dissabte, 25 d’octubre del 2014

Un bon tast

Gran ambient a les pistes de Granollers després del Tast de Mitja
Avui he corregut el Tast de Mitja, cursa de 10 km que serveix per preparar el terreny de cara a la mitja de Granollers, si bé encara falta molt per l'1 de febrer, el dia que es fa la mitja vallesana. El Tast surt de La Garriga i acaba a les pistes d'atletisme de Granollers. Pràcticament tot en baixada. Ideal per a fer grans marques. Està clar que no haurien de ser "homologables", precisament per això. He sortit una mica endarrerit i això m'ha obligat a fer una mica de ziga-zagues en els primers metres, però de seguida he trobat prou espai per a córrer còmodament. La meva idea era intentar baixar dels 41m 50s que havia fet a Vilafranca del Penedès al gener, que tinc com a millor marca del 2014 (si bé m'han comentat que aquesta cursa és una mica curta...)  He intentat anar el més ràpid possible des del primer moment, però de seguida he vist que la velocitat que aconseguia no era res de l'altre món. Els parcials dels primers 5 Km han estat 4,19-09-10-20-18. Mitjana de 4,15, per tant previsió de temps final si doblava, 42,30, lluny de l'objectiu prefixat. He intentat donar-ho tot en els segons 5 Km. Una noia amb la que ens hem passat diversos cops, m'ha esperonat. Quan em posava al darrera d'ella veia que anava a 4,15, un ritme que no em servia pel meu objectiu. Però he vist que anava al límit. He deixat la noia endarrera, però al km 8 m'ha avançat i se m'ha escapat. He cregut que irremeiablement, però aleshores m'he dit que intentaria atrapar-la en l'últim quilòmetre. Poquet a poquet he vist que m'anava acostant. Al final hem entrat a la pista d'atletisme a fer els últims 300 metres anant jo just al darrera seu. He esperat el meu moment. A falta de 150 metres per a l'arribada he canviat de ritme i no m'ha seguit, com havia passat en diverses ocasions al llarg de la cursa. I he pogut entrar abans a meta. El temps final que he fet 42m 24s, o sigui 8 segons més ràpid el segon 5.000. Si no arriba a ser per la motivació extra per atrapar la "meva rival", hauria fet un temps pitjor, sens dubte. Gràcies, "rival"!
;-) Un cop a meta he tingut l'oportunitat de xerrar una estona amb l'Esperança Zuriguel corredora de gran experiència amb la que hem viscut moltíssimes curses. Hem estat comentant que estem tant i tant lluny dels nostres millors registres, però que és llei de vida. I ho tenim assumit. Però no per això deixaríem de córrer. Cada cursa és un món, a cada cursa ens divertim, cada cursa la vivim intensament, i això és el millor. Cada cursa és una escola, com diu la gran Emma Roca. I hi estic d'acord.
   Al respecte de les marques i del pas del temps. La meva millor marca de marató (2h 58m 5s) la vaig fer a un ritme de 4m 13s/km. Avui, 10 Km en baixada, els he fet a 4m 15s/km. O sigui, incapaç d'aconseguir el ritme que havia fet en una cursa ... més de 4 vegades més llarga !!! Increïble, però és el què hi ha. I insisteixo: content !

diumenge, 19 d’octubre del 2014

4 pels 200 10 mils

 Després de córrer ahir el Cross de Santa Margarida i els Monjos, de 10 Km, només em falten 4 curses d'aquesta distància per arribar a les 200. Si tot va com espero, aconseguiré aquesta fita el 30 de novembre a Lleida. Ja en parlarem.
L'Arcadi també va baixar del 50m (foto: Juan Jiménez)

Gran dia, gran cursa
  Mirant el perfil de la cursa d'ahir m'esperava una cursa una mica trencacames. El cert, però, és que de trencacames, res de res. Es tractava d'un recorregut de 5 Km al qual se li feien dues voltes i el cert és que era molt plana. Pràcticament tot per terra. Un cross magnífic, la veritat....! La primera volta l'Arcadi i jo ens la vam prendre amb calma perquè pensàvem que hi havia pujades. Quan vam comprovar que no --després d'haver passat el Km 5 en 24,43-- vam millorar en la segona volta. Vaig apretar una mica i vaig completar els segons 5 Km en 22,45, gairebé 2 minuts més ràpid que la primera volta. En total, 47m 28s. Em vaig quedar amb les ganes de saber quins temps hauria fet d'haver corregut més ràpid els primers 5 Km. Si deu vol ho sabré al 2015, ja que vull repetir. Al marge d'això, la cursa en sí, fantàstica. Molt recomenable. Gran avituallament al final, els corredors molt ben tractats. Sortida i meta al camp de futbol, zona àmplia i fàcil aparcar molt a prop. Tot magnífic ! Si teniu l'oportunitat, apunteu-vos-la al vostre calendari. Ja us dic que a mí, em va encantar.
Pròxima cita, dissabte vinent, 25 d'octubre, el Tast de Mitja, a Granollers. 10 Km també.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

He tornat a córrer a Sant Muç, a Rubí

Una zona de meta, sobre les vies del tren, magnífica !
  Sant Muç és la cursa de casa. Amb la d'avui són ja 9 les meves participacions en una cursa que ha variat el seu recorregut almenys 3 cops. Vaig arribar a córrer-la en 39m i 52s al 2002. Ara feia 5 anys que no la feia. Al 2009 es va estrenar el recorregut actual, que està prou bé. Aquella vegada vaig fer 47m 20s, La cursa és dura perquè té una pujada llarga d'una mica més de 2 quilòmetres que pica força. Una pujada que conec perquè per aquella carretera entreno sovint. Però sempre la faig en sentit de baixada. Només un cop la vaig fer pujant, com avui. En sentit de baixada vaig arribar a posar-me una vegada a 2,57 el Km. Per a què us feu una idea de com baixa...

  Vist el temps que vaig fer fa 5 anys (47,20), que fa una setmana vaig fer la marató del Priorat, i que porto un llarg període fent marques força pobres, tenia seriosos dubtes de si seria capaç de baixar dels 50 minuts. M'ha semblat que era un bon objectiu intentar-ho. He sortit amb l'Arcadi i anàvem una mica per sobre de 5m/km. Tenint en compte que el recorregut era força pla fins el km 3, pensava que seria complicat assolir el sub 50. Quan hem arribat al Km 3,5 començava la pujada llarga ja esmentada. M'he trobat força bé i animat perquè anava superant corredors. L'Arcadi no m'ha seguit. He passat el km 5 en 25,55, per tant només tenia 55 segons de retard sobre l'objectiu de 50m. Aleshores venia la baixada notable. Fa 5 anys la vaig patir força. Avui tot el contrari. Km 6 (4,27) Km 7 amb pendent llarg (4,51) i al clau ha estat el Km 8 (4,00) He aprofitat bé la segona baixada, que ja no era tant pronunciada, i això m'ha permès encarar els dos últims km, fets en 4,36 cada un, per tal d'assegurar-me que baixava dels 50m. He acabat en 48m 27s. Un registre millor del què m'esperava, la veritat. En l'entrenament d'ahir dissabte vaig notar-me ràpid. I el crono m'ho va confirmar. Aviam si tot plegat comença a indicar que sóc capaç de fer uns registres ni que sigui no tan dolents com d'un temps cap aquí. Com que aquesta temporada no vull fer tantes maratons, igual les meves marques no se'n ressenten tant. Espero...
Amb la Mayte, la corredora riallera 
   Pel que fa a la cursa d'avui, magnífica. La sortida i arribada a l'avinguda del Ferrocarril és fantàstica. Un aplaudiment per a l'organització, de la mà de la Unió Atlètica de Rubí i l'Ester Peiroten, que té la mà trencada en això d'organitzar curses. L'avituallament final, amb fruita, xocolata, beguda, entrepà de botifarra,... sensacional ! Moltes felicitats a tots i moltes gràcies !

diumenge, 5 d’octubre del 2014

1a marató de muntanya de la meva vida

Acabada la marató número 42 !!
  Has estat la meva marató número 42. Xifra màgica. La 1a edició de la marató del Priorat, a Falset. Recorregut preciós que vaig gaudir especialment en la primera mitja. Vam passar per pobles preciosos, com Bellmunt, Torroja, Gratallops, Porrera... Erem uns 400 corredors comptant la mitja i la marató. Primer vam sortir els maratonians i més tard els de la mitja. El dia ens va acompanyar, si bé en algunes estones el sol va picar fort. Vist el perfil de la cursa, vaig pensar que posar-me com a objectiu intentar baixar de les 5 hores no era descabellat. Quan faltaven uns 10 minuts per començar em vaig adonar que m'havia oblidat el rellotge ! Al ser una cursa de muntanya vaig pensar que no era greu, ja que no es tracta de mantenir cap ritme. Però sí és cert que vaig trobar a faltar el crono. Més que res per saber quants quilòmetres i quan estona portava de cursa. Ho vaig suplir preguntant a altres corredors. En els primers 15 quilòmetres de cursa vaig tenir la mala sort, igual que un bon grapat de corredors, d'equivocar-nos de recorregut dos cops !! Quan ens vam adonar que no anàvem bé, vam haver de retrocedir. En total vaig calcular que com a mínim, vam fer ben bé un parell de quilòmetres de més. Tenint en compte que la marató sempre és una prova dura, el cert és que em van preocupar aquests quilòmetres "regalats".
Entrant a Torroja. Km 18, aproximadament
   La mitja marató la vaig passar, segons els meus càlculs, en pràcticament 2 hores i 30 minuts. Vaig veure clar, aleshores, que intentar baixar de 5 hores era una quimera. Nou objectiu: 5h 30m. A mesura que passaven els quilòmetres cada cop em costava més encarar les baixades, no només perquè baixo fatal i tinc por de caure, com ja he comentat altres vegades, sinó perquè notava molèsties als dits dels peus. No m'havia retallat les ungles com caldria i ho estava pagant. Sortosament, la cosa no va anar a més. Em vaig aturar una vegada a treure'm pedretes dels peus. A partir del Km 30 i poc, vaig rendir-me a l'evidència que les pujades les havia de caminar i oblidar-me del trot. Amb tot, els últims 3 quilòmetres, en pujada, eren per asfalt. Em vaig trobar còmode en el meu element "natural" i vaig trotar molta estona superant els altres corredors que tenia a prop. A aquestes alçades, per cert, l'objectiu de temps ja feia estona que l'havia fixat en les 6h. A la muntanya, està clar que millor oblidar-se del crono, però l'esperit competitiu que crec que tots portem a dins, --en definitiva és una cursa-- ens fa posar objectius. Almenys és el meu cas.
Avituallament a Porrera. Km 33
Amb l'Arcadi, abans de començar
  Ja entrant novament a Falset, després d'un gir a l'esquerra, una rampa d'escassament 200-300 metres em va superar. No vaig veure'm amb cor de trotar-la. I la vaig caminar. Ja havia comprovat al llarg de la cursa, en les parts més costerudes, que el meu caminar és més lent que el de la majoria de corredors que tenia al meu voltant. Per tant, sabia que al caminar aquella rampa perdria el què havia estat intentant durant els últims 2 quilòmetres: entrar a meta abans que un noi i una noia amb els que ens havíem estat passant diverses vegades al llarg de la cursa. Al caminar-la, --ells també ho van fer--em van superar, tal com preveia. Al final van entrar a meta uns 15 segons abans que jo. El meu temps final 5h 57m 5s, 4art de la meva categoria, 75è de la general. Vaig ser l'últim corredor en baixar de les 6 hores.
  Ha estat la primera marató de muntanya de la meva vida. I crec que serà l'última. No pas perquè no m'agradés, --ben al contrari-- sinó perquè estar 6 hores per completar una cursa, crec que és exagerat per a la meva edat. Com deia, tinc esperit competitiu, i aquest esperit el gaudeixo més en curses d'asfalt. Lluitar contra el crono m'agrada, i en la muntanya això passa a un segon pla. A més no sóc especialista en muntanya i pateixo.
  Pel que fa a la marató del Priorat, vull felicitar els organitzadors, els Dracrunners. Organitzar una marató és complicat, però més encara si és de muntanya. L'ambient que van crear abans i després de la cursa va ser magnífic. Ah...! i l'arròs del tros per recuperar forces estava boníssim !!!! Bé. Cal afegir també que una de les gràcies d'aquesta marató és que en els avituallaments es podia fer una magnífica degustació de vins del Priorat. Jo no en vaig prendre cap perquè sóc abstemi i perquè l'alcohol deshidrata. Sens dubte, però, això fa de la Marató del Priorat una marató ben diferent. Entenc que si es beu un petit tast a cada avituallament, tampoc no ha de passar res. I menys encara amb vins de gran qualitat !
  Pròxima cita, diumenge que vé, 12 d'octubre. Correré a casa. La cursa de 10 Km de Sant Muç, a Rubí. És dura perquè té pendents importants.