dilluns, 21 d’agost de 2017

Per fi milloro a Castellbisbal !!!!

Somrient abans de començar
La Cursa de Festa Major de Castellbisbal és una de les que tenia travessada des de sempre. No pas perquè no sigui una bona cursa, magnífica, diria, sinó perquè sempre que l'havia feta, mai no havia aconseguit millorar el crono. Sempre empitjorant-lo. I me'n feia creus. Els seguidors d'aquest blog igual ja coneixeu la història. Des que la vaig fer per primera vegada al 1999 (24m 15s) fins l'any passat (29m 39s) l'havia fet 7 cops. I, com dic, sempre empitjorant els registres. És una cursa curta --6,2 Qm-- però dura per la calor, però, sobretot, pel perfil, amb pujades llargues i costerudes, dues d'elles especialment. La més suau de les tres pujades que té, és al final. Tot plegat fa que sigui un autèntic repte, especialment en una època de l'any en què la majoria de corredors estem amb poc entrenament a les cames. Aquest any he coincidit amb la meva rival últimament, la Nuria Salvat. Vam escalfar plegats. A la sortida ella va sortir espiritada. Estava convençut que la perdria de vista i que em tornaria a batre. Però en aquesta ocasió vaig observar que no m'agafava més de 10 segons d'avantatge. Poquet a poquet m'hi vaig anar acostant i al descens de la segona pujada, cap el quilòmetre 5, més o menys, la vaig atrapar. Pensava que seria definitiu per superar-la aquesta vegada, però en una penúltima pujada --just on s'havia donat la sortida, en direcció oposada-- em va tornar a enganxar. Segurament l'esforç li va passar factura, donat que en l'última pujada ja no em va poder seguir. En aquell últim ascens vaig motivar-me intentant superar la que seria segona classificada femenina, Sandra Sancho. La vaig superar a meta per un segon ! Va ser una bona lluita per acabar la cursa. La Núria Salvat va entrar tercera, 21 segons darrera meu. El millor, però, per a mí, va ser el crono: 28m i 19s !!! Per fi millorava a Castellbisbal. Un minut i 20 segons millor que fa un any !! Espectacular ! Acostant-me al registre de fa 7 anys (28,03). Aviam si serà un bon presagi per aquesta temporada !
Una mica darrera meu, la Sandra Sancho (Foto: Francesc Polonio)
  A la tarda vaig acostar-me a les Rambles. Els altars de flors, espelmes, missatges i records per a les víctimes de l'atemptat de Barcelona del 17 d'agost, impressionen. Et deixen sense paraules i el cor encongit. Un dels morts, en Xavier, era un nen de 3 anys de Rubí.

Les Rambles. Impressionant



2 comentaris:

Miquel Solanellas ha dit...

Ei Xavier!...Premi a la constància, a Castellbisbal. Encara que vagis curt d' entrenament, com que fas tantes curses, mantens la xispa a les cames!. Ara no coincidim pq desde fa mesos arrossego una fascitis plantar (lesió llarga i penosa) però espero recuperar-me aviat i tornar a fer-te la competència, si més no en categoria +50 !!! :-)
Salut!

Xavi ha dit...

Merci, Miquel. Aviam si et recuperes !