diumenge, 13 de setembre del 2015

Quin cap de setmana més intens !!!

A la Via Catalana 2015, amb el punter
Arribada dels 5 Km de Bellaterra
Molt intens el cap de setmana, certament. Dues curses,( o tres), petanca  i la Diada, ni més ni menys !! Divendres 11 de setembre vaig repetir en els 5 Km de Bellaterra que organitza La Sansi amb en Josep Lluís Blanco. Era la quarta edició. Havia corregut la primera al 2012. Ja sabia que ni m'acostaria al temps que vaig fer aleshores, per sota dels 22 minuts. I això que ara el circuit s'ha endolcit una mica... Vaig sortir endarrerit i encara que haviem fet un bon escalfament amb l'Arcadi --gairebé 20 minuts rodant-- només vaig poder fer 23 minuts i 17 segons. Un temps discretíssim. Cap problema. A la tarda, nova cursa, però en aquest cas ben diferent. 5,2 Km acompanyant el punter de la Via Catalana 2015 per l'Avinguda de la Meridiana. Una experiència única, irrepetible, emocionant. Pell de gallina tota l'estona. Vam trigar 43 minuts en completar el recorregut, que hauriem desitjat que no s'acabés mai. Com a bon corredor, em vaig apuntar la distància com a un entrenament...;-) Molt diferent, sense cap mena de dubte !
Rebent instruccions del Juanele, a la Petanca Solidària (Viladecans TV)
 Dissabte tocava cita solidària amb els amics de Petanca Solidària, Porten ja 5 anys organitzant un torneig de Petanca amb fins solidaris. Reuneixen un grapat de jugadors i jugadores impressionant i també conviden a personatges diversos a què juguin. Quan hi vaig anar per primer cop, al 2011, vaig jugar una partida reservada als personatges convidats. Després vaig repetir al 2013, i enguany, al ser la meva tercera participació, em van oferir jugar en el torneig complet formant part d'una tripleta de luxe amb en José Luis Delgado ("Juanele") exmundialista, i en Lucas, un jugador també molt experimentat. Jo només havia jugat a botxes de petit fa molts anys, i poqueta cosa més. Vaig intentar no desentonar gaire seguint les seves instruccions i meravellant-me veient com juguen de bé. Amb companys de viatge d'aquest nivell, vam anar passant rondes fins a les semifinals. Allà l'equip rival eren, ni més ni menys, que els campions d'Espanya. El forat que suposava la meva aportació ja no el van poder tapar els meus companys, donat el nivell dels contrincants. Un d'ells, però, em va alegrar el dia al dir-me que havia col.locat dues boles magnífiques; "dos bolones" va dir textualment. Ell, un autèntic crack, va refusar tots dos "bolones" amb tirs mil.limètrics espectaculars, com qui no fa res. Impressionant. En un d'ells va enviar la meva bola ben lluny i exactament en el lloc on estava la meva va quedar la seva, just al costat del bolitx. Més precisió impossible. El què feia el mateix paper que jo en l'equip contrari, en Jaime Sáiz, em va felicitar per com ho havia fet, tenint en compte la meva gairebé nul.la experiència en petanca. Aviam si encara m'animaré a provar-ho més sovint...
Eusebio Sacristán va fer costat el petanquistes
 I per avui diumenge quedava la cursa de l'Ametlla de Merola, la clàssica de final d'estiu al poble de l'Arcadi. Cross, 10Km amb dues voltes al circuit. L'any passat em van sortir uns tristos 48m 59s, per tant no tenia gens clar ser capaç enguany de baixar dels 50 minuts. El cert, però, és que m'he trobat força bé. Com que era la 12a vegada que hi participava, el circuit me'l sé de memòria. Això permet visualitzar-lo i tenir clar on es pot prèmer l'accelerador, on s'ha de patir, on s'ha de recuperar. I a fe que m'ha sortit molt bé. El primer 5.000 l'he passat en 23 minuts i 27 segons. Un temps que augurava un registre sensiblement millor que el de fa 1 any. I així ha estat. La segona volta he trigat 23,50, només 23 segons més que la primera. Tenint en compte el cansament acumulat em sembla un molt registre. Al final, doncs, 47 minuts i 17 segons, clarament millor que l'any passat en 1 minut i 42 segons. Encantat de la vida !!!!
Pels carrers de l'Ametlla de Merola

  

Amb en Reyes Estévez, a l'Ametlla

 

 Una dada per acabar. Amb els 10 Km d'avui a l'Ametlla de Merola, ja porto 8.700 Km en curses des que al 1997 vaig fer la primera, que va ser la cursa de la Mercè.







dilluns, 7 de setembre del 2015

Una bona cursa Barça

Minuts abans de la sortida
Molt satisfet del meu rendiment a la 2a edició de la cursa Barça. Com que l'any passat la vaig fer després d'haver corregut el dia abans la duríssima per a mí Burriac Atac,  vaig patir molt a la cursa blaugrana. De fet --a més, va fer una calor inusual-- vaig estat temptat de retirar-me i tot. Tenia clar, doncs, que a l'arribar en millor condicions tant físiques com meteorològiques, correria sensiblement més ràpid que al 2014. Aleshores vaig necessitar 51 minuts per fer els 10'33 Km que tenia la prova.  Enguany, com a convidat VIP del club, vaig sortir pràticament davant de tot. És curiós sortir tant endavant perquè veus com surten els que lluitaran per la victòria. Surten esperitats, com si els perseguís el diable de com van de ràpid. Fins a l'inici de la pujada del primer quilòmetre, a uns 300-400 metres de la sortida, jo anava a 3,30-3,35, una velocitat absolutament suicida per a mi. Els cracks anaven per sota de 3 en aquest tram. Per a mi, bestial. La pujada fins a la Diagonal calma els ànims de tothom. Un cop al lateral de la Diagonal, ja superat el Km 1, vaig regular força bé una mica per sota de 4m 30s/km. El meu objectiu era acabar per sota dels 45 minuts, és a dir, ritme de 4,30. A l'haver sortit al davant de tot, gairebé, vaig poder córrer molt còmode des del començament. I no em passaven tants corredors com esperava. El tram pel lateral de la Diagonal és llarg perquè no el vam deixar fins aribar a l'avinguda Josep Tarradellas, a la Plaça Francesc Macià. 
Amb l'Empar Moliner, sempre riallera. Va fer 50 minuts.
Més de 2 Km. Per tant ja enfilàvem el Km 4. Jo seguia al voltant de 4,30 el Km. E Km 5 el vaig passar en 22m i 22s. En cas de doblar, acabaria en 44m 44s, Vaig pensar que seria difícil, però que valia la pena intentar-ho. La llebre dels 45 minuts no em va atrapar fins el Km 7. La idea ara era que no se m'escapés, com m'ha passat en altres curses, i, després, en el 9, intentar deixar-la endarrera per acabar per sota dels 45 minuts. A la Travessera de Les Corts hi havia l'última pujada, no gaire llarga ni dura, però que pica perquè està al km 8 i ja vas justet. La llebre se'm va començar a escapar. Anava a 4,18 !! Li vaig fer veure que anava massa ràpid. Sortosament, a l'encarar la darrera pujada, va frenar una amica la seva marxa i em vaig poder reenganxar a un grup que amb prou feines era de 3 o 4 corredors. A l'arribar al 9, a profitant un lleuger descens, vaig atacar per, tal com tenia pensat, deixar-la endarrera i acabar sub45. Vaig suar per aconseguir-ho... només de 3 segons del meu crono (44,57) i només d'1 segon (44,59), segons va marcar el xip. Ajustadíssim !! Des del gener a Vilafranca del Penedès (43,54) que no corria tan ràpid. Consulta al GPS i veig que m'havia donat 10,23 Km. No vaig ser l'únic. A tots els corredors consultats els va donar de 200 a 300 metres més llarga, igual que al 2014. El recorregut era exactament el mateix. Per tant, encara més satisfacció, ja que això vol dir que hauria fet un sub45 clarament més folgat i fregant, potser, el sub44. Cal tenir en compte que aquesta setmana he fet la tirada més llarga --30 Km-- en la preparació per a la Marató del Priorat, i he acabat amb un total de 82 quilòmeres. Feia 3 anys que no corria tants quilòmetres en una setmana!!
Amb l'Arcadi donem suport a la cursa Nick Horta
  La setmana vinent correré molt probablement el Cross de l'Ametlla de Merola i el 20 de setembre no podré fer cap cursa ja que treballaré diumenge al matí. Però s'hi disputarà la cursa Nick Horta de 5 Km, que ajuda a la recerca mèdica. Feu-la. Us agradarà. I fareu una bona obra.




dimecres, 2 de setembre del 2015

He millorat !

Vaig ajudar a donar els trofeus de la Cocollonaa
El títol d'aquesta entrada està motivat pel fet que porto una ratxa molt llarga en la que quasi mai aconsegueixo millorar els registres de l'any anterior en cap cursa. Dissabte, a Girona, la cursa de La Cocollona, per fi es va trancar aquest malefici. Vaig córrer per tercer any consecutiu els 10 Km pel parc de la Devesa i el centre històric de la capital gironina i vaig aconseguir millorar en 59 segons la marca del 2014 !! Magnífic !! Al 2013 vaig fer 43m i 26s i l'any passat, 46m i 45s. Al 2015 he trigat 45m i 46s. Encantat de la vida. He tingut un estiu amb menys quilometratge del què hauria volgut, per la lesió a l'isquio de la cama esquerra de mitjans de juliol, i també per la forta calor què hem passat. Recordo que l'any passat a La Cocollona va ploure molt, abans de la cursa, i el terreny va quedar força empantanegat, i, per tant, més lent. Però el què compta és que enguany he anat més ràpid. Com dic, estic encantat !
Molt content amb el meu trofeu de Gavà !!
La cursa és molt plana i es pot córrer bastant. El fet de començar a les 10 de la nit, ajuda a passar la calor, tot i que la humitat notable no la pots evitar. Els amics de Diversport són els organitzadors. Per a mí, un 10. L'avituallament que donen a l'acabar, amb pasta inclosa, és magnífic. Em va entrar de conya ! Ah ! I es van recordar de donar-me el trofeu de primer classificat de més de 50 anys que havia guanyat a la nocturna de Gavà, i que no vaig recullir perquè ni se'm va passar pel cap que hagués estat el primer de la categoria. A la Cocollona vaig ser el 5è dels iaius.

 Continuo preparant-me per a la Marató del Priorat del 3 d'octubre. Avui he fet la tirada més llarga  que faré. 30Km. M'he mullat com un pollet, però he evitat la calorada. Hauria evitat sagnar si m'hagués posat la vaselina Weapon to Win. És que sóc tontet...
Després de la tirada, amb sang per no haver usat W2W


30 Km són molts quilòmetres...!