diumenge, 23 de novembre de 2014

La més clàssica de totes

91 edicions es diu ràpid, però gairebé és un segle. És la Jean Bouin, la clàssica de les clàssiques. Avui l'he completat per novena vegada. Dilluns d'aquesta setmana vaig jugar a tenis, i encara que va ser només una horeta, he arrossegat molèsties a l'esquena tota la setmana. Una barreja de tiretes, lumbàlgia i què sé jo, que no m'han impedit entrenar del tot, sortosament. Fins i tot divendres vaig fer una tirada de dues hores. El cas és que no tenia massa clar com respondria l'esquena al intentar córrer més ràpid en una cursa. Avui ho he comprovat. Ja de sortida me n'he adonat que molt ràpid no podria pas anar. Si estirava una mica la gambada --cosa que normalment ja no faig, ja que el meu estil de córrer és força barruer, diguem-ne-- em molestava i notava un principi de dolor. Això m'ha fet pensar fins i tot en fer només el 5.000, però ho he refusat perquè fer-ho implicava haver de tornar a peu des de l'Arc de Triomf --que era on hi havia la meta dels 5 Km-- fins a Maria Cristina. Hauria agafat fred, segur. He passat el 5 en 22m i 20s per tant baixar de 45m estava molt complicat, ja que en l'últim Km i mig hi ha la pujada del carrer Lleida, quan ja vens del Paral.lel, que també puja, si bé no tant. M'he adaptat a les circumstàncies físiques i he anat fent. Bona part de la cursa he tingut ben a prop, però una mica per davant, tres noies. M'he proposat passar-les. He pensat que al Paral.lel, precisament seria un bon moment per intentar superar-les. La que tenia més a prop ha "caigut" ja a l'inici del Paral.lel i les altres dues, poc després, abans de l'ascens del carrer Lleida. Precisament allà he atrapat el Vicenç Solé, que fa un parell de setmanes em va superar a Sant Joan Despí. "Avui et toca a tú!" m'ha dit quan l'he passat. Quan hem enfilat el carrer de la Guàrdia Urbana, envoltant prèviament el Palau dels Esports, ja he vist que no podria baixar dels 45 minuts. He acabat en 45m i 29s. Vista la setmana de molèsties, no em queixo. I he pogut fer la cursa, que era l'important. Potser sense les molèsties hauria baixat de 45m que, ara com ara, crec que és el què valc. Baixar de 44m ja és una marca apreciable, per a mí. Per cert, no recordo que els últims anys envoltéssim el Palau dels Esports. Al donar-me el GPS 10,2 Km, he pensat que els anys anteriors el recorregut devia ser un pelet curt...
  Diumenge que vé faré els 5Km de la Sansi a Lleida. Aviam com em trobo, espero ja sense molèsties a l'esquena, que, d'altra banda, estan durant una mica massa.