diumenge, 24 de novembre del 2013

50 curses en un any !

Un grapat d'arcs a la zona de meta
  El millor de la cursa d'avui, la 90a edició de la Jean Bouin, és que amb ella ja sumo 50 curses completades al 2013, de les quals 20 han estat deu mils. Una bonica xifra, oi ? Pel que fa a les meves prestacions atlètiques, avui estic decebut. He acabat amb uns molt mediocres per a mi 44m 23s. Cal tenir en compte que l'any passat vaig fer 41m 56s, és a dir, 2m 27s més ràpid. Un sotrac important. Puc trobar les excuses que vulgui; que si el circuit era un pel llarguet, que si feia fred, que si anava massa abrigat i m'ha sobrat roba, que si tantes curses desgasten molt i al final de l'any no es pot rendir tant... Res. El cas és que la màxima aquella de "tant entrenes, tan corres" és ben certa. Ara entreno menys quilometratge i això s'ha d'acabar notant. Al gener d'aquest any vaig fer els 10 Km de Vilafranca en 42m 5s, una marca que ara mateix em sembla estratosfèrica. Si al 2014 repeteixo a Vilafranca, no em veig capaç d'acostar-me a aquest registre. És el que hi ha... Convindrà, ja que no faig sèries, almenys augmentar el quilometratge. Avui no he sortit especialment al davant, però bona part de la cursa he estat avançat per molts corredors i corredores. No era capaç de seguir el ritme de ningú. Un fiasco, vaja..
Gairebé m'escapo de pla (Foto: Wai-Shan Serradell)
   En fi. No em fustigo més que no cal. Pel que fa a la cursa, trobo que el petit canvi de recorregut a la part final és interessant. D'una banda deixar el Paral·lel tot girant a la dreta a la Ronda de Sant Antoni i després, un cop arribats al Palau dels Esports, girar pel carrer de la Guàrdia Urbana en comptes de voltar les columnes de Puig i Cadafalch, em sembla un encert que s'agraeix. Es fa menys feixuga la part final. Per a mi ha estat, però, un altre motiu de decepció: amb un final més favorable he fet un temps dolent. Perdó, que he dit que no em fustigaria més...
Les orelles mes les haig d'abrigar
  El cap de setmana que ve toca nou doblet. Dissabte a la tarda correré la Fenexy Race a Vilanova i la Geltrú, 10 Km solidaris per la cura de les lesions medul·lars. I diumenge una clàssica: la Mitja Marató de Mataró. Serà la primera mitja de la temporada i 5a de l'any. Ja toca pujar distància perquè el 19 de gener tinc la Marató de Tarragona. I voldria fer-la dignament, no com avui...


                       

dilluns, 18 de novembre del 2013

Superat el rècord de curses en un any !!

Va ploure abans de començar les 5 Milles
Després de no còrrer el cap de setmana passat, aquest he doblat fent dissabte les 5 Milles de Cerdanyola i diumenge els 10 Km de Les Franqueses. Dues magnífiques curses. Les 5 Milles, una clàssica de les curses de Catalunya, i els 10 de Les Franqueses tot just arribava a la segona edició, però com si l’haguessin fet tota la vida. És el que té que els organitzadors siguin corredors, com de fet sol passar en la majoria de curses, tot sigui dit...

Vaig estrenar els "manguitus" de Medilast
 La pluja va fer que pensés que les 5 Milles de Cerdanyola seria més dura del que de fet ja és. Encara que s’anunciï com a “gairebé plana”, el cert és que té algunes pujadetes que Deu ni do. Però la veritat és que durant la cursa miraculosament no va ploure i la temperatura era molt agradable. Vaig portar un bon ritme durant la cursa, intentant, com sempre, atrapar els corredors que tenia davant meu. Quan vaig arribar a la meta i vaig veure el temps que hi havia invertit, haig de reconèixer que vaig quedar decebut. 36m 7s. El pitjor registre, de llarg, que mai no he fet a les 5 Milles. L'últim cop que l'havia fet, al 2008, havia trigat 34m. No cal dir que la de dissabte va ser una marca molt mediocre, si la comparo amb les tres vegades que vaig còrrer en 30 minuts al 2000, 2001 i 2002. Aleshores era més jove... i entrenava més ! Tot compta, evidentment. És el que hi ha. Si l’any vinent hi torno i faig 35 minuts i escaig, estaré molt content.

Amb el més gran, en tots dos sentits. Miquel Pucurull
  I diumenge m’en vaig anar cap a Les Franqueses. El meu bon amic Jaume Aragonès de club A 4 el Km, n'és l'organitzador. Cursa familiar, molt ben muntada, amb un recorregut en franca pujada fins el Km 5 i escaig, gairebé 6 i la resta pràcticament tot en baixada. La pluja del dia abans va deixar les parts de la cursa que passaven per camins, ben enfangades, però no tan com esperava. A més  a més, va arribar a lluir el sol a estones i fins i tot em va sobrar roba. Per tant de fred res de res, cosa que sempre agraeixo perquè sóc un xic fredulic.
 
Amb el Jaume Aragonès, organitzador a Les Franqueses
  El primer 5.000 el vaig passar en 25m 7s, cosa que em va fer pensar en una marca força fluixa i que suaria de valent per baixar dels 50 minuts. Suar, vaig suar, això sí, especialment per atrapar dues noies, que crec que anaven quarta i cinquena. En la baixada a partir del Km 6 anaven força ràpid, però poc a poc m'hi vaig anar acostant. Una pujada passat el Km 7,5 va jugar a favor meu, perquè totes dues s'hi van quedar i vaig poder superar-les. Al final vaig creuar la línia de meta en 46m i 38s. Això vol dir que en la segona part de la cursa vaig fer els 5 Km en 21m 31s, molt més ràpid que els 5 Km primers.


   Amb aquestes dues curses he batut el meu rècord de curses fetes en un any. Fins ara la marca era de 47 i ara ja en porto 49. Diumenge que ve, a la Jean Bouin, faré doncs, si no hi ha cap impediment d'última hora, la cursa número 50 del 2013. 

diumenge, 3 de novembre del 2013

No coneixia Lavern Subirats. Ara no l'oblidaré !

No coneixia Lavern Subirats. Avui hi he estat per a participar en la cursa de les Caves de 10 Km que s'hi feia per tercer any. Cada cop queden menys curses amb l'encant d'aquesta. Organitzada per tot el poble, amb afecte per la pròpia cursa, pels corredors, pels forasters... Obsequis per a gairebé tothom, molt bon ambient, tot somriures, facilitats, amabilitat... En una paraula: magnífic tot plegat ! Són tres paraules, no una, ja ho sé...
El Pere Giménez m'ha guanyat l'esprint amb gran facilitat (Foto: Sergib)
En aquestes curses al cor de Catalunya és on més veig quin és el paper de TV3 a casa nostra. Ens tracten als corredors que a l'hora som treballadors de TV3, de meravella. La gent aprecia i s'estima TV3. Nosaltres personifiquem, d'alguna manera, "la tele", la nostra. I la gent la sent "seva". Com ha de ser, és clar que sí. I nosaltres som com "de casa". I la gent ens ho demostra constantment. Només podem tenir paraules d'agraïment. Parlo en plural no pas per deliris majestàtics --Deu m'en guardi-- sino perquè sovint amb l'Arcadi Alibés hem parlat d'aquest tema. Quan coincidim en alguna cursa per qualsevol contrada, sempre som tractats amb gran estimació. Això es nota i s'agraeix. Som com dipositaris d'aquest sentiment i la responsabilitat i alhora el privilegi, és molt gran. De veritat, moltes gràcies a tots. La "nostra" --perquè és de tots-- la feu gran vosaltres que ens feu confiança als que hi treballem. Les audiències així ho indiquen. Portem 16 mesos consecutius sent líders. I això és únicament i exclusivament mèrit dels espectadors, està clar.
Amb els organitzadors. Uns cracks !
  Però parlem una mica de la cursa. Hi ha l'opció de fer també una de 5Km ja que el circuit té aquesta distància. Els del 10.000 hem fet dues voltes. Hem sortit puntuals. Comença en baixada i això ha fet que hagi sortit més ràpid del què acostumo. La veritat és que la cursa, està molt bé... si realment t'han explicat ben bé que hi ha diverses rampes llargues que es fan "duretes" i que convé reservar-se una miqueta en la primera volta. Jo no sabia que hi havia "tobogans". I he pagat la novatada. Després d'un parell de pujades ja he vist que la cosa seria complicadeta. Normalment a la part final de les curses, i més si són dures, acostumo a passar a diversos corredors. Avui ha estat al contrari: el que era sobrepassat era jo, especialment en la segona volta. Amb tot, he passat el 5.000 en 22m i uns quants segons, que m'han sorprès perquè pensava que fàcilment faria 23m. almenys. Això m'ha animat una mica i he intentar mantenir el ritme per buscar sub 45m. Tenint en compte els desnivells, era un bon registre per a mí. Finalment he creuat la meta en 45m i 6s i 9è de la categoria. O sigui que no he quedat gaire lluny de l'objectiu. Per tant més que satisfet i més tenint en compte que estic amb molèsties a la planta del peu dret que avui, sortosament, han remès força. Per cert, al respecte de la categoria, no pensava que hi hauria 8 corredors de 52 o més anys per davant meu. Quin nivell !! Confirmat també en les fèmines. Fins a 4 han arribat a la meta abans que jo. Felicitats a totes elles !! Pel que fa al recorregut, un detall de qualitat que tots els quilòmetres estessin marcats.
Ambient magnífic durant tota la matinal atlètica
  Un cop acabada la cursa, els organitzadors m'han obsequiat amb unes ampolles de vi de la comarca, coca deliciosa i dues copes de cristall precioses. No tinc paraules. Moltíssimes gràcies. M'he sentit com a casa, de veritat. L'any que vé, per poc que pugui, repetiré.  

divendres, 1 de novembre del 2013

La de l'Amistat és una cursa única

El Jordi ha fet 1h 16m 30s. Vaja fiera ! (Foto: M. Bonastre)
Dos anys després d'haver-la corregut per última vegada avui he tornat a fer la Cursa de l'Amistat. En podriem dir "la mare de totes les curses" perquè és diferent a totes les altres. Sobretot perquè conserva aquell encant que devien tenir les curses que corrien els pioners a casa nostra, com el mateix Francesc Mates, un dels grans referents de l'atletisme popular a casa nostra. La seva filla, la Myrna Mates, any rera any, treu la cursa endavant i ja van 33 edicions, amb moltes dificultats i problemes. Però cada any ho torna a aconseguir. A la cursa de l'Amistat d'enguany, els mateixos participants hem donat coses per a l'avituallament final a la meta. Era el preu del pitrall. I no hi ha faltat de res. Això són valors.
Amb el meu germà Manuel, que també l'ha correguda
  Uns 800 corredors hem sortit a les 8 en punt, com sempre, del Castell de Montjuic per anar a buscar el Parc d'Atraccions del Tibidabo. 16,5 Km aproximadament creuant tota Barcelona. Preciós. Cal còrrer amb seny perquè més de la meitat de la cursa és en pujada i les rampes més dures estan en els últims 3-4 quilòmetres. Dia radiant, temperatura ideal, res de fred... Jo tenia els dubtes del meu peu dret, que fa una setmana que m'està donant problemes. Espero que amb el canvi de plantilles --que ja tocava-- la cosa no vagi a més. He sortit amb en Jordi Gil, company de TV3, presentador de l'informatiu infantil i juvenil Info-K. No només és periodista sinó que és un gran triatleta. Ha completat el seu primer Iron Man, --no us perdeu la seva crònica de la gesta que va fer-- a més de ser un gran jugador de bàsquet. Una d'aquelles persones que faci l'esport que faci, el fa molt bé. Un crack, vaja.
Entrant al Parc del Tibidabo (Foto: Wai-Shan Serradell)
Ell anava comodíssim i jo, entre que m'escoltava el peu dret i tenia ganes de fer un riu, ja començava a patir. He preferit aleshores aturar-me a buidar i anar més tranquil. El seu ritme era massa ràpid per a mí. M'he passat bona part de la cursa avançant corredors. Sempre pensant en la carretera de Vallvidrera, la part final i més dura de la cursa, he mirat de reservar-me una mica. No tant com fa 2 anys, quan amb l'Arcadi vam anar passejant i vaig acabar en 1h 32m i 34s. Avui he anant una miqueta més ràpid i he completat els 16,64 Km en 1h 25m 14s. Per tant, molt content. L'arribada al parc d'atraccions sempre és molt agradable. Comentant amb altres corredors com ha anat la cursa. Quan em perdo aquesta cursa, per motius laborals gairebé sempre, em sap molt de greu. Sento com si perdés una amistat. Sortosament sempre és recuperable gràcies a l'empenta i l'esforç de la Myrna Mates i el seu equip de col.laboradors i voluntaris. No us canseu mai, si us plau !
  La d'avui ha estat la 46a cursa que he fet al 2013. Espero poder completar les 52 que pretenc fer, una per setmana, de promig, i tantes com anys tinc.Tot dependrà del meu peu dret, en el que espero no tenir el neurinoma de Morton, per cert. Diumenge correré els 10 Km de la cursa de les Caves, a Lavern (Subirats)