dissabte, 25 de febrer del 2017

Vull arribar a Barcelona !!!!

Amb la Isabel Abril i en Jesús Leal a la Maratest. Ells van fer els 30km. (Foto: Blanca de la Sotilla)
  El 12 de març és la Marató de Barcelona. Després de 2 anys sense fer-la perquè l'hem transmès en directe per TV3, al 2015 i al 2016, ara hi tornaré. En principi, passi el què passi. Perquè dic això ? Doncs perquè des de fa 14 dies que estic lesionat. Bíceps femoral de la cama dreta. Després de la Mitja de Granollers, el 5 de febrer, vaig començar a notar molèsties. No li vaig donar més importància. Tant és així que el 9 de febrer vaig fer una tirada de 26 km. Al dia següent, una ecografia va certificar que tenia un trencament al bíceps femoral. Vaig estar 4 dies aturat i fent recuperació a Resport. Li vaig dir al fisio, en Jordi Torras --fisio també del KH7 Granollers, per cert-- que la meva intenció era córrer la Maratest el 19 de febrer, de cara a la preparació per a la Marató de Barcelona. Vam quedar que faria 21 km i no pas els 30, per si de cas. Aquella setmana vaig córrer 2 dies, 40 i 50 min., respectivament. Cap molèstia. Tot ok. A la Maratest escalfo una miqueta, tot perfecte. Em poso una mica endarrera per a no sortir espitat. Però als 100 metres d'haver començat, em noto el bíceps femoral molt carregat. No entenc res. Em quedo descol·locat. No sé què fer. Plego...? Segueixo...? Decideixo seguir. La molèstia no despareix, com desitjava. Cap el km 8 i escaig, crec notar que la cosa va millorant. Amb tot, em dic que res de fer 21 km. Faré una volta --15km-- i prou. En el Km 12, més o menys, veig que vaig bastant bé. Se'm passa pel cap fer els 21 que tenia pensat en un principi, però al final s'imposa la cordura. Plego en el 15. 1h 13m 46s, 25 segons més lent que tres anys endarrera. Aleshores en vaig fer 21 perquè feia una setmana que havia fet una marató i no volia forçar massa...
  El cas és què havia recaigut del bíceps femoral. El Dr. Ferran Abat, de Resport, em confirma, al dia següent, 20 de febrer, que el trencament és d'11 mil.límetres. M'aplica EPI. Prenc una decisió. Vull recuperar-me bé. Si fa falta, no correré ni un dia fins el 12 de març a la marató. Poden ser tres setmanes senceres sense córrer. Però no vull tornar a recaure. Entenc que el fons ja el tinc, si bé no em fa cap gràcia no córrer res en 21 dies i reaparèixer amb 42km. Però és el què hi ha. Aquesta setmana he anat cada dia a Resport per a sotmetre'm a fisio i a Indiba, a més de fer els excèntrics i els estiraments que em diuen. Tot sigui a fi de be. Està clar que si m'hagués estalviat de fer la Maratest, ara igual podria córrer la Mitja de Gavà. Ara hi haig de renunciar, amb gran pena.
E
El 12 de març, espero tornar a passar per aquí ! (Foto: Trienjoy)
  El dia de la Marató de Barcelona, el 12 de març, és el meu aniversari --56 anys, ja-- i si Deu vol, serà la meva marató número 50. Per tant, estigui com estigui, sortiré. Espero acabar-la. Faré el sistema Galloway. Segurament fins el km 22 o 24, ja veurem.

dimarts, 7 de febrer del 2017

Un bon registre a la mitja de Granollers

Arribada a la meta (Foto: Championchip)





  Estic satisfet perquè a Granollers vaig fer diumenge una bona cursa. A més es tracta de la mitja més tradicional de Catalunya i crec que la segona més multitudinària --9.000 corredors-- després de la de Barcelona --17.500 corredors--. Com que ja s'acosta la Marató de Barcelona, és qüestió d'acumular quilòmetres. I la mitja de Granollers procuro fer-la sempre. L'any passat vaig fer 1h 41m llargs i per tant l'objectiu que m'havia fixat era rebaixar aquest temps i, a ser possible, baixar d'1h 40m. Poc després de la sortida, les llebres de 1h 45m em van passar. Anaven molt ràpid. Jo anava a 4,50 i cada cop les tenia més lluny. Segurament se'n deurien adonar i poc a poc vaig veure que em començava a acostar. A diferència del 2016, en què em costava molt anar a 5 en el primer tram fins a La Garriga, enguany veia que anava a 4,50-55 sense problemes. Cap el km 7 vaig atrapar a les llebres i com que mantenia el ritme, les vaig anar deixant enrera. El primer objectiu que m'havia fixat era passar el km 11 per sota dels 55m i si podia ser per sota dels 54m, millor. Els vaig passar en 54,43. Poc marge. Això m'obligava a fer la tornada fins a Granollers més ràpid del què potser podria. I és que a la tornada hi ha diverses rampes que no et permeten anar a gran velocitat durant molts quilòmetres. Per moments, però, era capaç d'acostar-me a 4m/km i en algun moment fins i tot baixar de 4. L'objectiu de baixar de 1h 40m no el vaig aconseguir. Vaig fer 1h 40m 26s. Una llàstima perquè el dia va ser molt bo per córrer. Va fer vent, però jo no el vaig notar, tot sigui dit. Ara mateix, el meu llindar en mitja marató és 1h 40m. Baixar d'aquest registre és una molt bona marca per a mi. Per tant, no està malament...
Amb l'Arcadi, a poc de començar
Patint per mirar de baixar 1h 40m
  Pròxima cita, 19 de febrer, la Maratest. 30km. Objectiu, baixar de les 2h 30m (5m/km). Abans, però, la cita de la Mitja Marató de Barcelona, el dia 12 de febrer. No la correré perquè la transmetré en directe amb el gran Roger Roca. Aviam si la Florence Kiplagat torna a batre --seria el tercer cop-- el rècord del món femení a Barcelona !
 

Quan veus la meta des de lluny, sembla que no arriba mai (Foto: Championchip)