dijous, 26 de desembre del 2013

Punt final al 2013 atlètic

Tenia previst acabar l'any atlètic amb la Sant Silvestre de Terrassa avui dia de Sant Esteve, però no ha estat possible. Ahir, dia de Nadal, vaig fer la meva última cursa del 2013, tot corrent la Cursa del Gall d'Indi de Capellades. Quan vaig acabar i vaig marxar cap a casa per dinar, em vaig començar a trobar malament. El resultat va ser que em vaig dutxar i em vaig ficar al llit. Em vaig aixecar una estoneta per menjar una mica de sopa de Nadal i me'n vaig tornar al llit i no m'he llevat fins avui a les 12 del migdia !! No sé exactament què he tingut; de fet encara no estic recuperat del tot. He tingut febre, però tampoc res de l'altre món, fins a 38,5 de màxima. Alguna cosa del sopar de la nit del 24 potser no em va sentar bé perquè he anat de líquids tot el dia... En fi, espero anar-ho superant perquè ara començo una setmana seguida de treballar, del 27 de desembre al 2 de gener i cal estar en bones condicions...
Amb l'Arcadi, minuts abans de començar a la cursa de Capellades (Foto: Elisabet Valero)
 La cursa de Capellades fa més de 30 anys  que es fa --crec que era l'edició número 31-- i no n'havia sentit a parlar mai. Hi vam anar l'Arcadi i jo. És una cursa de uns 4,5 Km, tota per asfalt, en la que es pot córrer força. L'Arcadi arrossega unes importants molèsties a les costelles intercostals i ha de córrer amb faixa i és per això que em va estranyar que seguís el meu ritme amb facilitat. Però no només això; en els trams que hi havia pujada no el podia seguir jo a ell. Vaig pensar que potser els meus entrenaments per la Marató de la Costa Daurada a Tarragona del 19 de gener m'estaven alentint i no li vaig donar més importància. Potser l'explicació, com va apuntar el mateix Arcadi, és que estava incubant alguna cosa, ves a saber...
Total, vaig acabar en 19m i 43s a un ritme de 4m 22s el Km, no pas per tirar coets, evidentment. És el què hi ha. L'any que ve vull tornar-hi. Aviam si seré capaç de córrer una miqueta més ràpid...! La cursa em va agradar molt. Si el dia de Nadal voleu fer espai pels àpats nadalencs, apunteu-vos-la. Val la pena !

La pròxima cita atlètica serà el 12 de gener. Per primera vegada correré la cursa Mar i Murtra de Blanes. 20 Km durets, però que per a mí no ho seran tant --espero !-- ja que me la prendre amb calma a l'estar només a una setmana de la Marató de la Costa Daurada a Tarragona.

Bon any 2014 a tothom !!!

divendres, 20 de desembre del 2013

A voltes amb la pregunta del 9N


 Avui he fet un rodatge suau de 45 minuts per recuperar-me de la tirada d'ahir de 30 Km. I vet aquí que de cop m'ha vingut al cap la pregunta del referèndum del 9N. I aleshores he pensat: com és que no s'ha fet a l'inrevés ? M'explico.

 La pregunta és:

1- Vol que Catalunya esdevingui un estat ?
2.- En cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent ?

Crec que la formulació hauria d'haver estat::

1- Vol que Catalunya sigui un estat independent ?
2- En cas negatiu, vol que esdevingui un estat ?

El cert és que s'ha arribat al punt que som ara bàsicament perquè hi ha hagut una gran manifestació al 2012 i la Via Catalana al 2013, que han reclamat la independència sense embuts. Per tant, relegar a la segona part de la pregunta la qüestió central, la independència, no em sembla lògic. És més. Em sorprèn que ERC i la CUP hagin acabat acceptant-la.
En aquesta segona formulació els independentistes votarien Sí a la primera pregunta i no haurien de fer res més. La segona pregunta seria la referida al federalisme, o a l'anomenada tercera via. Com a opcions que han sorgit com a resposta a l'auge de l'independentisme, entenc que hi han d'anar al darrera. Un votant federalista votaria possiblement No i Sí; i un que volgués mantenir la situació actual votaria No i No.

En definitiva, la pregunta del 9N obliga als independentistes a expressar-se dues vegades (Sí-Si) En canvi els unionistes amb un NO a la primera qüestió en tenen prou.

   

dilluns, 16 de desembre del 2013

De Sallent a Salou, per segon any consecutiu

A poc de l'arribada a Sallent (Foto: Cristina Fàbregas)
Igual que al 2012, he dedicat el cap de setmana a córrer la Milla Nadalenca de Sallent, dissabte, i la Mitja de Salou, diumenge. A Sallent es feia la segona edició de la Milla que organitza l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Vedruna, on l'Arcadi i la Cris porten la Fiona. La cursa ha estat gairebé calcada a la de l'any passat. Un cop donada la sortida no he pogut aguantar més de 300 o 400 metres el que finalment ha estat el vencedor, que ha estat el mateix de l'any passat. M'he quedat sol en la segona posició i ha quedat molt clar de seguida que els de darrera meu no m'atraparien. He intentat mantenir el ritme el màxim possible. Finalment he entrat en 6m i 15s, un parell de segons més ràpid que l'any passat i en la mateixa posició: segon. La cursa era una de les moltes activitats que aquest cap de setmana es feien per recaptar fons per la Marató de TV3.

Entrada a la meta a Sallent (Foto: Cristina Fábregas)

Amb l'Arcadi, la Cris i la Fiona

I diumenge, la mitja de Salou. Ha fet un dia espectacular. Un sol increïble, que ha fet més "suportable" la segona part de al cursa, que és força dura. He acabat en 1h 35m i 9s que és 3m i 36s més lent que l'any passat (1h 31m 33s). Aquesta diferència notable la justifico --amb raó o sense-- per la quantitat de curses que he fet enguany. La fatiga muscular acumulada entenc que s'ha de notar. En qualsevol cas he millorat notablement --de 3 minuts--, el registre fet a la mitja de Mataró de fa dues setmanes. Per tant, satisfet. M'he sentit, com sempre, com a casa gràcies al Juanan Fernández, a la Mònica Martin i el Joan Carles Gramun i tot l'equip de Running Solutions. Segueixo la preparació per a la Marató de Tarragona, del 19 de gener. Serà difícil repetir el sub 3,30 de l'any passat, però ho intentaré, probablement, sabent que baixar de 3,40 serà l'objectiu real. 
Amb la Mònica Martín a Salou. Un encant de noia
  Amb la d'avui porto ja 54 curses al 2013. La intenció és acabar l'any amb dues més, tot corrent a Capellades el dia de Nadal i a Terrassa o al Riu Ripoll el dia de Sant Esteve. No faré cap Sant  Silvestre el dia 31.

 

diumenge, 1 de desembre del 2013

52 curses: objectiu complert !!!!

Amb la Wai-Shan, a Vilanova
A Mataró (Foto W.S-Serradell)
Aquest era un cap de setmana especial perquè era el que havia de servir-me per acabar les 52 curses en un any. Fins ara el meu rècord eren 47. I han caigut. Dissabte vaig anar a la Fenexy Race de Vilanova i la Geltrú. 10 Km a dos quarts de 8 de la tarda. Temia fred i em vaig abrigar força, però després, a l'estar el cel tapat, gairebé em va sobrar roba. Eren dues voltes de 5 Km pels volts del passeig marítim. Tot absolutament pla, tret d'un petit pont, No més de 10 metres. Vaig acabar amb uns estratosfèrics 41m 43s impensables. I tant impensables. A la cursa li faltaven almenys uns 250 sinó 300 metres, reconeguts pels organitzadors. Res a dir perquè ja avisaven que la cursa no estava homologada. L'important era ajudar a aconseguir fons per lluitar contra les lesions medul·lars. Amb tot, em van dir que l'any vinent miraran d'afegir aquests metres que faltaven. La cursa és ideal per fer bons cronos. Era la meva cursa 51 del 2013. Vaig acabar 5è de la categoria de més de 50 anys. Satisfet.
A Mataró (Foto W.S-Serradell)
  I avui he anat a rematar l'objectiu de les 52 a laMitja de Mataró, primera mitja que he fet aquesta temporada, i cinquena de l'any. El meu objectiu era mirar de baixar de 1h 36m. Massa agoserat, tenint en compte la cursa d'ahir. A més, els meus entrenaments no em permeten aspirar a tant. La idea era passar el 10.000 per sota dels 45m. Fiasco; 45,31. Fins el Km 16 i escaig he anat a ritme d'entre 4,30 i 4,37, que justet, justet, em permetia almenys fer 1h 36m. Ja sabia què l'últim 1.500 és dur a Mataró perquè puges del mar a la meta que està ben amunt. Pujada notable. El ritme baixa considerablement. L'últim Km l'he fet a ritme de 5,21. Costava. Total que he completat la cursa en 1h 38m 6s, el meu pitjor crono de sempre a Mataró. Els parcials, cada 5 Km han estat 22,40;  22,51; 22,53 i 24,22. La clau ha estat que he començat a defallir en el ritme abans d'arribar l'inici de la pujada final.  Dia perfecte per córrer, ha arribat a fer caloreta. He acabat traient-me els buffs que portava. Hi ha havia 223 corredors de la meva categoria i he quedat el 56. I el 762 de la general de gairebé 2.200 acabats. M'ha agradat molt poder-me fer una foto amb el gran Salva Carbonell, l'anima del club Maimakansu de Mataró, organitzadors d'aquesta magnífica cursa que arribava avui a la 16a edició.
Amb en Salva Carbonell. Mai no es cansa



  Aquest mes de desembre segurament només faré una o dues curses nadalenques, a banda de la Mitja de Salou, el 15 de desembre, donat que treballo els altres tres caps de setmana.