diumenge, 21 de desembre del 2014

L'isquio ha dit prou

Ara toca aplicar-se gel

La Cristina Casacuberta és la de l 'esquerra de tot
     Em quedaré, molt probablement, amb 55 curses aquesta temporada. Les últimes 5 que tenia programades fins el 31 de desembre, em temo que no serà possible fer-les. El motiu és que l'isquiotibial de la cama dreta ha dit prou. Anem a pams. Aquesta era una setmana post marató i per tant he fet el què faig habitualment. Dilluns vaig descansar completament; dimarts vaig fer 20 minutets; dimecres, 30 minutets, dijous; i divendres vaig tornar a descansar. Tot segons el previst. Dissabte tenia programat un entrenament suau al matí, a la Carretera de les Aigües, amb la meva cosina triatleta, la  Cristina Cascuberta, i companys triatletes seus. Vam fer una horeta suau, 10 quilòmetres, xerrant... Cap problema. Estava perfecte. Al vespre, tal com tenia previst, primera de les tres curses programades pel cap de setmana: el 5.000 en pista de Can Dragó, dins del programa de les 24h que organitzen cada any els corredors.cat. Vaig sortir molt content. Vaig fer 21m 5s, que suposa millorar el millor registre del 2014 que tenia de Barberà del Vallès al juliol (21,24).
Les 24h correcats. Una gran festa de l'atletisme de fons

Poc abans de trencar-me...
    Aquest matí tocaven les altres dues curses del cap de setmana:a les 9h, la Milla Catalana (1.714 m.) també a la pista de Can Dragó i, a les 11h, els 5Km de la Sansi de Viladecans. Feia fresqueta i hem escalfat amb l'Arcadi la milla catalana una bona estona. La veritat, però, és que no he acabat d'entrar en calor. He anat al meu ritme, o sigui, a tope. L'Arcadi anava just darrera meu i en l'última volta, especialment, he vist que se m'acostava molt. Venia del darrera molt ràpid. Quan quedaven uns 80 metres per la meta he decidit canviar el ritme i no esperar a que arribés a la meva alçada ja que en aquest cas em passaria massa ràpid i jo no tindria temps per reesprintar... I aquell ha estat el moment. A l'intentar accelerar el ritme he sentit una punxada a la part del darrera de la cuixa dreta. M'imagino que és l'isquiotibial. He entrat coix a la meta en 7m i 23s. L'Arcadi ha acabat en 6m 59s. Era el que ens haviem prefixat: baixar dels 7 minuts. He provat de trotar una mica aviam què, però he hagut de deixar-ho córrer immediatament. No podia ni trotar. Per a mi té tota la pinta de trencament. Dimarts ho sabré amb la visita al traumatòleg. Evidentment he renunciat a anar a la Sansi de Viladecans. He tornat a casa i, seguint les instruccions del "Jim" Serrano, estic aplicant-me gel  a la zona afectada. No hi veig sang, per tant el possible trencament no sembla que sigui bestial... En fi. És la segona vegada que em passa. A la Mitja de Granollers del 2008, vaig fer-me un trencament de 4 centímetres, però vaig poder córrer la marató de Barcelona un mes i mig després. Ara toca gel, esperar a dimarts i aviam...

dilluns, 15 de desembre del 2014

La Marató per la Marató de TV3


Els bombers de la Generalitat fent la Marató per la Marató de TV3 

      Feia anys que volia córrer la Marató de Girona. La marató que per vuitè any consecutiu han organitzat els amics atletes gironins, amb en Xevi Avellana al capdavant. Una marató catalana que faltava en el meu palmarès. Per tant, havia de "caure" un dia o altre... La marató per la marató de TV3 es fa sempre coincidit amb el dia que es fa el programa solidari de TV3 i l'objectiu és recaptar el màxim de diners per donar-los al programa. Com a cursa atlètica és diferent a qualsevol altra marató. Molts fondistes gironins han fet el seu debut en aquesta marató, al llarg dels anys. Ahir vaig coincidir amb 2 debutants. La principal característica d'aquesta marató és que guanya tothom. I no és cap tòpic. Tots els participants entren junts a la meta. Ahir ho vam fer en 4h 17m 8s. No hi ha pitralls, ni classificacions... es tracta de córrer per la Marató de TV3, que enguany lluitava contra les malaties cardíaques.
     La prova es caracteritza també per fer-se en un circuit d'una mica més d'un quilòmetre al qual cal donar 37 voltes. El circuit està en una de les zones més cèntriques, sinó la que més, de la capital gironina, començant i acabant a la Plaça de la Independència.
Gran ambient a la Marató per la Marató de TV3
  Però és que encara hi ha més. Els Bombers de la Generalitat hi participen rellevant-se cada volta. Ho fan per parelles i corren tota la cursa amb el seus vestits d'intervenció, amb casc, bombona d'oxigen i tota la pesca. Una passada ! En principi són ells els que marquen el ritme i els participants els acompanyem. És per això que anem molt lents. Es tracta de completar la cursa, i no pas de fer cap marca. Cada cop que passem la línia de meta --ahir al voltant de cada 6 minuts i escaig-- l'emoció és gran. Molta gent aplaudint, fent fotos... Gran ambient ! L'última volta la van fer tots els efectius dels bombers, almenys una quinzena. Es van avançar i ens van esperar al gruix de corredors --érem un centenar-- per a fer-nos un passadís. Emotiu. Durant la cursa s'hi van afegint corredors que fan uns quantes voltes. Tot plegat per animar els gironins a fer un donatiu.
Què millor que tenir un desfibril.lador a prop...
Aquesta ha estat la meva 7a marató del 2014 després d'haver fet Tarragona, Vies Verdes, Barcelona, Empúries, Tortosa, i Priorat (muntanya). Mai no havia fet tantes maratons en un any. Al 2015 en faré menys perquè ja he comprovat que les marques de la immensa majoria de curses que he fet al 2014 es ressenteixen molt.
 El cap de setmana que ve serà complet. Dissabte al matí, entrenament a la carretera de les Aigües; al vespre, 5.000 en pista a Can Dragó; diumenge al matí, a les 9, milla catalana a Can Dragó, també, i abans del migdia, a les 11, la Sansi de Viladecans, de 5 Km. Tinc previst acabar el 2014 amb 60 curses, 5 més que l'any passat. Ara en porto 53.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Castelldefels i Mitja de Mataró... i la foscor !! I triplet a Sallent !!

Amb la Cris, l'Arcadi i l'Eva Fontecha, a Castelldefels
Tranquils, amics. No pasa res greu. Ho dic per la paraula "foscor" que he posat al títol d'aquesta entrada. Es deu a la llevantada de dimarts que va fer que ens quedéssim a casa sense llum durant 56 hores !! Com depenem de l'electricitat ! El cas és que no vaig fer l'entrada corresponent diumenge passat o dilluns, i dimarts el vent va impossibilitar-ho gairebé tot. Per tant, recapitulem. Dimarts 6 de desembre vaig córrer la 33a pujada al castell de Castelldefels. De l'últim cop que la vaig fer,  al 2008, el recorregut havia canviat una miqueta. Penso que ara hi ha més pujada al començament de la cursa que no pas abans. Vaig completar el recorregut en 22m i 33s. Em van sortir al GPS 5,21 Km. Potser era un pelet llargueta, doncs. En qualsevol cas, una cursa magnífica que vaig gaudir molt.
Gran bossa a Mataró. Amb la Rosa Sánchez
  Al dia següent, una de les clàssiques pel que fa a les mitges maratons: Mataró 17a edició. Al 2013 vaig fer 1h 38m 6s, Per tant em vaig fixar com a objectiu baixar de 1h 38. Tenint en compte que aquest 2014 en moltes curses he fet molts registres notablement pitjors que en les mateixes curses del 2013, no n'estava gens convençut d'aconseguir-ho. La idea era anar entre 4,25 i 4,30 el màxim de quilòmetres per agafar una mica de coixí de cara al quilòmetre i mig final, que a Mataró pica molt. No ho vaig aconseguir massa. Vaig passar el Km 10 en 45,22 per tant anava amb 22s de dèficit per a fer 1h 34,30. Tenia marge de sobres per acabar per sota de 1h 38m. sempre i quan mantingués el ritme. A la part final de la cursa, vaig veure clar que havia d'arribar al Km 20 per sota de 1h 33m ja que segurament els últims 1.000 metres em costaria baixar de 5m/km amb l'afegit dels 97 metres finals. Quan vaig passar la marca del 20 en 1h 32,22, vaig veure clar que no se m'escaparia. Va costar però al final 1h 37m 34s. O sigui 32 segons més ràpid que al 2013. Tot l'esforç em va valer la pena. De fet vaig estar pràcticament tota la cursa fent càlculs de ritmes de pas, per tal d'intentar assegurar la marca. Per tant molt content.
Quan vam recuperar el llum, després de 56 hores !!
  Dilluns 8 vaig descansar i dimarts.... La ventada i 56 hores sense llum !! Mare de Déu !! Quin malson ! El cas és que no vaig córrer ni un metre fins divendres. Escassament mitja hora. I dissabte he tornat per tercer any consecutiu a la Milla de Sallent per la marató de TV3. I per tercer any he acabat segon. El vencedor de les dues primeres edicions avui no hi era i he pensat "enguany o mai". Doncs de moment continua el "mai". Un jove jugador de futbol de Sallent, de 14 anys, ha estat el vencedor. En la primera volta hem anat junts fins els 500 metres de cursa. Jo anava pensant: "a la segona volta intentaré apretar i deixar-lo." Com si m'hagués sentit els pensaments ha fet un canvi i el que s'ha quedat al darrera he estat jo. M'ha près una quants segons d'avantatge que ha sabut administrar perfectament. La sensació que jo tenia és que si hagués aconseguit atrapar-lo, amb el sobresforç que això m'hauria costat, m'hauria tornat a deixar clavat tant bon punt hagués arribat a la seva alçada. No hi ha hagut opció. M'ha superat clarament crec que de 4 o 5 segons. He acabat en 6m 20s. 6,17 vaig fer al 2012 i 6,15 l'any passat. Correcte.
El vencedor a Sallent: 39 anys més jove que jo ! (Foto: C.F.)
Amb l'Arcadi hem corregut per la Marató de TV3



  Demà acabaré la setmana amb la 7a marató del 2014. Serà a Girona, amb motiu de la marató de TV3. La 8a Marató per la Marató. Cursa solidària com la que més. Som-hi !