, els 10 Km de Granollers, 44m 30s. Reservant. Avui, 10 Km del DIR-Guàrdia Urbana, 41m 15s. Millor marca de l'any ! He entrat amb la primera dona, Yolanda Riera. I, finalment, els 10Km de Mollet-Els Gallecs, 47m 48s. Era la més dura, de llarg, de les tres curses. De fet, era un cross amb força tobogans.
 Seguirà crònica. Segurament la faré demà a la tarda. Estic a l'espera de rebre fotos. Gràcies a tots els que m'heu animat en el repte !

Un cop acabades les dues curses d'avui

diumenge, 19 de maig del 2013

The champion !!!!

Ben content, al podi
  Bé. Mai no havia pujat a un podi com a vencedor. No pas vencedor d'una cursa --això difícilment passarà mai-- sinó com a vencedor de la meva categoria, que actualment és la de majors de 50 anys, ja que en tinc 52. I avui ha passat. Ha estat a la cursa de Vallparadís, a Terrassa, de 8,32 quilòmetres, segons el meu GPS. Tot just és la segona edició de la cursa que comença i acaba en un lloc ben emblemàtic per a mi: la pista d'atletisme de Can Jofresa. I és que en aquesta pista vaig còrrer dues vegades la prova de 100 Km  que s'hi fa a la tardor. És la cursa de la que estic més orgullós de totes les 483 que he fet a dia d'avui. Entenc que poca gent és capaç de còrrer 100 Km seguits en pista en menys de 9 hores (8h 57m 13s, exactament). Una cosa per explicar-ho als meus nets.
Una pista de grans records per a mi

  Bé, deixem-nos de batalletes. Avui es tractava de passar-ho bé, sense cap objectiu definit. Abans de començar m'han dit que hi havia uns 500 corredors. Deu n'hi do. Ja sabia que la cursa era pràcticament tot pujada fins a la meitat, a dalt de tot de la plaça Andalusia de Terrassa, i després pràcticament tot baixada fins a la meta. De seguida he notat que pujava a bon ritme pel Parc de Vallparadís, el Central Park de Terrassa. Durant els primers quilòmetres he estat corrent amb el Josep Folch, bon amic corredor terrassenc a qui feia molt que no veia. He vist que m'aguantava el ritme en primera instància, més del que em pensava, però al final ha cedit. Josep, t'he vist fort, però...! El meu isquiotibial de la cama dreta no s'ha queixat en tota la cursa. De fet, tota aquesta setmana s'ha portat molt bé. Igual estic superant la lesió i tot...!
M'han donat el trofeu femení...!
   Pel que fa a la cursa, la veritat és que no he tingut massa alicients durant els 36 minuts i 24 segons que ha durat per a mi, en el sentit que no tenia objectius a curt termini, d'aquells que et vas creant tú mateix a la cursa. Per exemple, no he vist noies davant meu, si bé com a mínim una ha entrat abans que jo, però tant abans que ni l'he vista. Només a la baixada, he intentat atrapar un altre corredor... M'hi acostava, però no suficientment. Un cop ja a la pista, -els últims 350 metres s'hi feien al tartà-- he intentat atrapar-lo, però no ho he aconseguit. En el moment de creuar la línia de meta no n'era conscient que havia estat una cursa excepcional per a mi. Ser el primer de la categoria ha estat una sorpresa ben agradable i absolutament inesperada. He vist que li he tret 2 segons tot just al segon major de 50 anys. Crec que en el meu intent d'atrapar l'atleta que deia abans, he acabat passant al meu rival d'edat sense jo saber-ho.
Una classificació històrica
  No cal dir que estic molt content d'haver pujat al podi a dalt de tot. Mai no ho havia fet. Mai. I he passat vergonya. De veritat. Estava jo sol, ja que només hi havia premi pel primer de cada categoria. Tant se val. Serà un record inesborrable de la meva vida atlètica. Segur que n'hi hauran més. Aquesta temporada ja he fet 2 podis: a la cursa del Reial Club de Polo i també a la Milla de Sallent. 
  El cap de setmana que ve, un altre repte: 3 deu mils. Dissabte a la tarda, els 10 Km de Granollers i diumenge al matí la Cursa DIR de la Guàrdia Urbana de Barcelona i quan acabi, pitant cap als 10Km de Mollet per a fer la tercera cursa del cap de setmana. Serà un hat-trick de curses de 10 Km, com ha batejat el repte l'Arcadi Alibés. Ja ho explicaré, per suposat.

dilluns, 13 de maig del 2013

M'agrada fer muntanya. Jo estimo TV3

Sortida de la cursa de 26 Km
Diumenge vaig fer la Dolmen Race de Sant Andreu de Llavaneres. Una cursa nova amb tres modalitats de 14,76 Km; 26 Km o una marató. Vaig escullir fer la més curta perquè no sóc cap especialista en muntanya i prefereixo no arriscar més enllà del que és recomenable. Ja ho he dit en altres ocasions: la muntanya està bé, però és perillosa per les baixades, especialment les anomenades tècniques. Vaig descobrint que darrera d'aquesta paraula en realitat s'està dient que es tracta de baixades que si no vas amb molt de compte te la fots de lloros. Per tant, molt de compte. Abans de la sortida l'organitzador ens va fer una petita explicació de com era el circuit. Segons el perfil, la primera meitat de la cursa tendia a pujar i la segona part a baixar, amb una punt àlgid al cim del Montalt de 500 i escaig metres. Érem uns 130 corredors per a fer la cursa més curta, anomenada, justament, Montalt Race. Sabent que hi havia uns 7 quilòmetres de pujada, m'ho vaig prendre amb molta calma. Els dos primers quilòmetres eren per una pista prou ample on es podia còrrer molt bé. Després venien els trams de corriols bastant amples, tot sigui dit, però ja més costeruts en alguns trams. M'agrada trotar sempre en les pujades. Sempre que puc, és clar... Vaig passar força corredors. Als 50 minuts de cursa vaig arribar al cim del Montalt. Control de pas. Ens avisen "Compte que la baixada és tècnica". En el primer tram de baixada això es tradueix en un descens força vertical on calia sortejar una mena d'escala amb esglaons naturals molt irregulars. Part complicada per a mi, i que em vaig prendre amb molta calma. El descens després es convertia en "corriols amb regata", que dic jo. Són aquells que pels costats són força verticals i per tant és difícil aguantar l'equilibri si no vas ràpid. Hi has de passar només recolzant-te i saltant de banda a banda, més o menys. O bé passar per la regata que sovint és estreta i no pots còrrer gaire bé. Almenys jo. Aquest tipus de corriol te la variant de tenir pedres de diferents mides, troncs, esglaons... És la zona on sempre pateixo més i on més em passen corredors. Tots ells em semblen aleshores uns Kilians Jornets en potència. Però tot s'acaba. Més endavant ja es podia tornar a còrrer més o menys còmodament gràcies a pistes més amples. A uns tres quilòmetres de l'arribada hi havia un descens en pista força llarg on es va poder còrrer molt. Em va agradar. En l'últim avituallament vaig sentir que per darrera meu li deien a una noia  --a la qual jo passava en les pujades i ella a mi en les baixades-- que anava segona. A falta d'un quilòmetre i escaig per a la meta vaig divisar una altra noia que anava davant meu. En bona lògica era la que anava primera classificada. Esforç i l'atrapo. Em va preguntar si havia vist a la segona classificada. Li vaig explicar que l'havia deixat darrera. Però al cap encara no d'un minut inesperadament ens atrapa !!! Amb tot això la meta deu estar a menys d'un quilòmetre. En som conscients tots tres. Em prenc la llicència de dir-los que per un moment m'agradaria ser dona per disputar-me amb elles dues la victòria, he, he...! Elles ni em contesten !! Prou feina tenien !!! La meva idea era superar-les a totes dues però em va  resultar impossible en part perquè la que havia anat primera tota la cursa va fer un canvi de ritme bestial al que no vaig poder respondre adequadament i se'n va anar com un llamp cap a la meta. Va guanyar i em va treure 7 segons en els últims 400 metres. Vaig aconseguir batre l'altre noia treient-li també uns quants segons. Va ser un bon final. Completats els 14,76 quilòmetres en 1h 30m i 58s.
 
Amb el Salva Maldonado, l'entrenador de la Penya !
  Bona cursa, en definitiva, a la que li vaig trobar un defecte fàcilment corregible: hi havia trencalls difícils, de veure. Per exemple, si portes una estona corrent per una pista, en descens, i de cop i volta has de deixar-la per agafar un corriol, cal indicar molt clarament que s'ha de deixar la pista. No n'hi ha prou amb marcar l'entrada del corriol. Cal marcar molt clarament, normalment amb una X ben grossa a terra o amb una cinta que travessi la pista, que cal fixar-se que per allà no has d'anar. En dues ocasions vaig haver de rectificar la trajectòria per aquest motiu. Altres no van tenir tant sort i segons em van dir, 4 corredors es van perdre, si bé els van trobar i la cosa no va anar a més. Ja entenc que és complicat marcar una cursa de muntanya però és vital fer-ho molt acuradament. Insisteixo que de manera especial els trencalls. Les marques te les has de trobar, no pas que les hagis de buscar.

Van venir a la festa 20.000 persones !
    Diumenge a la tarda, activitat ben diferent. Vaig estar al Moll de la Fusta a la festa que vam muntar els treballadors de TV3 en suport de TV3 i Catalunya Ràdio, ara que van tan mal dades. Volem una tele de qualitat i si continuen les retallades, la Televisió Nacional de Catalunya que hem conegut els últims 30 anys s'haurà acabat. Més detalls de la festa, aquí.

Jo estimo TV3
     

diumenge, 5 de maig del 2013

Els doblets compensen

Després d'una setmana sense còrrer cap cursa, aquest hi he tornat i, com acostumo, ho he fet amb dues curses per compensar el cap de setmana que no vaig poder posar-me cap pitrall, per motius laborals. Dissabte vaig estar a la Fenexyrace de Calella, una cursa en suport de la investigació pel guariment de les lesions medul.lars. Eren 10 Km en un circuit de 5 Km amb dues voltes. El circuit, íntegrament en el passeig marítim de Calella, majoritàriament de terra. El cel amenaçava pluja i per això vaig còrrer amb gorra, per si de cas. Em molesta la pluja als ulls i la visera l'evita. Al final, però, va ploure quan jo ja havia acabat. Vaig completar-la en 43m 4s fent la segona volta 2 segons més ràpid que la primera. O sigui que vaig ser molt regular. Amb fer menys de 44m ja em donava per satisfet, per tant, molt content. La cursa em va semblar molt ben organitzada. Realment el lloc per còrrer-la és curiós. Hi van inquibir 1.000 corredors i tret dels primers metres, es va poder còrrer amb molta comoditat.
Arribada de la Fenexyrace
  I avui diumenge he conegut Llorenç del Penedès. S'hi feia la cursa de maig, també de 10 Km. La major part del recorregut era per asfalt, un 65-70%, calculo. A l'haver més pujades que no pas a Calella, que era completament plana, estava clar que faria un temps més discret. Al final, però, també he acabat molt content perquè l'he feta en 43m i 18s. Realment quan et poses un pitrall ets capaç de rendir molt més que en un entrenament (només faltaria, d'altra banda...) He corregut amb parcials per Km de 3,56-4,15-4,25-4,21-4,33-4,28-4,22-4,26-4,26 i 4,03. Molt regular. El primer km més ràpid perquè hi havia una bona baixada i el temps de l'últim s'explica  perquè he acabat esprintant amb un company del Runners El Vendrell que m'ha superat, per cert. Tenia 8 anys menys que jo...
 La rambla Marinada, amb "La Cumprativa" al fons
  La cursa és molt, molt familiar. N'hi havia una de 3 Km, també. La cursa de 10 Km l'hem completat 133 corredors i els de 3 Km eren una quarentena. He acabat el 30 de la general. Dóna gust trobar curses com aquesta. Tancaven a 200 corredors perquè, com m'explicava l'organitzadora, l'Ada, volen donar un bon servei als corredors i consideren que més enllà d'aquesta xifra se'ls desbordaria. I a fe que el servei és molt bó. Cronometratge, megafonia, avituallament a mitja cursa, tota ella perfectament ben marcada, gran avituallament a l'arribada, camiseta tècnica...  Tot plegat un luxe, amb sortida i arribada a la rambla Marinada, un espai, per cert, magnífic, amplíssim, que ja voldrien tenir moltes poblacions molt més grans.

Poc després d'acabar la cursa de Llorenç del Penedès
En totes dues curses he calçat les Gel Hypper Speed d'Asics, que encara no havia estrenat en cursa. Només una paraula: magnífiques !!.
Què bé que van !