diumenge, 23 d’octubre del 2016

Prou bé a la mitja de Sant Cugat

Pas pel Km 5, aproximadament, al costat del CAR (Foto: David)
Des del 2010 que no feia la mitja de Sant Cugat. Després dels mals resultats de la semana passada, especialment a Correbarri, volia veure què tal em desenvolupava en una mitja dura, perquè la de Sant Cugat ho és per les notables pujades que té. No feia una mitja des del maig, la d'Empúries, que va tenir una tramuntanada bestial. Tot i ser conscient que la mitja de Sant Cugat és dura, la meva intenció era mirar de baixar de 1h 40m. Necessitava un ritme de 4,40, més o menys. L'última vegada que l'havia fet, al 2010, vaig invertir-hi 1h 37m. Potser era agoserat buscar el sub 1h 40m, però està bé posar-se reptes. He escalfat després de posar-me abundosament crema escalfadora al meu taló d'Aquil·les particular, o sigui, la zona del sacre esquerra, i m'he notat molt bé des del primer moment. Cap molèstia en tota la cursa, la qual cosa és molt. El que no comptava és que el canvi en el circuit que m'havien comentat a la sortida era per endurir-lo. Especialment, la primera meitat de la prova. Hem anat a parar fins als estudis de TVE a Sant Cugat. No hi havia ni un quilòmetre que fos pla del tot. De fet tota la cursa ha estat un constant pujar i baixar. He vist clarament de seguida que baixar de 1h 40m era impensable. En el km 7 he passat en 35m 08s, per tant, amb prou feines anava a ritme per fer 1h 45m. Canvi d'objectiu: aviam si aconseguia acabar més aprop de l'1h 40m que de l'1h 45m. M'ha semblat que era el més assenyat que podia fer. Del Km 7 al 9 he guanyat uns quants segons al crono i he passat el km 10 en 49m 08s, que era 4 segons més ràpid que el 10 mil de Correbarri de la setmana passada. Portava molta tralla, la setmana passada, però tenint en compte els desnivells fins arribar al km 10 d'avui, el registre m'ha animat molt. La segona part de la mitja ja era terreny més conegut, repetint els carrers habituals de la cursa DIR i també de la Sant Silvestre Barcelonesa. He anat de menys a més clarament i atrapant molts dels atletes que tenia a pocs metres davant meu. Tot plegat m'ha animat i força. El km 20 l'he passat en 1h 37m 40s. Això vol dir que del km 10 al 20 he fet un parcial de 48m 32s, o sigui 36 segons més ràpid, que el primer 10.000, cosa que m'ha agradat perquè tot i que el recorregut era més favorable, també és cert que hi havia algunes pujades notables, al marge del cansament acumulat que, indefectiblement, vas tenint a mesura que la cursa avança. I no he notat cap cansament en cap moment. Total que he acabat en 1h 42m exactes. L'ultim parcial de 1,097 km fet en 4m 20s.  Total, objectiu complert: he acabat més aprop de 1h 40m que de 1h 45m. Per tant, encantat de la vida...! Per cert, el guanyador ha fet 1h 14m, un temps indicatiu de la duresa de la prova. També indicatiu que no hi havia élite de gran nivell.

  La setmana que ve, tranquilitat: Dilluns, 40m; dimarts, 30m; dimecres: 20m. Dijous, divendres i dissabte, descans, total. I diumenge, la Marató de Tortosa.
Km 10,5. (Foto: David blogmaldito)

  Per tercer cop. Serà la meva número 48. Espero...  Ah, i posaré en pràctica el mètode Galloway, aviam què surt.   

diumenge, 16 d’octubre del 2016

Una "matxacada", es nota...

A poc d'arribar a la meta a Santa Margarida i els Monjos
Aquest cap de setmana he tornat a fer un doblet, cosa que no feia des del mes de maig. He corregut a Santa Margarida i els Monjos, dissabte i el Correbarri, diumenge. Tots dues de 10 km, però de característiques ben diferents. A Santa Margarida i els Monjos es tracta d'un cross molt maco, sense desnivells, pràcticament, que per tercer any consecutiu em prenc com un rodatge. I el Correbarri és una cursa absolutament plana, a Barcelona, multitudinària, i que encara no havia fet mai. Als doblets que havia fet anteriorment sempre reservava el divendres per a descansar. Aquesta vegada, no. Divendres vaig fer un rodatge de 24km, en 2h i 36s. (no calculeu el ritme, que em fa vergonya...) perquè necessito acumular alguns quilometrets de cara a la Marató de Tortosa del dia 30 d'octubre. Queden 14 dies. El resultat va ser que dissabte, a Santa Margarida i els Monjos, va ser el primer 10.000 de la meva vida en què em va ser impossible baixar dels 50 minuts, quan aquest era l'objectiu. Al passar el primer 5.000 en 26m 41s, estava clar que baixar dels 50 minuts em seria impossible. Tot i això, ho vaig intentar. La Jackeline Gómez em va ajudar, però ni així. Vaig acabar en 51m 30s, o sigui que la segona volta la vaig fer en 24,49, 52 segons més ràpid que la primera. L'esforç del dia anterior em passava factura. No hi havia hagut temps material de recuperar-me mínimament. I diumenge, el Correbarri. A l'alçada del km 1,5 he hagut d'aturar-me a fer un riu. 20 segons. Després de l'experiència del dia anterior, l'objectiu no podia ser un altre que baixar dels 50 minuts,i, en tot cas, si la cosa anava bé, baixar dels 49 minuts. Els pas pel 5.000: 25m 14s. Si premia l'accelerador en el segon 5.000, podia baixar dels 50 minuts. Això m'ha animat. També que he estat tota la cursa passant corredors. El segon parcial l'he fet en 23,58 i he acabat en 49m 12s. Si no m'hagués hagut d'aturar per fer un riu, hauria baixat dels 49 minuts. Bé. Vistes les circumstàncies ja explicades i la tralla des de divendres, ho dono per bó. En qualsevol cas, està clar que estic lluny, dels 44,04 de la millor marca del 2016. La vaig fer al juny. Les marques, però, s'han de comparar en la mateixa època de l'any. He de dir que quan vaig començar a córrer, al 1997, els primers 10.000 els feia en 49 minuts. Ara, pràcticament 20 anys després, corro en aquells ritmes, encara. No em puc queixar !
A la primera volta, l'Arcadi se m'escapava...
Amb José Luis Soriano, regidor d'esports de SMIEM


Diumenge que vé estaré a Sant Cugat, si deu vol, per a fer-hi la mitja. Serà l'última tiradeta abans de la Marató de Tortosa. L'objectiu a Sant Cugat: sub 1h 40m. L'última vegada que hi vaig córrer, al 2010, vaig fer 1h 37m. Veurem. 

diumenge, 9 d’octubre del 2016

A la tercera ha anat la vençuda !!

L'esplanada de meta, abans de començar
     Després dels dos abandonaments en les dues últimes curses per problemes físics, avui he pogut fer sense massa problemes, els 10Km de Sant Andreu de la Barca. El turmell que em vaig torçar el cap de setmana passat, diria que ja està a ple rendiment. I l'esquena que em va fer plegar fa dues setmanes, sembla que gairebé també. Ara torno als problemes al sacre de la part esquerra. Crema escalfadora a tope i anar fent. Però està clar que ho haig de solucionar, entre altres coses perquè em fa córrer --i entrenar-- amb por i indefectiblement, més lent.
El meu crono d'avui

     Feia 5 anys que no corria a Sant Andreu de la Barca. Un 10.000 amb alguns tobogans que no permet fer uns grans registres. Al 2011 vaig córrer en 41m i 54s, un registre absolutament impossible per a mí, no en aquest 10.000 sinó en qualsevol. La meva idea avui era, si el saccre m'ho permetia, mirar d'acostar-me als 45m o fer un 46 curt. He escalfat el millor que he pogut. He vist de seguida que el sacre em respectaria, però el què dic: noto que no puc anar massa ràpid. A la segona volta, però, he passat a unes quantes de les noies que al començament de la cursa m'havien passat a mí. Sempre està bé motivar-se per intentar anar més ràpid. He passat la primera volta en 23 minuts i 23 segons, per tant he pensat que baixar de 47 seria un què, perquè voldria dir que hauria mantingut el ritme, que ja és molt. Dit i fet. He acabat en 46m 42s, per tant he fet la segona volta 4 segons més ràpid que la primera, cosa que no està gens malament. Com ja sabeu els que sigueu seguidors d'aquest blog, ara un 10.000 en el qual faci 45 minuts ja està prou bé per a mi. I això si és pla, que avui no era el cas. A més a més cal afegir que divendres vaig fer un rodatge d'1h 45m i dissabte un altre de 1h 30m, Per tant portava una bona tralla dels dos últims dies.

     El cap de setmana que ve toca doblet: dissabte els 10km de Santa Margarida i els Monjos i diumenge els 10 Km del Correbarri, a Bacelona. Veurem com va.

dissabte, 1 d’octubre del 2016

Alguna cosa hauré trepitjat...

Sortida de la Marató del Priorat (foto: organització)
Tema lesions. Vaig a pams. A l'agost, quan ja estava recuperat d'unes molèsties lumbars que m'havien deixat ben baldat, vaig jugar a pàdel i me les vaig tornar a matxacar. Però podia córrer a base d'escalfar la zona afectada amb crema escalfadora Weapon to Win, que em va de fàbula. Per unes o altres raons no he pogut entrenar la Marató del Priorat com hauria volgut. A més cal afegir una contractura a l'esquena de ca l'ample que em vaig fer per haver traginat runa i pesos importants a casa, fa una setmana. Aquesta contractura em va obligar a abandonar diumenge passat la cursa del Trail Senders del Penedès, que era l'últim entrenament abans de la Marató del Priorat. Aquest dimarts vaig anar a Resport i em van fer un tractament miraculós, com ja esperava, que em va descontracturar l'esquena. Tant bé va anar, que al dia següent vaig córrer 40 minuts sense molèsties a l'esquena. Vaig recuperar, diguem-ne, les molèsties als lumbars, però com ja ha quedat dit, amb la crema escalfadora, cap problema. Dijous i divendres no vaig córrer ni un metre per mirar d'estar el més descansat possible de cara a la Marató del Priorat d'avui dissabte. Tercera edició. He corregut les dues primeres, al 2014 i al 2015. Gent molt maca de Falset i del Priorat que ens tracten a tots els corredors de meravella. Doncs bé. Aquest matí, quan m'estava vestint per a la cursa, fiblada a l'esquena sense haver fet cap gest forçat. S'encenen totes les alarmes. Em poso tota la crema escalfadora que puc. Troto una mica i nova fiblada a l'esquena. Ja em veig plegant com diumenge passat a les Cabanes del Penedès, a poc de donar-se la sortida. Comencem i als 200 emtres, nova fiblada. Decideixo continuar, aviam... I vaig fent quilòmetres escoltant-me contínuament. Veig que l'esquena va aguantant. Penso que si en un moment donat el dolor es fa insuportable, plego i llestos. Però no. Passo la mitja marató en 2h 31m. És un temps correcte, tenint en compte que al Km 11 haig de parar i demanar a uns amables veïns si tenen alguna tirita. M'està sortint una butllofa a un dit del peu dret. Segurament la primera vegada en 20 anys que me'n surt una corrent. Aleshores recordo que no m'he posat vaselina als peus....! Quin desastre ! La vaselina hauria evitat la butllofa, probablement. Arribo a Torroja del Priorat, on hi ha un avituallament espectacular. Val la pena aturar-se una estoneta per reposar forces. Km 23 i escaig. M'avituallo bé. Estic aturat uns 10 minutes encara no. Als 100 metres de l'avituallament, encara dins del poble, carrers asfaltats.... Pam....! Rebrincada del turmell esquerra. Fa mal. Me'l toco ràpid. Veig que no s'inflama, però em fa anar coix. Torno a l'avituallament. Amabilíssims, improvisen un "tapping" al turmell afectat. A l'altre peu, està a punt de saltar la pell de la butllofa. Amb la segona tirita recomposo la situació. Provo de caminar, i ni això. Impossible. Si quedéssin un parell de quilòmetres per a la meta ho hauria intentat, però en queden 19. Massa distància. Abandonament. El segon en 6 dies. Fins aquesda setmana en 20 anys només havia abandonat en una sola cursa. Ah... em descuidava. Intento trucar i enviar whats. Res. El mòbil no em deixa. Quan se m'acut una solució --desconnectar-lo del tot i tornar-lo a connectar-- la meva dona ja estava patint, perquè no sabia res de mí.

   O sigui que entre lesions, recaigudes, butllofes, rebrincades de turmell (sortosament sembla que no serà res), dos abandonaments en 6 dies i mòbils que no responen, segurament hauré trepitjat... merda, sí, merda, digue-m'ho clar. En fi. És el què hi ha. La pròxima marató prevista és el 30 d'octubre a Tortosa. Aviam com estaré...