diumenge, 17 de maig de 2015

Temps decebedor, a Tortosa

El pas per la mitja, a Benifallet
 Al 2014 vaig quedar prou satisfet amb el meu registre a la Marató de les Vies Verdes de Tortosa. Feia dues setmanes que havia corregut la marató d'Empúries i a més portava acumulades 4 maratons més en 4 mesos. A Tortosa vaig fer 3h 41m, 6 minuts menys que a Empúries. En aquest 2015, em presentava a Tortosa amb només una marató feta prèviament: també Empúries on també vaig fer 3h 47m. El meu objectiu, doncs, crec que raonable, era mirar de baixar de 3h 40m. Doncs fiasco total. he acabat amb un increïble per dolent: 3h 52m. M'he quedat de pasta de boniato. Els que seguiu el blog ja sabeu que m'agrada buscar-li raons a tot. En aquest cas, tenia clar que els motius de la davallada eran bàsicament dos: He guanyat pes i tenia les cames adolorides de visitar ahir la part antiga de Tortosa. Quan he arribat a la meta, he preguntat i tothom m'ha afegit un altre factor: la calor. N'ha fet molta, cert, però jo no l'acuso especialment. De tota manera potser sí que, encara que jo no m'anadoni, m'alenteix molt la calor, a mí també. 
Marató solitària
Gran avituallament a Xerta, Km 30
  El cas és que la idea era fer la mitja a ritme de 5m/km (pas en 1h 45m) i després a veure què passava. Doncs el què ha passat és que la mitja l'he passada en 1h 48m. O sigui, ja anava fatal. Ràpidament canvi d'objectius. 3h 39m era una quimera. L'objectiu era,  apartir d'aleshores, intentar fer la 2a mitja en menys de dues hores, per acostar-me, almenys, al registre d'Empúries (3h 47m) Doncs tampoc. A partir del Km 30, em costava fer Km per sota de 6m/km. A estones anava a 5,30-5,40, però a altres anava a 6-6,10. En els últims 6 km, els més durs ja que es fan per terra amb pedres, sota un sol de justícia, he trobat una motivació per seguir. He vist que, al davant meu, hi havia la noia que anava, crec, que tercera o potser segona. En la primera part de la cursa m'havia deixat molt endarrera, tant, que al no veure-la m'havia oblidat d'ella. Al divisar-la he pensat que estava pagant l'esforç. He començat a controlar les diferències. Em portava 1 minut a falta de 5 km per la meta. Un Km més tard eren 50s i al cap de pocs metres més, ja eren només 40s. Això m'ha motivat per intentar atrapar-la. Ja dins de Tortosa, en l'últim avituallament a menys de 2 Km de la meta, l'he atrapada. Poc després, ja en el riu Ebre, el meu fill petit m'estava esperant. Ha corregut amb mí fins a la meta. Ha estat emocionant. Quan a la recta d'arribada he vist que el crono marcava 3h 52m !! 
El meu fill Biel m'ha ajudat en els últims metres

M'he quedat de pedra. Quin registre més pobre !!

Bé. Què hi farem. !  Ara ja porto 45 maratons. La meva idea és celebrar la 50a a Atenes. Però miraré de visitar l'Acròpolis després de la cursa, no abans !!!  
Sort del massatge reparador !!


3 comentaris:

Xavi ha dit...

Xavier, una marató és una marató. Ahir vam compartir bastants kms debatint ritmes i com afrontar els kms. No ens adonavem de la calor perquè en els túnels ens refrecavem pero la realitat era una altra, feia calor i la poca gent fa que lluitar contra el crono sigui cosa casi d'un mateix.
Gràcies pel patiment compartit, estic segur a la pròxima tot sortirà millor sobretat si tenim cura de no arribar-hi tots dos amb les cames tocades d'una marató 2 setmanes abans i un dissabte previ de no descans.

Salutacions i endavant!

Xavi

Antoni Arrufat Barberan ha dit...

Hola! doncs q voleu q us digui però per a mi el q heu fet és tot un èxit: córrer amb aquesta solana, en una cursa quasi desèrtica de gent i 2 setmanes després de fer-vos una marató tan dura com la d'Empúries. Ni jo ni molts dels q llegim les teves cròniques podem somniar d'aconseguir uns 3h 52min en aquestes condicions.
Felicitats Xavis, us les mereixeu!

Xavi ha dit...

Xavi: va ser un plaer córrer amb tú !
Antoni: Tot depèn de l'objectiu que un es marqui. Jo creia que estava en condicions de fer-ho força millor, com escric en la crònica. 11 minuts pitjor que al 2014 em va sembla excessiu i no justificable per la calor, almenys en el meu cas. De tota manera, moltes gràcies per les teves encoratjadores paraules.