dilluns, 17 de juliol del 2017

Completat el triplet !

El "drem team" a Mataró (Foto: Anna Jurado)
El triplet del cap de setmana el vaig completar corrent la Mitja marató per relleus de Mataró dissabte a la tarda i, diumenge al matí, el 2n Trial de la Floresta. La mitja per relleus la vaig fer juntament amb l'Andreu Ballbé i el Vicenç Solé. Aspiràvem a guanyar la categoria de 180 anys. Vam quedar segons per 1 minut. Val a dir que només hi havia 2 equips a la categoria... ;-) Em va tocar fer el primer relleu. 7,03 km a les 7 de al tarda. Feia calor notable. Vaig completar el recorregut, que eren 6 voltes a un circuit de poc mé sd'1 quilòmetre, en 32m i 35s. L'Andreu va baixar dels 32m i el Vicenç va córrer 6 segons més ràpid que jo. Tots tres molts regulars. Millorant el registre que ells havien fet l'any passat, amb en Josep Maria Antentas, en un global de 15 segons. Qui no es conforma és ben be perquè no ho vol.
Un pas per meta a Mataró (Foto: Organització) 
Poc abans de començar a La Floresta
  I diumenge, cap a La Floresta a fer el Trial de 10,5 km. La referència de l'any anterior era haver baixat dels 60 minuts per uns pocs segons. El recorregut era idèntic, però tots vam coincidir que la calor era superior. La cursa començava a les 9 del matí, però a aquella hora el sol ja pica notablement. Les pujades es feien eternes. Cap el km 8, una rampa que no m'esperava em va esgotar psicològicament i no vaig poder evitar la temptació de posar-me a caminar uns metres. Entenc que era necessari. I em va anar bé. Ja no vaig caminar ni un metre més. Vaig creuar la línia de meta, en 1h 4m i 54s, pràcticament 5 minuts més lent que al 2016. Justifico el pobre resultat amb el fet de no entrenar al juliol, la calor, i el cansament acumulat de les curses de divendres i dissabte. A més, el Trial de La Floresta era la més llarga de les tres.
  Ara segurament no faré cap altra cursa fins l'agost ja que els dos pròxims caps de setmana tinc sortides familiars. Però probablement


la setmana vinent reprendré els entrenaments, que ja toca. Estic agafant uns quilets que convindria perdre.

dissabte, 15 de juliol del 2017

Tornem-hi

Des del dia del pinyaco, el 2 de juliol, a la Vila Olímpica, que no havia tornat a córrer. Ni un metre. Estic fent el meu descans actiu: no córrer entre setmana i el cap de setmana fer alguna cursa. Aquest cap de setmana la previsió és, però, fer 3 de curses. Ahir vaig fer la primera, al Circuit de Catalunya. 10km. Ja hi havia corregut 3 vegades anteriorment. Al 2001 i al 2004 eren 8km, i al 2010 ja en van ser 10, en la cursa per lluitar contra l'esclerosi múltiple. Fa 7 anys vaig fer-la en 42m i 11s, un excel·lent registre, tenint en compte com és de costerut el circuit. Hi ha baixades, sí, però sempre veig que a les baixades no es recupera tot el que es perd a les pujades.
La recta de meta. Es fa llarga, corrent...
Ahir em conformava a baixar dels 50 minuts. D'una banda per la falta d'entrenament, però també per la calor, la duresa del recorregut i perquè no em volia cremar de cara a la mitja de relleus d'avui a Mataró. Vaig sortir molt ràpid ja que el primer quilòmetre és en bona part en baixada i una mica de pla a la recta de meta. La llebre dels 40 minuts va escapar-se ràpidament. Cap opció de seguir-la ni ho pretenia. Poc després del km 1 em va passar la Núria Salvat. Incombustible, aquesta noia. Corre totes les curses que pot. Sabia que em guanyaria. Sempre la veia davant meu, però la distància es va fer massa gran com per intentar atrapar-la. Al final em va treure una mica més d'1 minut. Vaig completar la primera volta al circuit en 21m i 38s. Per tant, si doblava, hauria de tornar a passar en 43,16. Aleshores ja només faltarien uns 800 metres fins a la meta, en baixada almenys els primers 400-450 Vaig calcular almenys 4 minuts més. O sigui previsió de 47m 16s en meta. Baixar de 48m em semblava un bon registre. La segona volta però, la vaig fer més lenta que la primera. Vaig tornar a passar per la sortida en 44m 27s, 1 minut i 11 segons més lent que en la primera volta. Baixar de 48m estava complicat. Vaig mirar d'apretar una mica en la baixada. I la cosa va sortir prou be. Sense morir-me vaig aconseguir fer 47m 54s. Objectiu complert ! Sempre és molt agradable córrer al Circuit de Barcelona-Catalunya. Deu ser xocant pels acostumats a sentir el soroll dels motors, veure que ahir hi havia un silenci, comparativament tant magnífic. La meva felicitació a Zona VIP Events i al Jaume Grau en particular per l'organització. Em va semblar tot molt correcte. I van aconseguir crear un ambient magnífic pre i post cursa. Felicitats !!!

divendres, 7 de juliol del 2017

"Pinyaco"

  Alguna vegada he caigut en alguna cursa. Però que jo recordi sempre ha estat en curses de muntanya. Diumenge passat em vaig estrenar amb una caiguda en una cursa d'asfalt. Va ser a la Cursa de la Vila Olímpica. Anem a pams.
Abans de començar la cursa de la Vila Olímpica
  Com que ara estic de descans i només corro alguna cursa el cap de setmana, per allò de no perdre el "cuquet", vaig decidir prender-me-la amb molta calma. Objectiu: baixar dels 50 minuts. Em vaig enganxar a la llebre coresponent i vaig anar molt còmode, com preveia. Al veure que anava tant bé, vag decidir que els 2 últims quilòmetres els faria més alegres per tal de fer 49 minuts curts o fins i tot 48 llargs. Estava al meu abast ja que vam passar el km 8 una mica per sota dels 40 minuts (ritme 5m/km) Dit i fet. A partir del km 8 vaig accelerar sense problemes. Em vaig posar entre 4,35 i 4,40. Arribo al km 9 i encaro els últims 1.000 metres per mirar d'aconseguir l'objectiu. Consulto el meu crono per poder fer els càlculs de quin temps podria fer a meta.... I "pinyaco"....!!!
El genoll esquerra, malmès
Ensopego amb un dels separadors de goma del carril bici, i me'n vaig de lloros a terra. Em rasco els genolls, especialment l'esquerra, els colzes, la panxa... De seguida m'adono que estic be, que no ha passat res greu. M'aixeco. La llebre dels 50 minuts em passa. Començo a trotar una miqueta i de seguida m'adono que el braç esquerra el tinc ben adolorit. És la part del cos que ha "absorbit" majoritàriament la caiguda. Em fa mal. Estava per baixar dels 49 minuts i arribo a meta en 51m i 54s. Òbviament el crono ja no m'importa. Tan bon punt arribo a meta me'n vaig directe a la Creu Roja. Em curen les rascades i em miren el braç. No hi troben res d'especial. Amb prou feines puc fer gens de força amb ell. El cas és que avui, 5 dies després, encara estic adolorit del braç, especialment del canell. Si la cosa dura més dies, hauré de fer-m'ho mirar bé. Dimecres vaig al fisio, aviam què n'opina i decidirem.
  Divendres que ve, dia 14, tinc previst córrer la cursa del Circuit de Catalunya. Aviam.