dilluns, 19 de maig de 2014

Acabat el repte amb la Marató de les Vies Verdes de Tortosa

Espectacular sortida del sol a Tortosa
5 maratons en 4 mesos. Ho he aconseguit. De fet no dubtava que les acabaria totes, ja que mai no m'he hagut de retirar en cap de les 41 maratons que ja tinc en el meu palmarès. Es tractava, inicialment, de mirar de fer-les totes per sota de 3h 40m, cosa que no ha estat possible. Finalment el marcador ha quedat així:

Tarragona (19 gener):       3h 30m
MVV Girona (16 febrer):  3h 37m
Barcelona (16 març):        3h 40m
Empúries (4 maig):            3h 47m
MVV Tortosa (18 maig)   3h 41m

Només en les dues primeres vaig aconseguir l'objectiu. Amb aquest repte --del que estic igualment content-- he après una cosa. El cansament acumulat també acumula minuts al cronòmetre. Indefectiblement. No hi ha prou temps per recuperar-se bé entre maratons i tampoc per preparar-les com caldria. Fent la mitjana de les 5 maratons surt un promig de 3h 39m, per tant, d'alguna manera sí que està aconseguit el repte...
Encara somreia
Amb en Joan Palà
 La Marató de les Vies Verdes de Tortosa, o més ben dit, de la Val de Zafán, és realment una preciositat de cursa. Surt d'Horta de Sant Joan i discorre per la Val fins arribar a Tortosa, amb la meta situada al costat del riu Ebre. Els primers 21 Km de la cursa són espectaculars. A més a més com que són en baixada, vas molt lleuger, cosa que t'anima perquè veus que pots mantenir un bon ritme. La Val de Zafán és magnífica. La cursa forma part d'un seguit de maratons que es fan a tota Espanya per recuperar les Vies Verdes, de la mà de la Sònia i el seu magnífic equip, que estan fent una feina extraordinària per donar a conèixer recorreguts que, molts d'ells, estaven oblidats o en desús. Una de les particularitats de la MVV de Tortosa és que es passa per un bon grapat de túnels. Almenys ahir, gairebé tots estaven il·luminats, si bé es aconsellable dur un frontal per si de cas en algun els vàndals hi han fet de les seves i han robat els llums, cosa que passa sovint.
  A partir de la mitja marató, a l'alçada de Benifallet, s'acaba el pendent favorable i la marató es fa plana, amb grans i eternes rectes que posen a prova la resistència mental del corredor. Jo vaig tenir la sort ahir d'anar ahir amb en Joan Palà, corredor de molt bon nivell, al qual li va fer il·lusió fer amb mi la cursa, ja que havia fet exactament les mateixes maratons que jo en el repte. Ell em va ajudar tota l'estona i quan més fumut anava, més suport em va donar. Va ser una llebre d'autèntic luxe. Sense ell hauria fet un temps força més dolent, sense cap mena de dubte.
Arribada
Amb en Robert Mayoral. Va quedar 5è
  Vam anar passant els quilòmetres lluitant jo per allargar al màxim el ritme de la primera part de la cursa, que era una mica per sota de 5m/km (4,55-5). Vam passar la mitja en 1h 44m 19s. Ja sabia que en la segona part perdria temps. Es tractava que aquesta pèrdua fos el més petita possible. Els avituallaments preparats pels organitzadors, magnífics. Pel que fa a la meteorologia, vam tenir sort que el dia va ser força tapadot. Amb sol i calor, hauriem patit  força més, especialment en la segona mitja que és molt més descoberta que la primera. Com totes les maratons, els últims quilòmetres es fan molt durs. En aquesta, el tram del 36 al 40, al costat del canal, és molt dur perquè les rectes són interminables i el terra té pedretes que a aquelles alçades de cursa matxaquen força. És clar, però, que quan estàs a aquestes alçades d'una marató tot et sembla una muntanya. Finalment l'entrada a la meta és preciosa. L'últim quilòmetre al costat del riu Ebre per anar a buscar el pont vermell per creuar-lo i completar la prova. La segona mitja marató em va sortir en 1h 57m, 13 minuts més lenta que la primera.
A més de convidar-nos a Bítem, ens van regalar tot això ! Gràcies, Rosa!
   No voldria deixar de fer esment i agrair especialment el tracte rebut, no tan sols per l'organització, sinó també per part de la Rosa, amiga de la meva dona, i la seva família. Ens van oferir la seva casa a Bítem, un preciós poble a 5 minuts de Tortosa, i hi vam estar de fàbula el cap de setmana. Moltes gràcies a tots !
 

3 comentaris:

Sergi Bayod ha dit...

Moltes felicitats pel repte aconseguit Xavi! Ahir també vaig poder gaudir de la marató de les vies verdes.
Una abraçada, i a seguir gaudint i vivint amb il·lusió cada dia aquest esport.

Raúl Muñoz ha dit...

Enhorabona perquè encara que no en tenies dubtes que les acabaries, s'havien de fer! Ara, a buscar altres reptes d'aquests que et busques. Jo vaig estar pensant d'apuntar-m'hi, però no m'hi vaig veure en forma per acabar-la a tope, però hi pensaré per l'any que ve.

Xavi ha dit...

Em trec el barret. L'important és que has pogut acabar les 5 maratons i força bé.