10 mil post marató

  Aquest diumenge no he volgut fer la Mitja de Gavà. M'ha semblat que després d'haver fet, les últimes 4 setmanes, Marató-Mitja-Mitja-Marató, ara fer una nova mitja marató podria ser excessiu. Però tenia dubtes, ja que l'11 de març faré la Marató de Barcelona, també sense Galloway, i no m'hauria anat malament, potser, fer més quilòmetres. En fi. Al final em vaig decidir per a fer els 10 Km que també es podien fer a Gavà. Cada cop són més les curses que ofereixen la possibilitat de córrer distàncies diferents. Està clar que és per mirar d'atraure el màxim de corredors.
  No tenia cap objectiu especial de marca. Simplement volia veure què donaven de sí les meves cames. Com és habitual, les noies que tenia al davant eren l'objectiu. Totes les que vaig anar veient les vaig anar atrapant, especialment en la segona part de la cursa, quan ja tornàvem cap a la Bòvila, on hi havia la meta.

Abans de començar la cursa (Foto: selfie)

  Vaig intentar apretar a estones, però em vaig quedar en uns modests 47m 05s. Pensava que podria almenys fer 46m, però no va poder ser. Tampoc em vaig quedar tant lluny, tot sigui dit. L'important és que últimament em recupero molt ràpidament de cames. Com si m'hagués endurit més, no sé... Avui he fet 1h 15 minuts sense forçar gens i estic perfecte. Dimecres, si tot va bé, faré una sessió llargueta, 2h i 30m, pensant en la marató de Barcelona. Diumenge 4 correré la Unirun, la cursa de les Universitats, al Fòrum. Seran una mica menys de 7 quilòmetres. Aviam què tal va. 

Solidaritat i 2n cop a la Marató de les Vies Verdes de Girona

Als 5Km de Vic, amb l'Arcadi, la Fiona, la Cris i els pares de la Cris (Foto: Cándido Ferreiro)

    Cap de setmana complet amb la cursa de 5km de Vic pels Drets Humans i Solidaritat amb els presos polítics, dissabte, i la marató de les Vies Verdes de Girona, diumenge. Dissabte era qüestió d'anar molt tranquil i així ho vaig fer amb l'Arcadi i el Roger, el meu cunyat. A més ens vam escapar de la pluja que hi estava mig anunciada. Tot perfecte.

A 2,5 km de la meta de Platja d'Aro (Foto: MVV)

        La primera vegada que havia fet, al 2014, la Marató de les Vies Verdes, anava de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Vaig fer 3h i 37m. Aquell dia aspirava a les 3,30 i no vaig quedar del tot satisfet. Diumenge passat hi vaig tornar. Acabava a Platja d'Aro, però el recorregut era, bàsicament, el mateix. Ho vaig passar malament els primers 10 quilòmetres, donat que tenia l'estòmac amb cremor. Alguna cosa del sopar del dia abans no em devia sentar del tot bé. No vaig esmorzar res. Tenia por que la cosa empitjorés. A més a més no tenia gana. Vaig sopesar la possibilitat de no prendre la sortida, però al final em vaig decidir. A partir del km 10 em vaig començar a trobar una mica millor. Això em va permetre augmentar una miqueta la velocitat, que havia estat molt lenta fins aleshores. Vaig passar el 10.000 en 59,46. Per tant tenia molt complicat baixar de les 4 hores. La mitja la baix passar en 2h 2m. Anava prou bé físicament --que era un altre dels meus dubtes-- i no em feia mal res en especial. No vaig fer el Galloway i al final vaig completar la prova en 4h i 5m. Segona mitja en 2h 3m. Almenys mantenint al regularitat i, sobretot, acabant físicament molt bé. Sense dolors i recuperant-me molt ràpidament.

Al camí de l'antic carrilet (Foto: MVV)

Segurament això és degut al fet que la major part del recorregut és sobre terra. Ja tinc, doncs, 53 maratons completades. La pròxima cita, la de Barcelona, l'11 de març. Objectiu, baixar de 3h 50m. No faré Galloway. Serà la 3a marató en 3 mesos.

Entrant a meta (Foto: Sandra Majoral)

Mitja de Barcelona cap a les Vies Verdes

A la recta de meta (Foto: David Patán)

En el meu camí cap a la segona marató del 2018, la de les Vies Verdes Girona-Platja d'Aro del 18 de febrer, diumenge vaig córrer la Mitja Marató de Barcelona. No la feia des del 2015. Aleshores vaig fer 1h 41m que em va semblar un temps molt dolent, ja que era la primera vegada que superava els 100 minuts en una mitja d'asfalt. Aquest diumenge le scoses eren ben diferents. Després de la Marató de Tarragona (28 de gener) i la Mitja de Granollers (4 de febrer) aquest era el tercer cap de setmana amb una bona quilometrada. De fet, la base de l'entrenament --per dir-ho així-- per a la Marató de Les Vies Verdes. Es tractava de fer quilòmetres, però sense passar-me, per a no cremar-me, ja que entre una marató i l'altre només hi ha tres setmanes. Una mena de manteniment era el que pretenia. Vaig sortir a la mitja de Barcelona amb tranquilitat, amb l'Arcadi. Al ser absolutament plana, vam posar-nos ràpidament entre 5 i 5,05. Anàvem molt còmodes. Jo tenia la intenció de anar un pèl més ràpid a partir del Km 10 o de l'11. L'Arcadi preferia seguir al mateix ritme. Vam passar el Km 10 en 50m i 40 segons, a ritme de 5,04; per tant, perfecte. A partir de l'11 vaig prémer una mica l'accelerador. Em vaig posar entre 4,45 i 4,50. El cert és que en els últims 2-3 quilòmetres vaig tenir la sensació de no poder anar més ràpid encara que hagués volgut. Total que vaig entrar en 1h 43m i 16s, clarament millor que a Granollers, cosa esperable. Encara molt lluny de l'1h 38m del desembre a Vilanova, però allà vaig donar-ho tot. A Barcelona, com explicava, vaig ser conservador els primers 11 Km. Vaig donar per bo el crono.
   Diumenge, arriba la Marató de les Vies Verdes de Girona  a Platja d'Aro. Segona marató de l'any, i segon cop que faré aquesta marató. La primera va ser al 2014, però aleshores acabava a Sant Feliu de Guíxols. No faré Galloway. No tinc cap dubte que els últims quilòmetres em costaran Déu i ajuda. Estic curt de quilometratge, però espero sortir-me'n, com en tantes altres ocasions. També tinc clar que dilluns estaré ben tocat de cames. El Galloway sí que em permet una molt millor recuperació. Comprovadíssim.

Content a Granollers

Passant per La Garriga (Foto: Carles Boix)

La mitja de Granollers, per molts és la més clàssica de les que es fan a Catalunya, tot i que no és la que ha celebrat més edicions. És una cursa en la qual tradicionalment faig força més minuts que els que  habitualment faig en una mitja. El perfil és complicat. Puges fins a La Garriga els primers 10 quilòmetres i després baixes bastant fins a Granollers. Dic "bastant", perquè a la tornada també et trobes rampes. Si no has regulat bé al pujar, aquestes rampes de tornada es fan dures. Una setmana després de la Marató de Tarragona no volia arriscar. Em notava recuperat, però encara que els últims tres dies --dijous, divendres i dissabte-- havia descansat del tot, no volia prémer l'accelerador, per si de cas. L'Arcadi estava en la mateixa situació que jo, ja que venia de la Marató de Marràqueix de la setmana passada. Hem anat plegats entre 5,15 i 5,19 fins a La Garriga. Els 10Km els hem passat en 53 minuts. L'objectiu que ens hem fixat era, almenys, baixar de 1h 50m. Com que l'Arcadi és una calcul·ladora, ràpidament m'ha dit que si anàvem a 5m/km fins a la meta, acabariem amb 1h 49m. De seguida ens hem posat, gairebé sense voler, a 4,50. Per tant anàvem perfectament. Cap el km 17 he premut una miqueta més aviam què era capaç de fer. M'he començat a notar els isquios carregadets, però ni rastre del dolor al calcani del taló dret. Plantilles i sabatilles noves sembla que estan acabant amb els dolors. Tant de bó... De seguida m'he posat a competir amb el corredors que tenia aprop. És que sóc incorregible... He anat accelerant i he acabat fent un parell de quilòmetres a 4,29 i 4'26. Total que he arribat a meta en 1h 46m 12s. L'Arcadi ha entrat 51segons darrera meu. Aquest registre d'avui m'indica que a lamitja de Barcelona, la setmana que ve, hauria d'estar per sota de 1h 40m. Però no apretaré tant, ja que el diumenge següent faré la Marató de Les Vies Verdes, de Girona a Platja d'Aro, i no voldria lesionar-me. Amb baixar de 1h 45m ja serà suficient. Ritme de 5m/km, anar fent i al final mirar de superar la llebre per baixar de l'hora i 45 minuts.

A pocs minuts de començar. Darrera meu, l'Arcadi i el gran Domingo Catalán (Foto: JL Blanco)

Amb l'Arcadi, en Lluís Puig i en Jordi Sanuy. En Jordi, és company a TV3