dimarts, 1 de novembre de 2016

Fet un Galloway a la MVV de Tortosa

 El volia provar a la Marató d'Empúries, al maig, però la tramuntana va obligar a anul·lar-la i només es va fer la mitja, on també el vaig posar en pràctica.
La sortida, a Horta de Sant Joan (Imatge: Canal Terres de l'Ebre)

      Com a assaig. Però volia fer-ho en els 42,195 Km. I el dia marcat al calendari era el 30 d'octubre, a Tortosa. Com ja he explicat en diverses ocasions, el mètode Galloway consisteix en reservar-se muscularment per anar més ràpid al final. Més detalls, aquí. Ho vaig fer i estic força satisfet del resultat.
La idea era caminar 1 minut cada dos quilòmetres, des del quilòmetre 2 fins el 28. I fer els últims 14 corrent sense fer més caminades. Dit i fet. La idea era anar per sota de 5m/km en els trams corrent i després, a partir del 28, intentar acostar-me al màxim a 5m/km i allunyar-me al màxim dels 6m/km, especialment del 32 al 42. Aquest últims 10 Km es converteixen en gairebé un calvari a l'estar trinxat. Si arribes relativament menys trinxat, se suposa que correràs més ràpid. Volia comprovar si això era així o no.
Entrant a meta, braços enlaire, pel Martí (Foto: M. Majoral)
  A la segona caminada que vaig fer es van apuntar a fer-les amb mí dos corredors d'Andorra, en Cèsar Ferreira i en David Isal. Vam anar el tres plegats controlant que no ens deixéssim cap caminada. I anàvem fent en els trams de córrer mirant de col·locar-nos en ritmes d'entre 4,45 i 5m/km. La Marató de les Vies Verdes de Tortosa tendeix a baixar a la primera mitja, però en la segona, el terreny és més pla i també hi ha rectes eternes en les que el terreny pica cap amunt. Poc, però cap a munt. I quan portes 25-26km a les cames, la cosa es nota. En David portava un cronòmetre que li predeia el temps final de la marató si manteniem el ritme. 3h 36m li sortia. Jo estava encantat ! Fa 2 anys, a Tortosa, vaig fer 3h 41m i l'any passat, 3h 52m. Enguany vam passar la mitja en 1h 52m. Doblar era arribar en 3h 44m. No era un mal registre, tenint en compte que hauriem fet 14 minuts, en total, caminant. A l'alçada del km 32-33 hi havia una baixada molt notable seguida d'una pujada diabòlica. A la baixada, crec que el Cèsar es va ressentir d'alguna cosa. Jo ni me'n vaig assabentar. Al cap d'uns minuts vaig girar el cap i no els vaig veure. Ni al Cèsar ni al David. Em va saber greu. Però ja només pensava en acabar quan abans millor. I estava en els quilòmetres on s'havia de veure si les caminades dels primers 28 quilòmetres havien fet el seu efecte. I jo entenc que sí. En les últimes maratons que he fet, baixar de 6m/km en els últims 7-8-9 quilòmetres em costa moltíssim. Ahir mirava el crono moltes més vegades de l'habitual. I en aquesta part final de la cursa vaig veure que sempre anava entre 5,15 en els millors moments i 5,45 quan em costava més. Per tant la millora era notable ! Resultat: vaig entrar a meta en 3h 43m 53s. 8 minuts millor que al 2015 ! Em sembla un resultat del mètode Galloway ben positiu. És cert que l'any passat va fer una calor bestial. La cursa es feia a mitjans de maig i ens va agafar un dia de calor. Comparada amb la marató feta al 2014 només vaig trigar 3 minuts més. Però el fet més important, trobo, és que, efectivament, el mètode et preserva muscularment. Ja ho vaig notar a l'arribar a la meta. No estava, ni de lluny, tan adolorit de cames com segur estaria si hagués fet tota la cursa corrent. I aquest matí he corregut 10 minutets i no he anat tant encarcarat com estic el dia després d'una marató. Ahir la segona mitja em va sortir 8 segons més ràpid que la primera. O sigui que vaig doblar, pràcticament. Els maratonians sabem com és de difícil fet el mateix temps en les dues mitges. El normal és sumar una quantitat de minuts molt notable en els segons 21,097 Km.
  Al mes de gener del 2017, a la Marató de Tarragona, tornaré a provar el mètode Galloway. Aviam què tal va. Al gener del 2016 vag fer 3h 38m 55s. Si tornés a baixar 8 minuts, seria bestial ! Si sóc capaç d'acabar en 3h 37m, ja estaria encantat de la vida. Cal ser una mica realista. Veurem què passa.
   

8 comentaris:

Antoni Arrufat Barberan ha dit...

Uauuuuu!
Felicitats Xavier!
Què ben explicat l'aplicació del mètode.
Sembla clar q preserva les cames i ajuda a una millor recuperació.
I a part la satisfacció de veure com pots còrrer els últims kms de la M on tothom acostuma a anar mort.
Et deixo el link d'un article de RW amb un relat semblant al teu.
http://spr.ly/61818E1uc

Miquel Pucurull ha dit...

Felicitats, Xavi.
Està claríssim: el mètode funciona. Vuit minuts menys són molts minuts.
M'alegra molt que també t'hagi servit.

Cesar ha dit...

A sigut un plaer córrer amb tu ,moltes gràcies Xavi .

Xavi ha dit...

Moltes gràcies, Antoni, Miquel i Cèsar. Va ser una experiència enriquidora, que, com explico a l'entrada, espero tornar a intentar a Tarragona, al gener. Salut a tots !!!

Miquel Solanellas ha dit...

Hola Xavier, està clar que el mètode t'ha funcionat. Suposo que deu ser difícil per un esperit competitiu com el teu (i el meu) posar-se a caminar quan estàs encara ben fresc, veient com t' avancen un munt de corredors, algún dels quals et deuen preguntar : Vas bé? Et passa quelcom?...Cal ser pacient i esperar la recompensa, que deu venir a partir del km.28, on segur que comences a avançar corredors, acabant fort i amb la moral pels núvols...Potser ho provo a la propera Marató de València, si faig un sub. 3h:25 te'n deuré una...Salut!.

Xavi ha dit...

Miquel: Certament costa posar-se a caminar al començament. Però el maratonià, ni que sigui per la llarga durada de la cursa, és, d'alguna manera un tipus pacient. La recompensa, al final, existeix, certament. Molta sort a València !

David Isal ha dit...

Hola Xavier, dóno fe que el mètode Galloway funciona. És la marató en que millor he recuperat.
Moltes gràcies per deixar-nos compartir la teva experiència!
Salut!

Xavi ha dit...

Jo també he recuperat molt bé, David. Gràcies a vosaltres per acompanyar-me tants quilòmetres !