dilluns, 29 de febrer del 2016

Gavà per desena vegada

L'entrada a meta a la mitja de Gavà (Foto: JJ Vico)
Ahir vaig córrer la Mitja Marató de Gavà per 10a vegada. És una mitja molt especial per a mí perquè en ella vaig debutar en la distància al 1998. Vaig fer aleshores 1h 42m i 18s. Vaig córrer, recordo, poc després d'haver-me lesionat. No feia ni 6 mesos que havia començat amb aquesta dèria de cremar l'asfalt. Al llarg dels anys hi he fet bons registres. El millor, 1h 24m i 47s al 2004. Tres vegades més vaig fer la cursa en 1h 26m. Vist amb la perspectiva d'ara, són marques molt bones per a mí, ja que ara estic molt lluny. Llei de vida que no hi ha més remei que acceptar, evidentment.  L'objectiu ahir era baixar amb una certa claredat de 1h 40m, després del fiasco de Granollers, del passat 7 de febrer. Tot i que vaig sortit molt endarrera, de seguida vaig poder córrer amb una certa comoditat. Vaig veure que anava molt bé de ritme, entre 4,30 i 4,35 com a molt. La llebre que anava a ritme de 4,30 la tenia força davant pel meu endarreriment de la sortida, però no em va preocupar gens ni mica. El meu ritme ja m'anava bé. Tant és així que vaig veure que estava en disposició de superar, al pas pel 10.000, els 45,06 que havia fet al gener en els 10km de Vilafranca del Penedès. Ja anava acompanyat, aleshores, pel Josep Saumell, atleta de Vilafranca, precisament, que està preparant la marató de Barcelona. El meu ritme ja li anava bé. Vam passar els 10km en 45m i 19 segons. Em va animar molt veure que, pràcticament a mitja cursa ja, aguantava un ritme prou bó per a mí. Però aleshores les coses van canviar.
Amb en Josep Saumell (Foto: JJ Vico)
Al girar cúa per enfilar la tornada a la meta, vaig descubrir el perquè del bon ritme que portava: el vent. És curiós perquè quan el tenia de cúa no el notava, però quan el tens en contra... i tant que es nota ! Impepinablement el ritme va decaure. Aconseguir baixar de 4,40 era un esforç notable. Fins el km 13 encara ho vaig aconseguir gràcies a la magnífica feina del Josep que em tallava l'aire i m'esperava si jo afluixava. El km14 i el km15 ja van caure en 4,46 i 4,42 i el 16, amb el pont de l'autopista, en 4,50. Quedava l'últim 5.000 amb una recta de 3,5 km i l'últim quilòmetre i mig amb tendència a pujar. Finalment vaig acabar en 1h 38m i 19s. i molt content per l'objectiu complert. És la meva millor marca a en una mitja dels últims 14 mesos. Sense en Josep no ho hauria aconseguit, n'estic convençut. El vent m'hauria matat...



Avui poso unes quantes fotos de les meves participacions a Gavà per celebrar els 10 anys que l'he correguda.
2004: la millor marca
2005: bon registre


2006: vaig guanyar el Luis Enrique ! Ell anava passejant, però...
2009: de passeig amb l'Arcadi

2010:  entrant a l'estadi de la Bòbila

2012: 1h 33m. Qui pillés ara aquesta marca...

divendres, 26 de febrer del 2016

A Sallent es corre molt bé

En el moment de la sortida. Anàvem massa abrigats. Vam tenir calor
Diumenge passat vaig fer la cursa Serrassanç Trail, a Sallent. Cursa curiosa perquè cada any canvia de nom i de recorregut. Enguany eren una mica menys de 12 km. Per la muntanya, com sempre. No tenia la intenció de córrer molt. Es tractava de gaudir-la i de no patir-la. Els seguidors del blog ja sabeu que a mi la muntanya em fa molt de respecte i molta por quan toca baixar. Sortosament la cursa no tenia parts especialment complicades. Un parell de pujades notables en les que havies de caminar sí o sí, i després molt de pla i les baixades corresponents. Tant és així que la Carme Tort, experta corredora de muntanya, la va qual.lificar de "cross", més que no pas de cursa de muntanya. Com en moltes altres ocasions, vaig coincidir amb l'Arcadi. En aquest cas, hi havia un motiu de pes: després anàvem a celebrar amb un bon dinar els 40 anys de la Cristina, la seva dona. Amb l'Arcadi vam anar plegats fins el km 3,5 més o menys. A les pujades li costava perquè i feia mal el genoll, seqüela de la marató de Los Angeles que havia corregut el diumenge anterior. Poc a poc em vaig anar distanciant d'ell. La cursa em va agradar perquè la major part anava per corriolets no massa complicats. Al final vaig acabar en 1h 10m i 19s per un total d'11,68 km, segons el meu GPS. Ritme de 6m/km. Quan fas muntanya el ritme és el de menys, perquè quan has de caminar en pujades fortes, els promitjos se'n van en orris.
Moltes felicitats, Cristina !!
  Després d'una dutxa reparadora vam anar a rematar el dia. Un dinar magnífic a Rajadell amb la família de la Cris i de l'Arcadi i els seus amics. Una gran festa per celebrar els 40 anys de la Cris. Moltes felicitats !!!
  Aquest diumenge toca la mitja de Gavà. Aviam com surt després del fiasco de Granollers...

 

divendres, 12 de febrer del 2016

Decepció, sí

      Diumenge passat vaig córrer la Mitja Marató de Granollers per desena vegada. I vaig fer el pitjor registre de totes les meves participacions, si exceptuem la del 2008, en què em vaig lesionar en el km 13 i vaig acabar-la mig coix. Titulo així aquesta entrada perquè m'esperava fer-ho una mica millor que en 1h 41m 36s. Aspirava a 1h 37m. L'objectiu era arribar a dalt a La Garriga (km.11) en uns 53 minuts, i després encarar els últims 10 km intentant estar entre els 44 i 45 minuts. Doncs vaig passar el km.11 en 54m 34s., escassament 26 segons per sota del ritme de 5m/km, per tant 1h 45m en cas de seguir a aquesta velocitat. Amb la baixada de la tornada a Granollers ja sabia que que milloraria i que per tant baixaria clarament d'1h 45m, però 1h 37m quedava massa lluny. Hauria de fer els últims 10km en 42 minuts. Massa ràpid per a mí. A més també hi ha pujades notables a la tornada. La pujada fins a La Garriga havia estat massa lenta. Havia de pujar a 4,45 com a molt. I no vaig ser capaç. Pràcticament vaig anar escassament  uns quants segons per sota de 5m/km. Vaig apretar tot el què vaig poder a la tornada cap a la meta, però vaig veure que em seria molt difícil ni tan sols baixar d'1h 40m. I efectivament, com deia, vaig fer 1h 41m 36s. La decepció vé donada perquè pensava que els entrenaments que vaig fer per a la marató de Tarragona de fa 3 setmanes, els notaria positivament a Granollers. Doncs no. Ni de lluny. És cert que va ploure i va fer una mica de vent, però suposant que això m'hagués alentit, no crec que anés més enllà d'1 minut. Per tant, també allunyat de l'1h 37m. que pretenia.
  Com deia, era la 10a vegada que corria a Granollers. Repassant els cronos que he fet, comprovo que mai no he aconseguit un gran resultat en relació a la millor marca de l'any. Sempre he fet entre 3 i 5 minuts més que la millor marca de l'any corresponent. És l'únic consol... Si això és així també al 2016, entenc que faré alguna mitja en 1h 38m. De fet aquest és el millor temps que vaig fer al 2015, concretament a la mitja de Blancafort. Veurem...
  Aquest diumenge no faré cap cursa: motius familiars. L'últim diumenge de febrer tinc la intenció de córrer la mitja de Gavà. Allí vaig fer la primera mitja de la meva vida. Vaig acabar-la en 1h 42 minuts i estan una mica lesionat. Ha plogut força. Va ser el 15 de febrer del 1998. Intentaré baixar de 1h 40m. El terreny és molt planer i propici a un bon registre, sempre i quan no faci vent.   

dilluns, 1 de febrer del 2016

Tornar a córrer

En ple esforç (Foto: Sílvia Cánovas)
  Superada la grip que em va tenir tota la setmana passada pràcticament KO, aquest diumenge he tornat a l'asfalt. He reaparegut en els 10 Km de Vilafranca del Penedès, un 10.000 molt ràpid en un circuit al qual se li donen dues voltes. L'any passat vaig fer 43,53, que va ser la meva millor marca de l'any fins la San Silvestre de Sant Cugat, el 31 de desembre. Pensava, doncs, que podria fer un bon registre en la primera prova de 10km que afrontava al 2016. De fet, altres anys havia fet marques molt bones, a Vilafranca. Però res de res. És cert que fa dues setmanes vaig fer la Marató de Tarragona, però també és cert que altres anys arribava a Vilafranca tot just una setmana després de la Marató de Tarragona i, com deia, els meus temps van ser sensiblement millors.
  Em van donar un pitrall molt alt i això em va fer sortir molt endarrerit. Tant que vaig trigar un minut en passar per l'arc de sortida. Durant el primer km vaig estar fent ziga-zagues contínuament per no ensopegar amb corredors més lents que estaven a davant meu. El fet de sortir endarrera, però, no és dolent. D'una banda, inevitablement has de frenar-te per a no xocar, cosa que et fa anar més lent. Per a mí és bó, ja que sinó corro el risc de sortir massa ràpid. De tota manera prefereixo sortir més endavant, evidentment. L'altra avantatge de sortir endarrera és de caràcter psicològic: durant bona part de la cursa vas superant corredors i això et dóna moral !
L'entrada a meta
  Els parcials en el primer 5.000 van ser de 4,32-37-35-34-29. Molt regular per un total de 22m 47s Estava justet per baixar de 45 minuts, però vaig decidir intentar-ho ja que a la segona volta no em trobaria l'embús de la sortida. El km 6, però, vaig fer 4,27, només 5 segons més ràpid que el km 1. Mala peça al teler. O millorava immediatament o baixar dels 45 minuts seria impossible. Els km 7 i 8 els vaig fer en 4,35 i 4,31. Baixar dels 45m era quasi impensable. Però a una cursa es va a competir i per tant vaig decidir intentar-ho. Els dos últims quilòmetres, parcials de 4,26 i de 4,19. Aquest últim el més ràpid de tota la cursa. 22m 18 segons el segon 5.000, 29 segons més ràpid que el primer. Interessant millora però vaig entrar a meta en 45m i 5 segons. De poquet. Almenys em queda la satisfacció d'haver-ho intentat !
  Ara començaré a fer mitges. Granollers, el 7 de febrer i Barcelona, el 14. Potser faré Gavà el 28 de febrer.