diumenge, 30 de novembre del 2014

15 anys sense córrer a Lleida

A mitja cursa (Foto: J.L. Blanco)
 Després que fa gairebé 15 anys vaig córrer a Lleida per última vegada --la Pujada a La Seu Vella, el 19 de desembre del 1999-- avui ho he tornat a fer. Ha estat en els 5 Km de La Sansi, 2a edició, en un recorregut molt pla i en el que es pot córrer força. Bé, els que corren de veritat, vull dir... Convidat per en Josep Lluís Blanco i en Ciscu Larrull, dissabte a la tarda vaig fer cap a Lleida. Amb la família vam pujar a la Seu Vella, tot i que el dia no acompanyava massa. Vam quedar ben mullats !
  Després d'un bon sopar amb els amfitrions, a dormir. Com que la cursa començava a les 11, no ha calgut matinar excessivament. El temps ens ha respectat. Res de fred i com a molt un lleuger plugim. Fins i tot en algun instant ha volgut sortir el sol, però ha estat com una mena de miratge. He sortit molt endavant, cosa que ha fet que el primer quilòmetre anés una mica per davant de la llebre de 20m. Quan m'ha passat, he intentat enganxar-m'hi, però ha quedat clar molt ràpidament que per a mi és gairebé impossible ja córrer a 4m/Km. I des de fa temps. No entreno per anar a aquests ritmes. He anat aleshores a la meva. M'ha passat una corredora i he sentit que li deien que anava segona. Se m'ha escapat una mica i poc després m'ha passat una altra fèmina. En poca estona també ha passat a la que anava segona. Aquesta, que em portava uns quants metres, he vist que de cop i volta s'ha aturat. Li he preguntat què li havia passat, però no m'ha contestat. Ja no he vist a cap altre noia. He arribat a la meta en 21m i 34s, a 4,18 el Km de promig. Moment de lamentació del post d'avui: jo que era capaç d'anar a 4,13 en marató i ara no ho faig ni en un 5.000... snif ! No és la primera vegada que faig aquesta observació... ni serà l'última, segur ! Llei de vida...
Arribada a meta
 Cursa amb molt de futur, aquesta de Lleida de 5 Km. També s'hi han fet les curses de nens previstes. el recorregut és fantàstic, per carrers amples, pràcticament plana del tot. I amb sortida i arribada a la Llotja de Lleida, un lloc molt adequat. Molt recomenable !
  El cap de setmana que vé toca doblet: 6 Km dissabte a Castelldefels i diumenge la Mitja de Mataró. Serà com una mena de "tirada llarga" per a la Marató de Girona, que tinc previst fer el 14 de desembre.    


diumenge, 23 de novembre del 2014

La més clàssica de totes

91 edicions es diu ràpid, però gairebé és un segle. És la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Avui l'he completat per novena vegada. Dilluns d'aquesta setmana vaig jugar a tenis, i encara que va ser només una horeta, he arrossegat molèsties a l'esquena tota la setmana. Una barreja de tiretes, lumbàlgia i què sé jo, que no m'han impedit entrenar del tot, sortosament. Fins i tot divendres vaig fer una tirada de dues hores. El cas és que no tenia massa clar com respondria l'esquena al intentar córrer més ràpid en una cursa. Avui ho he comprovat. Ja de sortida me n'he adonat que molt ràpid no podria pas anar. Si estirava una mica la gambada --cosa que normalment ja no faig, ja que el meu estil de córrer és força barruer, diguem-ne-- em molestava i notava un principi de dolor. Això m'ha fet pensar fins i tot en fer només el 5.000, però ho he refusat perquè fer-ho implicava haver de tornar a peu des de l'Arc de Triomf --que era on hi havia la meta dels 5 Km-- fins a Maria Cristina. Hauria agafat fred, segur. He passat el 5 en 22m i 20s per tant baixar de 45m estava molt complicat, ja que en l'últim Km i mig hi ha la pujada del carrer Lleida, quan ja vens del Paral.lel, que també puja, si bé no tant. M'he adaptat a les circumstàncies físiques i he anat fent. Bona part de la cursa he tingut ben a prop, però una mica per davant, tres noies. M'he proposat passar-les. He pensat que al Paral.lel, precisament seria un bon moment per intentar superar-les. La que tenia més a prop ha "caigut" ja a l'inici del Paral.lel i les altres dues, poc després, abans de l'ascens del carrer Lleida. Precisament allà he atrapat el Vicenç Solé, que fa un parell de setmanes em va superar a Sant Joan Despí. "Avui et toca a tú!" m'ha dit quan l'he passat. Quan hem enfilat el carrer de la Guàrdia Urbana, envoltant prèviament el Palau dels Esports, ja he vist que no podria baixar dels 45 minuts. He acabat en 45m i 29s. Vista la setmana de molèsties, no em queixo. I he pogut fer la cursa, que era l'important. Potser sense les molèsties hauria baixat de 45m que, ara com ara, crec que és el què valc. Baixar de 44m ja és una marca apreciable, per a mí. Per cert, no recordo que els últims anys envoltéssim el Palau dels Esports. Al donar-me el GPS 10,2 Km, he pensat que els anys anteriors el recorregut devia ser un pelet curt...
  Diumenge que vé faré els 5Km de la Sansi a Lleida. Aviam com em trobo, espero ja sense molèsties a l'esquena, que, d'altra banda, estan durant una mica massa.

diumenge, 16 de novembre del 2014

Ja he het 200 curses de 10 Km !!

El pas pel Km 5 (Foto: Mireia Massot)
Avui era un dia especial perquè no pas cada dia es completen 200 curses de 10 quilòmetres. La fita es mereixia córrer una cursa ben triada. I què millor que fer-ho a Les Franqueses del Vallès on el Jaume Aragonès i el club  A 4 el Km tenen una cursa magnífica. Realment et sents com a casa ! Tot està allà mateix, el pàrquing, la recollida de pitralls, el guardarroba, els serveis, les butifarres... Tot plegat fa un ambient corredor d'allò més bó. I per completar la diada ha fet un solet boníssim. Com sempre la idea era fer-ho millor que l'any anterior. 46m 38s era el temps a batre. En arribar m'he trobat en Jaume i ja m'ha dit que el recorregut era diferent. Bé, de fet ja ho sabia perquè l'any passat era una sola volta i enguany n'eren dues. L'any passat fins ben bé la meitat de la cursa es pujava i es trepitjava terra, que va ser fangueig perquè el dia anterior havia plogut copiosament. Això la va endurir notablement. Enguany el recorregut complet era per asfalt. Per tant comptava en millorar sense excessius problemes. He passat la primera volta en 22m i 6s, cosa que m'ha fet pensar que podria baixar dels 45m sense dificultats, millorant considerablement el registre del 2013, tot i no ser comparable, a l'haver canviat el recorregut. La cursa té un parell de pujadetes notables, però no són excessivament llargues. Es poden passar bé. La resta de pujades estan molt compensades amb baixades on pots recuperar força. I els 2 últims quilòmetres són pràcticament en baixada. O sigui que és una cursa on es pot arribar a fer un bon registre, entenc. En la segona volta m'he anat marcant petits objectius, com sempre, mirant d'atrapar els atletes que tenia per davant. Al final he entrat en 44m 11s o sigui que he fet la segona volta 1 segon més ràpida que la primera. Perfecte ! Fins i tot he tingut força per esprintar a un noi que m'havia passat en els últims 200 metres. No m'ha seguit i he entrat abans que ell. Per tot plegat estic molt satisfet. I agraït. Una cursa la de Les Franqueses que, per poc que pugui, serà una fixa en el meu calendari.
Esprintant a la meta (Foto: Mireia Massot)
I ja que avui he complert la meva cursa de 10Km número 200, és un bon moment per repassar-ne algunes. Per exemple la primera, la 50, la 100 i la 150.

1:     Cross de Sants,                  5 octubre 1997    49m 19s
50:   Cursa de Sant Antoni        25 gener 2004     40m 25s
100: Cursa de Sant Antoni     25 gener 2009     42m 08s
150: Premià de Mar                30 juny 2012       42m 55s

Observo que cada vegada trigo menys en fer 50 curses de 10Km. Els terminis han passat de 7 anys, a 5; a 3 anys i ara a 2 anys. Corro menys, però faig més curses. No deixa de ser curiós que la 50 i la 100 hagin estat a Sant Antoni --el 10 mil que he fet més cops: 13-- i, sobretot, que hagin estat el mateix dia exacte amb 5 anys de diferència. La primera, el Cross de Sants, era la segona cursa que feia a la meva vida. Un parell de setmanes abans havia debutat a la Mercè, que aquell any tenia 9 quilòmetres.

La setmana que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. L'he fet 8 cops, els últims 7 anys de manera consecutiva. Objectiu, batre el registre del 2013: 44m 23s. Veurem...

dilluns, 10 de novembre del 2014

Sant Joan Despí, 10 Km: cursa estrenada

Corrent per Sant Joan Despí
Ben a prop de TV3. Avui, abans d'anar a votar, he anat a córrer els 10 Km de Sant Joan Despí. Estava clar que serien molt plans i efectivament així han estat, excepte una rampa inesperada cap el Km 9. Sortosament era curta. Es tractava de pujar per accedir a un pont. La cursa es diu "Entreponts" perquè passa diverses vegades per sota de l'autopista. Els primer quilòmetre m'ha fet molta gràcia perquè passa just per on feia sèries quan treballava en horari de matí a la tele. Sovint m'hi acostava a l'acabar de treballar per a fer els entrenaments de qualitat de sèries llargues, especialment. Un tipus d'entrenament que, tot sigui dit, he abandonat completament des de fa temps i les meves marques, evidentment, s'han ressentit més del què tocaria pel simple pas dels anys. Però ara el què toca és gaudir de les curses i no "morir-se" en els entrenaments. Ja ho vaig fer molts anys i ara ja no tinc la capacitat de sacrifici que tenia, ho haig de reconèixer. Trigo més ? Doncs trigo més...
Cotxes aturats, que passem els corredors !
   La cursa és, com deia, molt plana. Per atletes amb bon nivell, crec que pot ser una cursa ideal per a veure com estan de forma. És pot mantenir un ritme molt constant.
A poc d'entrar a meta
   Avui he sortit bastant endavant. El resultat el Km2 en 8m 11s, cosa que vol dir un ritme de 4,05. Evidentment, massa ràpid per a mi. Ja sabia que després perdria temps. He visualitzat que uns quants metres per davant meu hi havia una atleta veterana a la qual, aquest estiu vaig superar en els 5Km de Barberà del Vallès. He calculat que em portava uns 20 segons d'avantatge. He pensat que seria una bona motivació intentar atrapar-la. Però els meus esforços han estat vans. Al cap d'un parell de quilòmetres la tenia gairebé a 25 segons. Pensava que afluixaria, però res de res. El que afluixava era jo...!  Ja cap el Km 6 em costava baixar de 4,30 el Km. Cap el km 8 m'ha passat el Vicenç Soler, que està a punt de fer 61 anys. Quina màquina! quan està en forma, com ara, el veig passar impotent i no hi ha manera que el pugui seguir. Bravo, Vicenç !!
Amb en Manolo Runnersantboi, el fotògraf
   Al final he acabat en 44 minuts i 43s. Esperava fer una mica menys, la veritat... Potser he pagat el fet de sortir massa ràpid. En els 2 últims quilòmetres m'han passat diversos corredors. Normalment jo n'avanço en els últims quilòmetres. Avui ha estat a l'inrevés.
   La cursa m'ha semblat perfectament organitzada i poder disposar d'un pavelló al costat mateix de la sortida-meta és un autèntic luxe ! La meva felicitació al Toni Coscujuela i tot el seu equip. Si puc, segur que repetiré.
Amb la Mercè i el Vicenç
   La setmana vinent, un altre 10.000. Serà a Les Franqueses. I serà una cursa especial perquè serà el meu 10,000 número 200. Estic molt content que coincideixi amb aquest cursa que organitza un gran amant de les curses i de l'atletisme en general, com és en Jaume Aragonès i el seu club  "A 4 el Km". Espero estar a l'alçada. Com sempre, l'objectiu, fer-ho millor que l'any anterior ja que al 2013 la vaig fer. Vaig trigar 46,38. Havia plogut i hi havia fangueig, cosa que la va endurir. Aviam si no cau aigua el dia abans i puc millorar el registre. Hi havia tobogans, recordo. Veurem !



dimarts, 4 de novembre del 2014

Us recomano córrer a Lavern Subirats

Per segon any consecutiu he anat a córrer a Lavern Subirats. L'any passat em vaig sentir tant ben tractat --de fet sempre m'hi sento a la majoria de curses a les que vaig-- que no vaig dubtar a repetir. Amb tot, enguany, per feina ho tenia una mica complicat, però no m'hi vaig poder resistir per combinar-m'ho. És una cursa petita, amb 320 participants, però on tots ens sentim, estic segur, cuidats i diria més, mimats ! Dues voltes de 5 Km amb possibilitat de fer una cursa de 5.000 metres o bé una de 10.000. Recorregut molt variat amb baixades, pujades, asfalt, terra, passant entre vinyes --com no, a l'estar al Penedès-- aconseguint un punt d'equilibri molt interessant. La cursa és dura, però. L'any passat vaig acabar-la en 45m i 10s. La idea, enguany, era intentar baixar dels 45 minuts. Vaig sortir potser una mica endarrerit i vaig perdre uns quants segons, però res de l'altre món, tot sigui dit. Conscient que hi havia diverses pujades, vaig intentar anar el més ràpid possible a les baixades i mirar de perdre el mínim de velocitat a les pujades. En altres paraules, vaig anar "a tope". Quan vaig veure que el pas pels primers 5 Km era de 22m i 32s ja vaig veure que baixar dels 45m era una quimera. De tota manera no em vaig rendir. Vaig intentar-ho amb totes les meves forces. El dia, segurament, no acompanyava tant com l'any passat. Hi havia una humitat notable. Al final vaig acabar la cursa en 45m i 57s, o sigui, 47s més lent que l'any passat. Com sempre, però, vaig quedar satisfet. Altres companys també van veure com les seves previsions de marca no es cumplien, segurament per la humitat.
Amb la Jackeline Gómez, la quarta fèmina.
   Un cop acabada la cursa, el millor. Els organitzadors m'havien enviat un correu, preguntant-me de què volia que em fessin l'entrepà. Recordaven que al ser jo vegetarià, no menjo butifarra. I allà estava el meu bocata tal com els havia demanat !! Moltíssimes gràcies ! Només a Lavern Subirats i a la cursa de La Floresta m'han fet un bocata especialment per a mí. Quin detall !! Només tinc paraules d'agraïment.
El bocata estava boníssim !!

   Us recomano molt la cursa de Lavern Subirats. No us penedireu si un dia hi aneu, entre d'altres coses perquè es sortegen un munt de regals i al ser poquets, gairebé a tothom li toca alguna cosa. Enguany es sortejava una televisió !!