dilluns, 23 de febrer del 2015

Els errors costen minuts

La sortida de la Maratest 2015
Una hora abans de la sortida
Diumenge vaig fer la Maratest, a Badalona una cursa plana de 15 o 30 Km que serveix per preparar la Marató de Barcelona, que és tres setmanes després. Vaig optar per la modalitat de 30 Km. Em vaig trobar bé físicament, però vaig cometre dos errors que em van relegar a 3 minuts més enllà del meu objectiu. Volia estar al voltant de les 2h 30m (ritme de 5m/km) ja que fa 2 anys vaig fer 2h 28m 19s. Però com dic, els errors em van condemnar a un temps més discret. Vaig fer, finalment, 2h 33m 21s. Anem a pams. A la sortida, una mica estreta, la llebre que marca el ritme de 5m/km se'm va escapar i em va costar atrapar-la. La meva idea era fer la primera volta amb la llebre i a la segona, segons em trobés, mirar d'avançar-me per baixar de 2h 30m. Cap el Km 7 vaig situar-me al costat de la llebre. Anava còmode, però aleshores em vaig deixar guiar per les sensacions i no pel cap. Primer error. En les curses de llarga distància cal pensar ben bé què fas en cada moment en qüestió de ritmes. Em vaig voler fer l'homenet i vaig deixar la llebre endarrera. Em vaig posar a ritme de 4,40-4,50 i tant feliç. Ho podia fer perquè anava bé. Com no havia d'anar bé en la primera part de la cursa ? 30km són molts i cal reservar energies. No ho vaig fer i ho vaig pagar. Vaig passar el km15, la primera volta, en 1h 13m. Si doblava, 2h 26m, que hauria estat una gran marca, per a mí. Cap el Km 21, van començar els problemes a conseqüència del segon error. Em vaig posar uns mitjons una mica vellets i com que no em vaig posar vaselina als peus, finalment el mitjó del peu dret se'm va arrugar dins la sabatilla, molestant-me a la planta. Quedaven massa quilòmetres pel final com per seguir com si res. A més, la llebre de 5m/km, a la que havia arribat a tenir a un minut de distància per darrera meu, s'acostava perillosament. Al km 25 ja estava més procupat del peu que de la llebre, la qual em va passar en el 25 i mig. Uns metres després vaig decidir aturar-me i mirar de recomposar el mitjó. Ho vaig fer aprofitant un banc de passeig Marítim. Quedaven 4km per a l'arribada. Els vaig fer més lentament per assegurar no tenir més problemes al peu. A final, 2h 33m 21s, com deia. Podria haver estat pitjor tenint en compte els dos errors que vaig cometre. Per tant, cal mirar la part positiva. Diumenge correré la Mitja de Cambrils. Espero fer un millor registre que a la de Barcelona. Almenys baixar de 1h 40m. Veurem !

diumenge, 15 de febrer del 2015

Novament faig una mitja marató

La zona de meta de la Mitja de Barcelona
Quan les coses no surten com esperes o com desitjaries, inevitablement sents una decepció. Avui m'ha passat a la mitja de Barcelona, una cursa que, històricament, no se m'ha donat pas malament. Aquí tinc la meva segona millor marca de mitja de sempre (1,22,45, al 2001) Només he baixat d'1h 23m dos cops. I amb el nou recorregut o molt similar a l'actual tinc de millor registre 1,28,01 al 2010. És evident que ja fa temps que aquestes marques són absolutament inabastables per a mí. Ara es tracta, normalment, de mirar de fer entre 1,34 i 1,38. L'última referència que tinc és Mataró, on el passat 7 de desembre vaig fer 1,37. Mataró és una mitja que té un final dur i per això pensava que podria anar un pèl més ràpid, avui. M'he fixat com a objectiu 1,35. Ha quedat clar que era massa agoserat. La lesió que em vaig fer a l'isquio al desembre i la grip que vaig tenir al gener, i que em va impedir córrer la Mitja de Granollers, ara fa dues setmanes, m'han passat factura amb tota la seva crueltat. He entrenat menys i això en cursa s'acaba notant. El primers quilòmetres he vist que anava a 4,30 sense dificultats. És clar, eren els primers quilòmetres. Després he observat que cada cop que mirava el cronòmetre amb prou feines baixava de 5m/km i poques vegades veia que anava a 4,40. Normalment veia 4,50-4,55. Estava clar que acostar-se a 1h 35m era una quimera. Canvi d'objectiu: baixar d'1,40. També he vist que seria molt difícil. No m'he rendit, ni tan sols quan he vist que no ho aconseguiria. No he "tirat" la cursa. He intentat el crono el més digne possible. He acabat, però, amb un trist temps d'1h 41m 44s. Una de les pitjors marques de mitja marató que he fet mai. El dia era exepcional per córrer: gens de fred, el recorregut molt pla. La keniana Florence Kiplagat ha tornat a batre el seu rècord del món fet a Barcelona al 2014. L'ha deixat en 1h 5m 9s, tres segons menys que l'any passat. Sempre dic que tenim una immensa sort els que practiquem aquest esport perquè competim en la mateixa cursa en la que estan els millors del món. Això és impensable en qualsevol altre esport, que jo sàpiga. Bé, al respecte de la meva marca d'avui, tampoc no es tracta de fustigar-se en excés. La cara positiva és que quan millori el registre d'avui, estaré molt content. L'important és que he corregut sense cap problema físic, no he notat cap molèstia. Tot apunta que la falta d'entrenament m'ha condemnat a aquesta mediocre marca. La resposta la tindré aviat: la setmana vinent toca la Maratest (30 km a Badalona) i l'1 de març, la Mitja de Cambrils. Aquí veuré realment si he millorat o no.

diumenge, 1 de febrer del 2015

Quan no es pot, no es pot

Un foto amb el gran Wilson Kipsang, rècordman mundial de marató (2h 03m 23s)
Avui havia de córrer la mitja Marató de Granollers. No ha estat possible. La salut és el primer. No, no m'he tornat a lesionar. Simplement ja dijous al vespre vaig començar a estussegar de manera més que notable. Divendres encara vaig poder aguantar bastant bé, fins el punt que vaig sortir a córrer 60 minuts. Allò em va fer adonar que, certament, no estava gens bé. Corria molt lent, em costava molt. Dissabte encara em vaig veure amb ànims d'arribar-me fins a Granollers per a recullir el pitrall i la bossa del corredor, però quan vaig arribar a casa ja no vaig poder més i em vaig haver d'anar al llit. Tot la nit tossint i amb febre, fins a 38 graus, malestar general. En definitiva, fet un desastre... Encara em vaig donar de marge fins avui a primera hora per decidir si anava o no a Granollers a fer la mitja. A les 8 del matí ja he vist que seria contraproduent anar-hi. M'he passat tot el matí intentat dormir per recuperar. El problema és que al tossir molt contínuament descanses molt poc. Al final m'he llevat per dinar per celebrar l'aniversari de meu fill petit, que avui fa 16 anys. No he pogut menjar res. M'he près un iboprufè, i he dormit una mica al sofà. M'ha anat bé. M'he desperat amb gana i he dinat una mica. Ara tinc la impressió que estic sortint del pou. Demà no sé si aniré a treballar. Dependrà de com em trobi al matí.
  Espero que els que hagueu corregut a Granollers hagueu gaudit. Si tot va bé, la meva pròxima cursa serà la mitja de Barcelona, el 15 de febrer.