diumenge, 26 de gener del 2014

10 Km Vilafranca, una cursa molt especial

Avui he tornat als 10 Km de Vilafranca del Penedès després que hi vaig córrer l'any passat, i ho he fet convidat per l'ajuntament de la ciutat. A més m'han fet l'honor de donar-me el pitrall 1.714 que he compartit amb els grans Domingo Catalán i Miquel Pucurull, ja que la cursa està adherida als actes del tricentenari. Ens han tractat de meravella. Dia espectacular, sol lluent, gairebé semblava estiu !! Ideal per córrer.
Magnífic córrer pel centre de Vilafranca (Foto: Noni o Mingu?)
Avui, en comptes de la samarreta o bé d'Asics de Running o bé la del Domingo Catalán Fondistes Club, he lluït el polo del Pàdel Center Penedès dels bons amics Noni i Mingu. Si us agrada el pàdel i sou de Vilafranca o dels voltant, feu-vos socis. Us tractaran magníficament bé. Tenen unes sensacionals instal·lacions i es pot jugar sempre encara que plogui perquè estan sota cobert, però amb grans obertures, de manera que no hi ha la sensació de tancat en cap cas.

M'ha entrevistat TV de Vilafranca
Amb en Mingu i en Pucu (Foto: Noni Oliveras)
Pel que fa a la meva cursa només puc dir que estic encantat. Igual que l'any passat, venia d'una marató (Tarragona, diumenge passat) I igual que aleshores m'ha sortit una gran marca. I tan bona ! 41m 50s !! Per mi, bestial. D'una banda perquè milloro en 15 segons la marca de l'any passat. Però és que, a més, feia gairebé 2 anys que no corria un 10.000 tant ràpid. Per trobar-ne un de més ràpid m'haig de remuntar al 19 de febrer del 2012 quan a Badalona vaig fer 41m 37s 

  En la cursa d'avui a Vilafranca --dues voltes de 5 Km-- he sortit molt ràpid a davant del tot, gairebé. he marcat els dos primers Km en 3,51 i 3,50. Massa ràpid per a mi, però he pensat: "ja perdràs pistonada, tranquil". M'he estat barallant atlèticament amb algunes noies, i estic satisfet perquè he acabat superant a totes les que més o menys corrien al meu nivell. Els meus parcials de la resta de quilòmetres, del 3 al 10, han estat:

Amb la Noni (Foto: Mingu Via)
4,13
4,09
4,18
4,12
4,08
4,18
4,16
4,02.

Una mica irregulars, si es vol, però la cursa, tot i ser molt plana, té alguns petits desnivells que fan que sigui difícil --almenys per a mí-- ser més constant en el ritme. El 4,02 de l'últim s'explica amb què he esprintat el què he pogut per què no pugés el 42 al meu crono.

Diumenge que ve arriba una nova clàssica: la Mitja Marató de Granollers. L'any passat no vaig fer un bon registre
Aviam si enguany el milloro.

diumenge, 19 de gener del 2014

Bona experiència novament a Tarragona en la Marató de la Costa Daurada. Ja n'he fet 37

Al Km 39. Les GEL DS Skyspeed3 d'Asics, de fàbula ! (foto: Vane Moncayo)












































            Per segon any consecutiu he corregut la marató de la Costa Daurada, a Tarragona. A diferència de l'any passat, el dia ens ha acompanyat moltíssim. Gens de fred, gens de vent, gens de pluja... Condicions ideals per a fer un bon registre. La meva experiència m'indicava que probablement estaria al voltant de les 3h i 35-37 minuts. La idea era sortit amb les llebres de 3h 30m, aguantar tot el que pogués i després acabar el més dignament possible. Dit i fet. Bé, dit sí... però fet...  Igual que l'any passat he sortit endarrerit. El resultat és que les llebres em portaven, d'entrada, 43 segons d'avantatge, que és el temps que he trigat jo en passar per l'arc de sortida. Igual que l'any passat, no ha estat problema atrapar el grup de 3,30, que era molt nombrós. Ho he aconseguit en el Km 4,5 més o menys. Des d'aleshores he fet la cursa amb el grup. Especialment m'interessava anar amb ells del 12 al 18 que és on hi ha les rampes més pronunciades de la cursa. Cap problema. Tot discorria sense entrebancs. En pujar la Rambla, cap el Km 24-25, ja he vist que a les pujadetes em  costava seguir el ritme, però sempre recuperava i tornava a estar ben arrasarat. Cap el Km 29-30, es puja cap el barri de Campclar. Allà ja he hagut de mossegar els llavis per a no despenjar-me. Ves per on, on menys m'ho esperava la cosa s'ha complicat. A l'entrar a la pista d'atletisme de Campclar hi havia un avituallament. Era el Km 31. Hi havia taronges, que sempre agraeixo moltíssim a aquestes alçades d'una marató. No sé què ha passat que no n'he pogut agafar cap, m'he frenat per retrocedir un parell de metres i agafar-ne alguna i el resultat ha estat que he perdut uns metres preciosos que han fet que el meu grup se m'escapés uns 100-120 metres. Aleshores li he vist les orelles al llop. He tingut claríssim que si no els atrapava i havia d'acabar sol, el meu ritme minvaria notablement. Encara tenia un minut de marge, és a dir, podia acabar en 3,29 si mantenia el ritme. He passat el Km 32 en 2h 38m. Quedaven 10 Km i tenia 51 minuts per acabar en 3,29. M'he llançat a la caça del grup. Em portaven menys de 10 segons. He vist que he fet algun Km per sota de 4,50 per a mi molt notable, donada la situació. Però no acabava d'acostar-me.


Les llebres. Impagables !
Amb en Jaume Leyva. He corregut amb la samerreta del seu club
 Ells també anaven ràpid en el descens de Campclar. Ja a la carretera he vist que poc a poc m'hi acostava. Anava pensant en els Km 36-37 on sabia que faríem una mena de polígon amb una llarga recta d'anar i també de tornar. Em deia a mi mateix que si no els atrapava abans d'aquesta zona, faria salat. Doncs els he atrapat. La broma m'ha costat 5 Km !!! Un esforç a aquestes alçades de la marató es paga. I l'he pagat. Poc abans d'arribar al Km 39 el grup se m'ha escapat, ara sí, irremeiablement. El resultat ha estat que he fet els últims Km, sol del tot. Sabia que tenia encara alguns segons de marge per baixar de 3,30. Encara he passat el Km 40 en 4,56, però quan he vist que el parcial del Km 41 l'he fet en 5,30 !! ja he vist que gairebé segur que se m'escapava el sub 3h 30m. El Km 42 encara l'he passat en 5,03, però m'han sobrat els últims 195 metres, diguem-ne. Finalment he entrat en 3h 30m 20s. Una marca 57 segons més lenta que l'any passsat (3h 29m 23s). Però he acabat molt satisfet. El registre és molt bó per a mi. I m'he demostrat, com m'ha fet veure en Jaume Leyva, que tinc capacitat de fer un canvi --molt modest, això sí, però canvi al capdevall --ja molt avançada una marató, i que això és bó !!
Molt original la medalla de "finisher"
 Sebas Guim, TV3, Madrid, m'ha lliurat la medalla. (foto:Judith)
     


 



Organització de Runningsolutions, amb el Juanan, la Mònica i el Joan Carles com a caps visibles. Com sempre en totes les curses que organitzen, senzillament impecable. Els mals de caps que tenen perquè tot rutlli bé és de traca. A tall d'exemple us diré que avui els avituallaments, que no és responsabilitat directe de
l'organització, han arribat tant justos de temps que s'anaven muntant amb només 5 Km d'avantatge sobre el cap de cursa !!! Imagineu si han patit...!
  En definitiva, gran cursa i gran ambient. La MCD té molta vida per endavant i amb els Jocs del Mediterrani del 2017 a Tarragona a l'horitzó, la marató està absolutament a l'alçada, sense cap mena de dubte.
 Diumenge que ve correré els 10 Km de Vilafranca del Penedès. Duré el pitrall 1714. La cursa s'ha adherit als actes del tricentenari i m'han fet l'honor de dur aquest emblemàtic número.




dimarts, 14 de gener del 2014

30 anys a TV3 !!

El pròxim 16 d'abril farà 30 anys que vaig firmar el meu contracte amb TV3. De fet ja havia començat a treballar-hi un mes i mig abans, aproximadament. Les emissions regulars havien començat el 16 de gener del 1984. El company Jordi Muixí ha fet un magnífic treball per a recullir pinzellades dels 30 anys dels informatius de TV3 i ha tingut a bé incloure una imatge meva. Correspon al 1992, quan el Barça va guanyar la primera copa d'Europa de futbol, amb el mític gol de Ronald Koeman a la Sampdòria, a l'estadi de Wembley,a Londres. Va ser el 20 de maig. Al dia següent, en vaig parlar, lògicament, al TN Migdia. Estava una mica més jove, però vaja, tampoc no he canviat tant. Tenia 31 anys. No corria. Encara faltaven 5 anys perquè m'agafés la dèria de menjar quilòmetres...

diumenge, 12 de gener del 2014

Superats els 50.000 Km en una clàssica: Mar i Murtra

El Passeig de Mar de Blanes, a 50 minuts de l'inici de la cursa
Avui ha estat un dia important per a mi. He completat els primers 50.000 Km des que vaig començar a córrer al setembre del 1997. Una fita important, sens dubte, que he completat en una cursa que no havia fet encara: la Mar i Murtra de Blanes. Al coincidir amb la mitja de Sitges, mai no hi havia anat, però feia temps que la tenia entre cella i cella. I per fi ha arribat el dia. Ja tenia entès que era dura, però resulta que enguany els organitzadors han decidit posar una sorpresa final que ens ha deixat a la majoria ben servits. Passat el Km 19, és a dir, molt a prop del final de la cursa, que és de 20 Km i 600 metres aproximadament, havíem d'anar a buscar els jardins de Mar i Murtra. Té un sentit perquè donen nom a la cursa però després de passar-hi es comprèn que en el seu dia decidissin obviar-lo. És com la traca final. Una rampot impressionant per arribar-hi, més un altre de més discret, i...a pujar escales pel dret. A més és difícil trotar, ja que s'hi fa un embús de corredors. Duríssim. Un pèl excessiu, potser. Els corredors que estaven al meu costat tots es queixaven. Com que és a la part final de la cursa que acaba al passeig de mar, lògicament la baixada és de vertigen. Un dels membres de l'organització, crec que era en Pere Boada, m'ha dit que possiblement suprimiran aquesta part perquè han rebut queixes... Que consti que jo no em queixo. Només tracto de descriure el què he vist. Organitzar una cursa és molt complicat i només pel fet de fer-ho, els corredors ja hem d'estar agraïts als que treballen durant molt de temps per a què tot funcioni a la perfecció i ens facilitin una matinal magnífica com la d'avui.


Una fita històrica: avui he completat 50.000 Km al passar pel Km 17,083
Ja sabia que era una cursa amb dues parts ben diferenciades. Els primers 11-12 Km molt plans en els que convé guardar forces per la segona part. La meva intenció era no forçar gens pensant en la Marató de la Costa Daurada de diumenge que ve a Tarragona. M'he posat a 5m/Km que és el ritme a què vull anar a la marató. Per tant, molt tranquil. Ho he clavat perquè he passat el Km 12 en 1h. Fins el Km 10 fins i tot anava una mica per sota (4,55-4,57). A partir d'aquí comença una altra cursa. Es converteix en una cursa de muntanya preciosa --de fet com tota la cursa-- en la que et trobes pistes que pugen notablement. Com que havia reservat forces, m'he adonat que pujava molt bé i que anava passant altres corredors. Després un descens amb parts tècniques, molt notable, el meu taló d'Aquil·les, a les curses de muntanya. Avui he baixat amb més cura que mai. D'una banda perquè no volia arriscar gens ni mica amb la marató a tocar i de l'altra perquè al Km 17,083 havia d'aturar-me per a fer una foto i immortalitzar el moment en què aconseguia completar els meus primers 50.000 Km comptant entrenaments i curses. Com que saber exactament on estaven els 17,083 Km de la cursa era complicat, he decidit fer-me la foto on es veiés el rètol del Km 17. Tampoc no vindrà de 83 metres...
 A partir d'allà la feina ja estava feta. He arribat a la meta en 1h 49m i 9s. Si hagués pogut anar a 5m/Km tota la cursa hauria acabat 6 minuts abans, més o menys. Però per a fer-ho hauria calgut anar molt ràpid els primers 11-12 Km i fer les baixades a sac. No era el què em tocava avui. En qualsevol cas, el temps final demostra que la cursa és dura.

Voldria esmentar els amics de Fondistes de Blanes especialment els que en el Km 8, si no recordo malament, m'han sorprès amb un rètol que m'animava tot dient, crec: "Xavier, felicitats pels 50.000 Km." M'ha fet molta il·lusió. Ha estat tot un detall. Al cap de 200 o 300 metres d'això, he caigut en la conta que m'hauria d'haver aturat i fer-me una foto amb ells i amb el rètol. Seré burro !!! He estat a punt de girar cua i anar a buscar-los, però estava ja massa lluny... Disculpeu-me, amics ! Si teniu encara el rètol, feu-li una foto i feu-me-la arribar,. si us plau....!!

 I a l'acabar la cursa, una nova sorpresa. A la meta m'estaven esperant l'Anna i la Laura, les filles d'una bona amiga blanenca, la Rosa Maria. He anat a fer-li una visita. També han vingut el Jaume, germà de la Rosa Maria, i la Nuri, la seva dona. La Rosa Maria m'ha fet un suc de taronja que m'ha sentat de meravella !! Gràcies, Rosa Maria !!!

 Ara em toca una setmana de gairebé relax perquè diumenge... Marató de Tarragona !!! 3h 29m l'any passat. Serà difícil repetir. Aniré a aquest ritme fins on pugui. De fet l'objectiu és baixar de 3,40, que és el mateix que vull fer en els altres 4 maratons que vull fer fins el maig: Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) el 16 de febrer; Barcelona, el 16 de març; Empúries el 4 de maig i Tortosa el 18 de maig. És un repte, en tant poc temps tantes maratons, ho sé, però cal posar-se metes, oi ?

  Salut i Bon Any a tothom !!!