dimarts, 29 de desembre del 2015

Penúltima cursa de l'any

  Acabaré el 2015 amb menys curses que els dos últims anys (55 tant al 2013 com al 2014) En aquest 2015 seran un total de 44. Dissabte dia 26 vaig fer la Cursa pel Riu Ripoll, una clàssica del dia de Sant Esteve, que feia per sisena vegada. Cursa ideal per fer forat pels canelons i que la majoria de vegades he fet amb tranquilitat, sense forçar. La cursa --de la mà d'en Josep Maria Antentas, el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme i un dels grans dinamitzadors de l'atletisme tan popular com d'elit a casa nostra-- discorre des de la pista d'atletisme de Sabadell pel costat del Riu Ripoll amb anada i tornada pel mateix lloc. Així et creues amb tots els corredors, des dels més ràpids fins els més lents, cosa que m'agrada. Petites variacions en el recorregut fan que la cursa canviï la seva distància gairebé cada any. Ha arribat a ser de 10 Km exactes, com al 2011, per exemple, però ha passat dels 8km, als 9,2, o als 8,9 de l'edició d'aquest any.

Entrant a la meta 1 segon abans que l'Arcadi
  Com en moltes ocasions, vaig coincidir amb el meu company a TV3, Arcadi Alibés. Ell tenia clar que volia fer el recorregut d'anada amb tranquilitat, i en tot cas, prémer una mica l'accelerador a la tornada. Per cert, al febrer l'Arcadi farà la Marató de Los Àngeles, l'última que li falta per completar el repte d'haver fet totes les maratons olímpiques, cosa que, per cert, no haurà fet ningú més que ell en tot el món ! Doncs bé, primer vam decidir fer una mica d'escalfament perquè ell es troba que a dos mesos de Los Àngeles va curt de quilòmetres. Xerrant i xerrant vam fer gairebé 5 km en 30 minuts.
   Tret de sortida i tal com haviem previst, vam sortir suaus. Anàvem a 5,20-5,30. Quan vam arribar a la meitat del recorregut i vam girar cúa, l'Arcadi va augmentar el ritme molt paulatinament. La meva intenció abans de la cursa era deixar-li fer i jo anar més lent perquè al dia següent tenia programada una sessió de 25 Km i no volia cremar-me en excés el dia abans. Ell augmentava el ritme, com deia, però a mí no se'm feia feixuc mantenir-lo. A falta de poc més d'un quilòmetre ell es va posar a 4,10-4,15 i se'm va escapar gairebé un centenar de metres. L'esperit competitiu que tots portem em va fer pensar que encara que apretés una mica, pel poc que quedava de cursa, no m'afectaria per l'entrenament de l'endemà. Com que quedaven tres rampetes abans d'arribar a la meta, vaig decidir intentar atrapar-lo aprofitant-les. Molt sovint entreno per pujades i baixades i volia provar si es notava. Dit i fet. A la tercera rampeta el vaig passar, just per entrar a la meta un segon abans. En total 45 minuts i 13 segons, un temps molt discret, lògicament, però un bon entrenament per sumar quilòmetres de cara a la Marató de la Costa Daurada del 17 de gener, a Tarragona.
  L'última cursa del 2015 serà la San Silvestre Barcelonesa, a Sant Cugat del Vallès, aquest dijous, 31 de desembre.

dilluns, 21 de desembre del 2015

Torno a córrer al Polo

Tres anys després de l'última vegada, he tornat a córrer al Reial Club de Polo, un cross "especial" de 5 Km, perquè es corre en un camp de polo. Per tant, un camp reservat als cavalls, que per un dia, és pels corredors. Els bons amics Humberto Mauri i Emili Sisquella, corredors de tota la vida, són els organitzadors d'aquesta cursa molt familiar i entranyable. Una de les poques, per cert, on he aconseguit pujar al podi. Per categoria, evidentment.
Per un dia, ocupem el lloc dels cavalls al Polo !
Diumenge vam ser escassament 74 corredors els que vam prendre la sortida a un quart de 12, disposats a fer tres voltes al circuit del qual sempre me n'enorgulleixo, perquè al 2003, quan vaig fer aquest cross per primera vegada, vaig ser jo qui els va recomenar que el féssin íntegrament dins del camp de Polo i no pas passant per les instal.lacions del club. I em van fer cas ! Això fa que el circuit de 1.670 metres tingui grans rectes, però també una zona molt revirada que fa que sigui fins i tot divertit, per moments, córrer en aquestes circumstàncies. Després de la referència dels 5 Km de Viladecans de la setmana passada (20m 34s), tenia clar que el registre al Polo seria pitjor, clarament. La superficie d'herba té força irregularitats i has d'anar en compte de no ensopegar. Són els sots que deixen els cavalls, suposu. Vaig sortir ràpid, a 3,45 els primers 400 metres. Massa ràpid. La que va quedar després primera noia, se'm va escapar aviat al mantenir-se ella a 3,50 i jo caure a 4,05, aproximadament. La meva cursa era per buscar el podi de categoria i intentar avançar els corredors que pogués.

Amb el Benito (2n classificat); l'Humberto i el Juanma (1r classificat), abans de començar
La primera volta la vaig passar en 7m 22s. Eren 1.670 metres, exactament. En la segona volta vaig aparellar-me amb les que serien segona i tercera noies. Una es va quedar endarrerida, però l'altra seguia amb mí. Vam passar la segona volta en 7m 32s, més lenta que la primera, en cursa tàctica, marcant-nos. Vaig intuir que la meva acompanyant no m'atacaria. Vaig estar pensant on seria el millor moment per mirar de deixar-la endarrera. Estava clar: en la part més recta del recorregut. Dit i fet. A falta d'uns 500 metres pel final, vaig augmentar el ritme i vaig aconseguir deixar-la uns metres endarrera, suficient per assegurar-me arribar abans que ella a la meta. Amb aquestes vaig veure que m'apropava a un corredor que, per la seva apariència, semblava de la meva categoria. Vaig pensar que era el segon de la categoria, perquè en la primera volta m'havia superat un altre corredor que semblava també de la meva categoria. Total, vaig acabar els 5km en 22m i 9 segons, lluny, lògicament, de la marca de la setmana passada a Viladecans, com era previsible. Al comprovar la classificació vaig veure que havia quedat 4rt de la meva categoria, a 4 segons del tercer. Estava clar que el corredor al qual m'havia apropat a les acaballes de la cursa no era el segon de la meva franja d'edat, sinó el tercer. Què hi farem ! Tant se val. La cursa és magnífica i la recomano encaridament. El vencedor va ser el Juanma Álvarez i el segon, l'incombustible Benito Ojeda.  



dimarts, 15 de desembre del 2015

Es corre molt bé a Viladecans i... a Tarragona, també !

Arribant a la meta a Viladecans (foto: La Sansi)
L'any passat no vaig poder fer-la, la Sansi de Viladecans, de 5 Km, però enguany he tingut l'oportunitat de prendre-hi part. No tenia cap objectiu especial. Simplement veure com em trobava després d'unes quantes setmanes d'incloure entrenaments de qualitat de cara a la Marató de la Costa Daurada Tarragona 2017, del pròxim 17/01/2016. Baixar dels 22 minuts era el què tenia al cap, però. Vaig poder sortir molt endavant. Als 400 metres de cursa, la llebre de 20 minuts i el grupet que tenia al darrera, em van passar. Normal, vaig pensar. Però per la meva sorpresa vaig veure que els tenia a escassament 30 metres davant meu i que no se m'escapaven. Això volia dir que jo estava anant a 4m/km. Ràpid per a mí. Però la cosa no va quedar aquí. Sense fer cap esforç sobrehumà em vaig enganxar amb ells. La llebre estava fent una feina magnífica. Vam passar el km 1,5 en 6 minuts. Clavat el ritme. El Km 2, en 8 minuts. Novament clavat ! i el 2,5 en 10 minuts justos. Increïble ! Un rellotge ! I el més increïble per a mí. Jo encara aguantava. I ja havia passat mitja cursa ! Els entrenaments de qualitat amb sèries de 2.000 i 3.000 metres i pujades d'un minut i mig i d'1 minut, diria que es notaven, d'alguna manera. Una mica abans del km 3, però, el grup se'm va començar a escapar, ara sí que definitivament. Era conscient que me n'havia beneficiat i que ara tocava patir la part final de la cursa lluitant sol. Perquè em vaig quedar sol. Havia fet el Km 1 en 4,02 i el km 2 en 3,57. Però al km 3 ja m'en vaig anar a 4,09. Estava clar que em seria impossible baixar dels 20 minuts, cosa que se m'havia passat pel cap al veure que aguantava molta més estona de la que em podia imaginar el ritme de 4m/km. Total, que estan en aquestes cabòries, vaig passar el Km 4 en 4,17. Absolutament descartat el sub 20, però estava clar que per poc que ho fes mínimament bé en l'últim km podria baixar dels 21m. Dit i fet. Vaig prèmer l'accelerador tant com vaig poder... i recompensa ! Vaig entrar en 20 minuts i 33 segons. L'últim Km en 4,06. Millor marca en 5 km dels últims 3 anys ! Molt content i confirmant, una vegada més, que si fas una mica de qualitat en els entrenaments, els resultats milloren.  Ah... I la llebre dels 20 minuts va entrar a la meta exactament en 20 minuts. No podia ser d'una altra manera ! ;-)
Presentació de la MCD  (Foto: Running Solutions)

Avui dimarts he tingut l'honor de presentar a Tarragona la MCD, la Marató de la Costa Daurada 2017, que es disputarà, com deia, el 17 de gener del 2016. S'hi farà també un 10K i un 30K, com li agrada anomenar el 10 mil i els 30 quilòmetres al Juanan Fernández, de Running Solutions, l'organitzador i dinamitzador de les comarques tarragonines de les curses de fons i triatlons. També han estat a la presentació en Ramon Cuadrat, el gerent del patronat d'Esports de Tarragona, i la Gemma Solé, com a representant territorial de l'Esport a Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Enguany la gran atracció de la MCD serà el gran Martín FizNo necessita gaires presentacions. Com a èxit més recent, acaba de guanyar, el passat 1 de novembre, la marató de Nova York a la categoria de 50 a 55 anys --en té 52--, amb un temps de 2h 34m 33s superant també tots els veterans de 45 a 49 anys !! Impressionant. A Tarragona correrà els 30 quilòmetres. La MCD, que està agermanada amb els Jocs del Mediterrani que es faran a Tarragona al 2017, és una cursa molt recomenable. De veritat.
Amb el gran Martin Fiz (Foto: M. Majoral)

Ganes que arribin els JJMM17 (Foto:JJMM17)

dilluns, 7 de desembre del 2015

6è any consecutiu a Mataró

És, sens dubte, una de les mitges maratons més clàssiques de Catalunya. Ha arribat enguany a l'edició número 18. L'he corregut 8 cops. La primera al 2003, amb el millor registre (1h 28m 26s... que lluny queda...!) Després l'he feta al 2008-10-11-12-13-14 i 2015. Ahir vaig fer el pitjor registre de sempre: 1h 39m 48s. Però vaig quedar satisfet, m'explico. Per començar, el circuit ha canviat una mica. En concret, en els primers 5 quilòmetres. Ara sortim del Parc Central i anem direcció a Argentona. La carretera és ondulada, puja i baixa, i per tant el desgast que fas allà és important. No el notes gaire, potser, perquè és al començament, però després, quan necessites forces per anar a ritme al pla, segurament no les trobes perquè les has gastades al començament. No tenia un objectiu de marca fixat. Vaig pensar aviam què sortiria després del pla d'entrenament que estic seguint des de finals d'octubre per a la Marató de la Costa Daurada del 17 de gener. La marca final no va ser cap meravella, com deia, però vaig aconseguir dues coses importants per a mí. D'una banda que el grup de la llebre de 1h 40m no m'atrapés. De fet els vaig tenir bona part de la cursa trepitjant-me els talons. I l'altra cosa que em satisfà és que vaig ser capaç de mantenir un ritme molt constant del Km 13 al 19 (4,41-43-43-43-45-44-43). Llàstima no tenir més forces perquè aquest ritmet hagués estat de 4,39...  Els dos últims quilòmetres, com sempre, durs. La rampa del Km 20 et deixa mig clavat. El vaig fer en 5,21. Després, el 21,097, el vaig fer en 5,12, sensiblement més ràpid ja que una part d'aquest últim quilòmetre és pla amb tendència a baixar.
Hi havia sortides cada 3 minuts. Per això el crono marca 1h 43m
Pel què fa a l'organització, em va semblar molt bona en línies generals, amb una excepció. El lliurament de pitralls, si bé era diligent, va fer-nos patir a molts. Diria que no hi havia suficient gent per a repartir-los per una cursa amb 3.000 corredors. Una cúa molt llarga, que de fet no era tal, ja que un camió impedia que la cúa es pogués fer normalment. Quan falta menys de 45 minuts per a l'inici de la cursa i veus que la cúa dels pitralls no acaba d'avançar i tens molta gent davant, et poses nerviós... En fi, crec que és un detall fàcilment solucionable.
Diumenge que vé faré el 5.000 de la Sansi de Viladecans. He preferit no fer la Mitja de Vilanova. Aquesta setmana faré una tiradeta de 1h 50m, a més d'una sessió amb 4x2.000 i una altra amb 8 pujades d'1 minut, en dos blocs de 4. Més qualitat i menys quilòmetres. Veurem...

dilluns, 30 de novembre del 2015

Rècord de 10.000

           No. No és que hagi batut la meva marca de 10km. Ja m'agradaria. Està en 37m 45s i és de fa 13 anys. És evident que mai ni la batré ni m'hi acostaré. El motiu del títol d'aquesta entrada és que ahir vaig superar el número de curses de 10 Km en un sol any. Ahir vaig córrer a La Sagrera i va ser el meu 10.000 número 22 del 2015. El rècord el tenia en 21 al 2013. La d'ahir va ser la 39a cursa del 2015. Si no hi ha cap imprevist, calculo acabar l'any amb 43 curses. Força menys que els últims 2 anys, en els quals vaig acabar amb 55 curses, tant al 2013 com al 2014.
En ple esforç (Foto: Albert Oviedo)
 Fets aquests aclariments, com deia, ahir vaig córrer la cursa de La Sagrera. Me n'havien parlat molt bé d'aquesta cursa, la segona més antiga de Barcelona, just després de la Jean Bouin. Ahir va cumplir la 38a edició, tot un èxit. M'havien dit que era una cursa molt plana i per tant ràpida. I certament és així, però també és cert que hi ha un bon grapat de carrers que tiren cap a munt, i encara que sigui lleu, la pujada continuada finalment et fa perdre velocitat. I després, en els carrers amb tendència a baixar, no acabes de recuperar. Almenys és el meu cas. Al tractar-se de dues voltes idèntiques de 5 Km, un cop feta la primera volta, ja saps el què et trobaràs en la segona. Vaig passar el 5.000 en 22m i 26s. En cas de doblar: 44,52. Molt justet per baixar dels 45 minuts que els que seguiu el blog ja sabeu que és per on em moc ara, pel què fa a temps en un 10.000. Pensava que el pas del 5.000 seria una mica millor, però em vaig mantenir en la idea de baixar almenys dels 45 minuts. No m'havia reservat gens en la primera volta, per tant tenia clar que podria punxar en qualsevol moment, però no vaig renunciar a intentar aconseguir l'objectiu. Cap al Km 6 un parell de noies em van avançar i se'm van escapar uns metres. Les veia tota l'estona. I em vaig motivar intentant atrapar-les. Cap el 7,5-8 ho vaig aconseguir. Sens dubte això va fer que pogués aconseguir l'objectiu.
A la meta (Foto Wai-Shan Serradell)

Vaig acabar en 44m i 45s. A més vaig fer la segona volta més ràpida que la primera. 5 segons, en concret. Encantadíssim de la vida !! El dia va acompanyar molt. Temperatura fresqueta, com toca ara, però res d'especial tenint en compte que la cursa va començar a dos quarts de 9 del matí. Només havia dormit 4 hores. Després vaig poder fer una mica de migdiada abans d'anar a treballar. Diumenge que vé faré la Mitja Marató de Mataró. Una altra ben clàssica que procuro fer cada any.



dilluns, 23 de novembre del 2015

10 Jean Bouin


Creuant la meta, amb maneguets grocs
Repassant les meves dades, he vist que ahir vaig córrer per desena vegada la mítica Jean Bouin. Vaig debutar al 1997, --sense comptar un cop que la vaig fer amb el cole, amb 11 o 12 anys-- però després, per una o altra raó, no la vaig córrer més fins el 2007. Des d'aleshores, no he faltat mai a la cita. I repassant els cronos veig que el millor registre el vaig fer al 2007 (40,48), quasi el mateix que al 2008 (40,50) Com els anys que cumplim, en això del córrer els minuts també es van "cumplint". Aquests registres em queden ara moooolt lluny. Llei de vida. L'important és poder continuar corrent. 
Primera Jean Bouin, al 1997 (Foto: EMD)
Ahir, abans de la cursa, l'Arcadi em va preguntar: "Què penses fer, avui?" "El què surti", li vaig contestar. Comença la cursa i l'Arcadi se'n va amb l'Andreu Ballbé. Els veig uns metres davant meu. La sortida de la Jean Bouin és molt ràpida. Jo estava anant a 4 i poc, Per tant ells havien sortit encara més ràpid. Un cop ja a la Gran Via, veig l'Arcadi uns 7 segons per davant meu i a l'Andreu el perdo de vista. L'Arcadi i jo anem a la mateixa velocitat perquè ni m'acosto ni s'allunya. Passo els km en 4,13-17-23-19-19. A l'alçada del Km 4 se m'acosta una noia i em diu que se m'enganxa perquè vaig com un rellotge. " A 4,20" li dic a ull. De fet vaig una miqueta més ràpid. Passem el 5.000 en 21,31. Hem fet la part més senzilla del recorregut. Els últims 2-2,5km són durs. Paral.lel i c/Lleida, sobretot. Començo a pensar en el què em queda i la noia que em seguia em va deixant. Se m'escapa definitivament poc abans d'arribar a Colom. A l'Arcadi ja ni el veig. He alentit clarament el ritme abans d'hora. Passo el 6 en 4,24 (encara), però el 7 me'n vaig a 4,31. Malament, penso. I pensar en negatiu mai no és bo. Al Paral.lel encara aguanto al començament, però passo el 8 en 4,47. És el què hi ha. Enfilo el carrer Lleida sense saber a quina alçada deixarem de pujar-lo. Quan veig que voltarem completament el Palau dels Esports, tinc clar que la pujada serà complicada. Efectivament. Ja ni vull mirar el crono perquè vaig lent. Acabo el 9 en 4,49 i entro a meta en 44 minuts i 53s després de fer l'últim km en 4,48. Bé. El desastre, al final no ha estat tant com em pensava. Actualment, baixar de 45m en un 10.000 està força bé per a mí i més encara si la segona part és més dura i a sobre hi ha una pujada, quasi al final, notable, com era el cas. Ah... L'Arcadi va fer un gran crono: 43,47, la seva millor marca en els últims 3 anys. Era el seu 10.000 número 200 i el volia celebrar amb un bon registre. I a fe que ho va aconseguir ! Per a mí va ser el 10.000 número 222. 
    Pròxima cita, 10 Km de La Sagrera, la segona cursa més antiga de Barcelona, just després de... la Jean Bouin !!


dilluns, 16 de novembre del 2015

Millorant a Les Franqueses

Arribant a meta (Foto: A 4 el Km)
És una bona cursa els 10 Km de Les Franqueses del Vallès. Els amics del club A 4 el Km, amb el Jaume Aragonès al capdevant, l'organitzen amb molta estimació. I, com no pot ser d'una altra manera, tot funciona a la perfecció. I s'agraeix. La de diumenge era la quarta edició. De les 3 anteriors, dues les havia corregudes. L'any passat vaig acabar-la en 44m 11s. Em semblava certament difícil acostar-me a aquest registre, però tenia clar que ho intentaria. Vaig sortir un pèl endarrerit i vaig trigar uns 9 segons en creuar l'arc de sortida. Cap problema perquè de seguida vaig tenir espai per córrer còmodament. Tenia clar que el circuit, que era de 5 km, tenia bàsicament tres pujades. Una al km 1, que era una rampa notable, seguit d'un suau ascens continuat. Una segona rampa cap el 2,5, menys costeruda que la primera, però més llarga. I finalment, la pujada de La Rambla, llargueta però còmoda, entre el 3,5 i el 4. Els de la cursa de 10Km haviem de fer dues voltes, per tant, les pujades es repetien. El circuit, però, també tenia les seves corresponents baixades en les quals es pot arribar a recuperar bastant del què es perd a les pujades. Almenys és el què em va semblar. Vaig completar la primera volta amb parcials de 4,06-54-10-06-19 per un total de 21,55. Si era capaç de repetir en la segona volta, baixava de 44 minuts (43,50)! Això em va animar. Sabia que seria complicat, però estava decidit a intentar-ho. Els parcials dels km 6 i 7 no van ser per llançar coets al fer 4,36 i 5,05, respectivament. Però no em vaig rendir. Confiava en les baixades. Els últims 3 km vaig fer-los en 4,12-04-08. Especialment notable l'últim, 11 segons més ràpid que en la primera volta. Al final 44m 03s. No vaig baixar dels 44m, però m'hi vaig quedar molt aprop. Tinc de millor marca del 2015 en 10km 43,53, fets al gener a Vilafranca del Penedès. O sigui, que no m'hi vaig quedar gaire lluny. I a més vaig millorar de 8 segons el registre del 2014 a Les Franqueses. Vaig quedar content.
  Diumenge que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. Allà hi seré.  

dilluns, 9 de novembre del 2015

M'esperava una miqueta més

Entrant a meta (Foto: E. Peiroten)
 Per segona vegada corria a Sant Feliu de Llobregat, però per primer cop hi feia allí un 10.000. La primera vegada que hi vaig anar, al 2012, només s'hi feia cursa de 5Km. I recordo que em va sortir prou bé, perquè vaig baixar dels 20 minuts. Amb aquesta referència, certament pensava que podria fer un registre arregladet. Com que a Sabadell, el 18 d'octubre, havia baixat dels 45 minuts en un recorregut amb pujades, pensava que a Sant Feliu, pràcticament pla del tot, podria fer-ho bé. Doncs no pas. Coses que passen... Vaig sortir endarrerit, massa potser, però no vaig trobar obstacles perquè la via era prou ample. Tenia al costat, gairebé, la llebre de 45 minuts. La meva idea era anar amb ella i intentar deixar-la a partir de km 5. Impossible. Només donar-se la sortida, la llebre es va posar a esprintar, gairebé. Vaig calcular, mirant el meu crono, que com a mínim es va posar a 3,30, o sigui 1 minut/km més ràpid del què li tocava. Jo em vaig posar al ritme marcat i la llebre s'allunyava ràpidament. Lògicament, la vaig deixar estar. Durant els primers 5 o 6 km vaig comprovar que duia un petit coixí de segons per baixar dels 45 minuts si mantenia la velocitat fins al final. Però no vaig ser capaç. Al final vaig entrar a la meta de la pista d'atletisme en 45 minuts i 23 segons. No vaig recordar-me de comentar el tema de la llebre. Devia haver arribat molt abans del temps demanat, dic jo... Vull felicitar, per cert, el meu company de TV3, Bernat Solé. Va baixar dels 45 minuts per primera vegada. Gran cursa, Bernat !  Em vaig trobar amb en Xavi Crespo, ex jugador de bàsquet del Barça i de la Penya, entre d'altres. Bon paio !! Sempre que ens veiem riem molt. Ara està a Sport Voyagers. Entreu a la seva web. Si sou corredors i us agrada viatjar, segur que hi trobareu coses interessants !
Amb en Xavi Crespo
  Segueixo el plànning d'entrenament per a la Marató de Tarragona del 17 de gener. Aquesta és una setmana que faré un grapadet de quilòmetres. Diumenge correré els 10 km de Les Franqueses. Ja els vaig fer l'any passat. Aviam si milloro una miqueta el crono, encara que ara mateix ho veig complicat...




dilluns, 2 de novembre del 2015

Tercer cop a Lavern Subirats


M'agrada la cursa de Lavern Subirats. Hi vaig anar diumenge per tercer any consecutiu i segurament repetiré més vegades. Sempre tracten de meravella el corredor. Molts obsequis, gran entrepà vegetarià especialment per a mí,  pocs corredors, com en família, circuit atractiu amb pujades , baixades, terra, asfalt... Per tots els gustos, vaja. Aquest any l'única cosa és que he fet el pitjor registre de les tres participacions. Dels 45,57 de l'any passat he passat als 47,19 d'enguany. És el què hi ha.. Fa dos anys vaig fer 45,06. Aviam si l'any vinent milloro una miqueta, almenys el registre d'aquest 2015. 


Era la meva cursa número 611. Seguim sumant. Aquesta setmana encaro la segona de preparació per la Marató de Tarragona del 17 de gener del 2016. Faré dijous la primera sessió de qualitat. Dos canvis de 15 minuts. Aviam com anirà.
A les fotos, l'entrepà vegetarià, magnífic, i amb el Ferran Cardona i la seva mare. Té 90 anys !! Ningú no ho diria ! Està magnífica !!! I neda 35 piscines diàries !!!


dimecres, 28 d’octubre del 2015

Tinc la sensació d'anar millorant

Sortida a Sant Cugat. Estic a l'esquerra. Samarreta groga i pantaló negre
Molt a poc a poc, però tinc la sensació que vaig millorant. Em costa molt baixar pes, però sóc tossut quan se'm posa una cosa entre cella i cella i vaig pel bon camí amb la bàscula. Vaig perdent pes també molt lentament, que diuen que és una bona manera per a no recuperar-lo. El gran objectiu dels pròxims mesos és la Marató de la Costa Daurada, a Tarragona, del 17 de gener del 2016. M'he fet un pla d'entrenament de 12 setmanes per mirar de baixar de les 3h i 30m. L'he feta dos cops aquesta marató amb registres de 3,29 i 3,30. De les 3 maratons que he fet aquest 2015, dues --L'Escala i Tortosa-- han estat molt decebedores en quant a cronos. Crec que ho puc fer una mica millor i a Tarragona vull intentar-ho. Només espero que les lesions em respectin. Ja hi hi haurà temps de parlar-ne d'aquesta marató que he començat a preparar específicament aquesta setmana. Ara toca parlar de l'última cursa que he fet: els 10Km DIR-Mossos d'Esquadra de Sant Cugat del Vallès. Ha estat aquest diumenge 25 d'octubre.
Amb la Imma Casares, l'Adrià, el Roger, la Raquel Mateos i el seu home
Roba nova del CIESC D. Catalán
Després de la referència dels 10km del C.N. Sabadell de la setmana passada (44,49) tenia clar que seria molt difícil millorar aquest registre tenint en compte que el recorregut a Sant Cugat és notablement trencacames. Vaig sortir pràcticament al davant de tot en un costat per no molestar als corredors més ràpids que tenia al voltant meu. Quan surto tant endavant, inevitablement vaig ràpid. Massa ràpid. Els primers 400 metres els vaig fer per sota de 3,40 i vaig acabar el primer mil en 4,02. Ja el segon el vaig fer en 4,29, un ritme ideal per a mí. Ser capaç de mantenir-lo voldria dir acabar per sota dels 45 minuts. Com deia, sabia que seria molt difícil per les pujades. Vaig passar el 5.000 en 22,57, per tant lluny dels 22,30 requerits per fer 45 en cas de poder doblar. Sabia que l'últim quilòmetre era molt favorable i vaig intentar arribar-hi en les millors condicions. Vaig arribar al 9 en 41,32. I l'últim vaig serrar les dents i vaig tancar-lo en 4,07, cosa que em va satisfer força. En total, 45m 39s, a només 50 segons del registre de Sabadell, que, com deia, tenia una recorregut més favorable que no pas el de Sant Cugat. 
Plà per a la Marató de Tarragona
D'aquí el títol d'aquesta entrada. Crec que vaig millorant, gairebé de manera imperceptible encara, però ho intueixo. Espero que en les pròximes setmanes noti la millora en els registres, de manera fefaent, igual que quan vaig córrer a l'abril la Mitja de Blancafort, després d'haver fet unes quantes sessions amb una mica de qualitat. Veurem. I ho explicaré aquí, com sempre. 


dilluns, 19 d’octubre del 2015

L'últim doblet... de moment.

  Aquest cap de setmana he fet un nou doblet, Santa Margarida i els Monjos, dissabte, i Sabadell, diumenge. Ambdues curses de 10 Km. De moment serà l'últim doblet perquè a partir del pròxim cap de setmana passaré a treballar els caps de setmana. Per tant, en principì només correré els diumenges, ja que fer-ho dissabte també em podria passar factura en forma de cansament per dormir poc. L'horari que tindré ara és el mateix que tenia, de 15h a 1 de la matinada. Però en comptes de dilluns a dijous com fins ara, serà de divendres a diumenge.
A Santa Maragarida i els Monjos, amb l'Arcadi
  Dissabte vaig repetir a Santa Margarida i els Monjos. Igual que l'any passat, també he coincidit amb l'Arcadi. És un cross molt agradable amb dues voltes de 5 Km. Dia esplèndid, bona temperatura i sobretot, tracte exquisit. Em vaig trobar molt bé. Sempre que pugui, tornaré. Igual que l'any passat, ens vam prendre la cursa amb calma. Primers 5 Km passejant i petant la xerrada. Pas pel Km 5, 25m 40s. A la segona volta vam prèmer una miqueta més l'accelerador per mirar d'acabar per sota dels 50m. Dit i fet. Vam acabar amb 49m 28s. Perfecte ! Jo em volia reservar una miqueta pel dia següent a Sabadell. Realment les curses les fem dures o còmodes en funció del ritme a què anem... L'any passat vaig fer exactament 2 minuts menys (47,28) A la segona volta vaig apretar més. Per cert, no em volia estar de dir que el polo que van donar de regal és del millor tèxtil que he vist mai en una cursa. I en porto més de 600 ! Felicitats, amics de Santa Margarida i els Monjos. Teniu una gran cursa !

Poc després de la sortida, a Sabadell. On és en Wally..?

  I diumenge cap a Sabadell a fer els 10 Km del Club Natació. Feia temps que no la feia, aquesta cursa, En concret des del 2010. Aquesta cursa és de les més apreciades per a mí. Sempre m'han tractat molt bé, també. La veritat, tot sigui dit, és que no recordo cap cursa on no m'hagi sentit ben tractat... Recordo al 1997, quan vaig córrer per primera vegada, que vaig anar el dia abans a recullir el pitrall. Aleshores vaig conèixer l'Àngel Viñeta. Gran tipus. Ahir el van homenatjar amb motiu de la 25a edició de la cursa. Ha estat a totes les edicions. Recordo que al recullir el pitrall, vaig veure com preparaven les bosses del corredor pel dia següent. Una estància plena de bosses per tot arreu. Vaig pensar que era una feinada de por. I l'Àngel movent-se entre les bosses com un peix a l'aigua. És una imatge que tinc gravada. Al dia següent vaig córrer en 49m i 16s. Era la quarta cursa de la meva vida i vaig fer marca. Un any més tard, al 1998, vaig fer-la amb gairebé 9 minuts menys (40,19) i al 1999 vaig seguir rebaixant marca (40,08). I també al 2000 (39,52). Vaig tornar-hi al 2004 i vaig córrer en 39,00, la meva millor marca de sempre a Sabadell. És magnífic que el recorregut sigui sempre el mateix, pràcticament. Així pots comparar. Vaig tornar al 2007 (41,53) després de les meves operacions i al 2010 vaig acabar amb 43,34.
L'Àngel Viñeta, a la dreta, donant trofeus
  Ahir, vaig córrer la cursa, doncs, per 8a vegada. Ara que em costa força córrer en 45m un 10.000, el meu objectiu era baixar de 46m. Conec perfectament el traçat i visualitzava per on podria mirar d'apretar més o menys. El primer 5.000 és més dur que el segon i per tant estava clar que era bó reservar-se una miqueta per poder donar-ho tot a la segona part. El pas pel Km 5, 22m 43s. En cas de doblar sortien 45,26. Que ja em semblava una bona marca. La Rambla és una mena d'arma de doble tall. Es baixa i després es puja. Com sempre que passa això en una cursa, la baixada et sembla poc pendent favorable, i en canvi la pujada es fa dura. Ho vaig tenir clar. Com que el primer 5.000 era duret, com deia, vaig prendre'm un petit respir a la baixada per la Rambla. Em va anar perfecte. Vaig poder prèmer l'accelerador al pujar-la i trobar-me molt bé. Perquè un cop arribes a l'ajuntament i després gires a la dreta, crec que al carrer de Zamenhoff , poc abans del km 8, et trobes un lleuger pendent que et pot matar si no el tens en compte. Després ja s'agafa el carrer de Covadonga i al final es remunten uns 300 metres fins la meta on molts apretem les dents per esgarrapar uns segons al crono. Veia que anava bé perquè en la segona part de la cursa, especialment, avançava més corredors que últimament. La que anava tercera noia, la vaig poder atrapar i passar-la ja en l'últim quilòmetre. A l'inici de la rampa final abans de meta, però, em va passar amb un notable canvi de ritme. I li vaig dir admirat. Però a mitja rampa, se li devia travessar perquè es va quedar clavada, la vaig poder passar i entrar uns segons abans que ella a la meta. En total, 44 minuts, 48 segons. I encantat de la vida. 2a millor marca de l'any, superada només pels 43,53 de Vilafranca del Penedès, del gener. El registre d'ahir és el pitjor --tret de la primera vegada--, que mai no he fet a Sabadell. Però, com dic, vaig sortir molt content. Tal com dic sovint, cal saber on ets en cada moment de la teva vida atlètica. Ara per mi fer un 10.000 per sota dels 45 minuts està prou bé, i més en una cursa que té pujades, no molt dures, però alguna ben llarga, com és el cas de Sabadell.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Aniversari a Sant Muç

En els últims metres (Foto: organització)
Aniversari perquè diumenge vaig cumplir la meva desena participació a la cursa de Sant Muç, a Rubí. Ésa la cursa de casa. Són 10 Km complicats perquè constantment s'està pujant i baixant. Una de les que en diem trencacames. L'any passat la vaig fer amb l'Arcadi i recordo que els 3 primers quilòmetres vam anar xerrant, distesament. És la part de la cursa més plana, abans de la gran pujada llarga de gairebé 2 quilòmetres, fins a l'urbanització de Sant Muç. Vaig fer, ara fa 1 any, finalment més de 48m 27s. L'objectiu d'enguany era superar aquest registre. Gairebé 400 corredors, dia esplèndid, temperatura ideal, tot perfectament organitzat per l'Esther Peiroten, com sempre. Després dels primers 3 km inicials pel casc urbà, s'arriba a la gran pujada que deia. Allí el ritme s'alenteix. Tant el Vicenç Solé com el Francisco Díaz Plata, habituals rivals a moltes curses, em van deixar endarrera clarament. Vaig pensar que el venir de la Marató del Priorat feia 8 dies explicava que em guanyessin amb facilitat. Cap problema. Jo a la meva. A l'arribar al km 5, amb gairebé tota la pujada llarga completada, anava uns quants segons per sota del 5m/km. Vaig passar en 24m i 40 i i escaig segons. Perfecte. Al 2014 havia superat els 25m en aquest punt. Després, la gran baixada fins a l'ermita de Sant Muç. Les posicions estaven ja molt definides. Ni aconseguia avançar ningú ni tampoc m'avançaven a mí. Nova gran baixada fins a la riera per encarar els 2 últims quilòmetres ja al casc urbà de Rubí. Un corredor se'm situa al costat i encara que intento deixar-lo intueixo que no em serà possible. En els últims 500-600 metres abans de la meta, amb una última pujada, em supera clarament. Observo que amb bon ritme se'n va cap a la meta; atrapa i supera al Francisco Díaz Plata. Un bon final. També em supera un corredor amb la samarreta del I run with Leiva, que em saluda al passar-me. Al final completo els 10 Km en 47 minuts i 26 segons O sigui 1 minut i 1 segon més ràpid que l'any passat. Encantat ! Repassant els resultats anteriors veig que és un registre de tant sols 6 segons més que fa 6 anys ! És clar que aleshores no vaig apretar com ahir. Però el registre és el què és.
Somrient per la càmera ! (Foto: Cándido Ferreiro)
  Al mirar les classificacions veig que el Vicenç Solé em va treure gairebé un minut --53 segons, exactament-- i el Francisco Díaz Plata, tan sols 6 segons. Penso que no és tant i m'animo, també. Gran avituallament a l'acabar, com sempre, un dels trets diferencials de la cursa de Sant Muç. I a més molt original i molt ben presentat. Gran feina al darrera. Tots aquests detalls es valoren molt. Moltes felicitats !

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Finalment, he repetit a la Marató del Priorat

L'arribada, sempre emocionant
Doncs sí. A l'acabar l'edició de l'any passat vaig tenir molt clar que no repetiria a la Marató del Priorat. Ho vaig explicar a l'entrada corresponent en aquest blog. Però els maratonians devem ser una éssers extranys. Fa uns mesos vaig pensar que faria la mitja marató del Priorat, que es fa conjuntament amb la marató. Però fa unes poques setmanes ja vaig veure clar que tornaria a fer-la sencera. I així va ser. Les pluges de l'última setmana em van espantar una mica. Una marató de muntanya amb pluja se'm feia molt coll amunt. La veritat és que vaig estar dubtant fins un parell de dies abans si hi anava o no. I encara el mateix dia de la cursa, si faria la mitja o la marató... Dubtes maratonians...  Li vaig demanar consell a la meva companya de feina, la Bea Garcia --experta corredora d'ultres per qualsevol terreny--, sobre com encarar la cursa, què portar, etcétera. I em va anar molt bé. Em vaig comprar una petita motxilleta per a l'esquena, tant petita que només m'hi van caber un impermeable, una manta tèrmica i uns guants. A les petites butxaquetes de les malles portava el mòbil i la clau del cotxe. Tot plegat --menys la clau del cotxe--, per si tenia algun problema que m'obligués a aturar-me i esperar que em rescatéssin. Digueu-me exagerat, però més val prevenir, estant a la muntanya. De fet, la Marató del Priorat és de mitja muntanya. Hi ha molta més pista que corriols, cosa que jo agraeixo profundament. Els corriols en baixada em maten. Els tinc molta por. Jo diria que no hi ha corredor-a que li tingui tanta o més por que jo. Els baixo molt lent. I encara m'agobio més perquè sé que estic molestant els corredors més ràpids que puguin estar darrera meu. Això em crea un estat de patiment que fa que encara tingui més por de caure. Cap al km 6,5 hi havia el primer corriol. Com que encara era d'hora, anàvem molts en grup. Per tant tenia corredors darrera meu. Jo, baixant molt lent, i pressionant-me per no molestar. Resultat... trepitjo una pedra i.... a terra. Exactament el què la Bea m'havia dit que evités: trepitjar pedres, que rellisquen. El problema és quan només hi ha pedres... La mà dreta em va salvar, a costa de fer-me un trau que va començar a sagnar copiosament... Tot el braç ple de sang... No em feia mal, sortosament. Al primer avituallament em vaig mullar bé la ferida amb aigua i ja no m'en vaig recordar més... fins que en un altre corriol, molts més quilòmetres enllà, una nova relliscada, ara per cansament, em va obligar a recolzar-me amb la mà esquerra. Aquest cop la ferida va ser molt minsa i sense sang. Cap problema !!

     L'any passat va fer molta calor. Aquest any, en canvi, el temps va acompanyar del tot. Temperatura agradabilíssima per córrer. Com que no em vaig oblidar del crono, com fa 1 any, vaig poder controlar millor les meves previsions. La mitja la vaig passar en 2h 19m. Com que la segona mitja és molt més dura, havent de pujar i baixar diversos turons, estava clar que doblar era impossible. Però vaja.. Afegin-t'hi una hora més al doblatge (2h,19m x 2 = 4h 38m + 1h = 5h 38m) millorava clarament el registre de l'any passat (5h 57m) Per això anava molt tranquil, a la meva, fent aturades cada cop més llargues en els avituallaments. En l'últim, al km 37, ja vaig veure clar que si no passava res estrany superava la marca abastament. A més la rampa mortal de  l'últim quilòmetre de l'any passat l'havien suprimit. Per cert, en l'últim avituallament vaig veure que al meu GPS marcava 36,45 Km i no pas 37 km. No li vaig donar importància.

Un arròs del tros perfecte per recuperar forces !
     Arribat a Falset, on hi havia la sortida i la meta, gran emoció perquè veia que el meu temps seria efectivament sensiblement millor que al 2014. Vaig creuar la línia de meta en 5h 11m 30s, 46 minuts menys que l'any anterior !! Bestial millora !! Després d'uns quants segons de respirar miro el crono i la distància recorreguda segons el GPS: 40,5 Km !!! Tot té una explicació, penso. Una millora tant espectacular era excessiva. La meteorologia, com he explicat, havia ajudat molt; no em vaig aturar com l'any passat en una ocasió a treure'm pedretes de les sabatilles... però era massa millora. Ràpidament, consulta amb altres corredors. El guanyador de les dues edicions, el cerverí Hugo Figueras, havia  millorat de 3h 54m a 3h 13m. També li van sortir 40,5 Km al seu GPS. A altres els havia sortit menys de 40 km, fins i tot, si bé és cert que a altres els va sortir 42 km... En fi. Tant se val. Per a mí ha estat una marató de muntanya i com a tal la compto. És la meva marató número 46. La idea és fer la 50 aquesta mateixa temporada. Possiblement la 47 a Girona, al desembre (Marató TV3); la 48 a Tarragona, al gener; la 49, la de les Vies Verdes, a Girona; i la 50 m'agradaria poder-la fer a Barcelona al mes de març, ja que allà vaig fer la primera al 1999.


diumenge, 13 de setembre del 2015

Quin cap de setmana més intens !!!

A la Via Catalana 2015, amb el punter
Arribada dels 5 Km de Bellaterra
Molt intens el cap de setmana, certament. Dues curses,( o tres), petanca  i la Diada, ni més ni menys !! Divendres 11 de setembre vaig repetir en els 5 Km de Bellaterra que organitza La Sansi amb en Josep Lluís Blanco. Era la quarta edició. Havia corregut la primera al 2012. Ja sabia que ni m'acostaria al temps que vaig fer aleshores, per sota dels 22 minuts. I això que ara el circuit s'ha endolcit una mica... Vaig sortir endarrerit i encara que haviem fet un bon escalfament amb l'Arcadi --gairebé 20 minuts rodant-- només vaig poder fer 23 minuts i 17 segons. Un temps discretíssim. Cap problema. A la tarda, nova cursa, però en aquest cas ben diferent. 5,2 Km acompanyant el punter de la Via Catalana 2015 per l'Avinguda de la Meridiana. Una experiència única, irrepetible, emocionant. Pell de gallina tota l'estona. Vam trigar 43 minuts en completar el recorregut, que hauriem desitjat que no s'acabés mai. Com a bon corredor, em vaig apuntar la distància com a un entrenament...;-) Molt diferent, sense cap mena de dubte !
Rebent instruccions del Juanele, a la Petanca Solidària (Viladecans TV)
 Dissabte tocava cita solidària amb els amics de Petanca Solidària, Porten ja 5 anys organitzant un torneig de Petanca amb fins solidaris. Reuneixen un grapat de jugadors i jugadores impressionant i també conviden a personatges diversos a què juguin. Quan hi vaig anar per primer cop, al 2011, vaig jugar una partida reservada als personatges convidats. Després vaig repetir al 2013, i enguany, al ser la meva tercera participació, em van oferir jugar en el torneig complet formant part d'una tripleta de luxe amb en José Luis Delgado ("Juanele") exmundialista, i en Lucas, un jugador també molt experimentat. Jo només havia jugat a botxes de petit fa molts anys, i poqueta cosa més. Vaig intentar no desentonar gaire seguint les seves instruccions i meravellant-me veient com juguen de bé. Amb companys de viatge d'aquest nivell, vam anar passant rondes fins a les semifinals. Allà l'equip rival eren, ni més ni menys, que els campions d'Espanya. El forat que suposava la meva aportació ja no el van poder tapar els meus companys, donat el nivell dels contrincants. Un d'ells, però, em va alegrar el dia al dir-me que havia col.locat dues boles magnífiques; "dos bolones" va dir textualment. Ell, un autèntic crack, va refusar tots dos "bolones" amb tirs mil.limètrics espectaculars, com qui no fa res. Impressionant. En un d'ells va enviar la meva bola ben lluny i exactament en el lloc on estava la meva va quedar la seva, just al costat del bolitx. Més precisió impossible. El què feia el mateix paper que jo en l'equip contrari, en Jaime Sáiz, em va felicitar per com ho havia fet, tenint en compte la meva gairebé nul.la experiència en petanca. Aviam si encara m'animaré a provar-ho més sovint...
Eusebio Sacristán va fer costat el petanquistes
 I per avui diumenge quedava la cursa de l'Ametlla de Merola, la clàssica de final d'estiu al poble de l'Arcadi. Cross, 10Km amb dues voltes al circuit. L'any passat em van sortir uns tristos 48m 59s, per tant no tenia gens clar ser capaç enguany de baixar dels 50 minuts. El cert, però, és que m'he trobat força bé. Com que era la 12a vegada que hi participava, el circuit me'l sé de memòria. Això permet visualitzar-lo i tenir clar on es pot prèmer l'accelerador, on s'ha de patir, on s'ha de recuperar. I a fe que m'ha sortit molt bé. El primer 5.000 l'he passat en 23 minuts i 27 segons. Un temps que augurava un registre sensiblement millor que el de fa 1 any. I així ha estat. La segona volta he trigat 23,50, només 23 segons més que la primera. Tenint en compte el cansament acumulat em sembla un molt registre. Al final, doncs, 47 minuts i 17 segons, clarament millor que l'any passat en 1 minut i 42 segons. Encantat de la vida !!!!
Pels carrers de l'Ametlla de Merola

  

Amb en Reyes Estévez, a l'Ametlla

 

 Una dada per acabar. Amb els 10 Km d'avui a l'Ametlla de Merola, ja porto 8.700 Km en curses des que al 1997 vaig fer la primera, que va ser la cursa de la Mercè.







dilluns, 7 de setembre del 2015

Una bona cursa Barça

Minuts abans de la sortida
Molt satisfet del meu rendiment a la 2a edició de la cursa Barça. Com que l'any passat la vaig fer després d'haver corregut el dia abans la duríssima per a mí Burriac Atac,  vaig patir molt a la cursa blaugrana. De fet --a més, va fer una calor inusual-- vaig estat temptat de retirar-me i tot. Tenia clar, doncs, que a l'arribar en millor condicions tant físiques com meteorològiques, correria sensiblement més ràpid que al 2014. Aleshores vaig necessitar 51 minuts per fer els 10'33 Km que tenia la prova.  Enguany, com a convidat VIP del club, vaig sortir pràticament davant de tot. És curiós sortir tant endavant perquè veus com surten els que lluitaran per la victòria. Surten esperitats, com si els perseguís el diable de com van de ràpid. Fins a l'inici de la pujada del primer quilòmetre, a uns 300-400 metres de la sortida, jo anava a 3,30-3,35, una velocitat absolutament suicida per a mi. Els cracks anaven per sota de 3 en aquest tram. Per a mi, bestial. La pujada fins a la Diagonal calma els ànims de tothom. Un cop al lateral de la Diagonal, ja superat el Km 1, vaig regular força bé una mica per sota de 4m 30s/km. El meu objectiu era acabar per sota dels 45 minuts, és a dir, ritme de 4,30. A l'haver sortit al davant de tot, gairebé, vaig poder córrer molt còmode des del començament. I no em passaven tants corredors com esperava. El tram pel lateral de la Diagonal és llarg perquè no el vam deixar fins aribar a l'avinguda Josep Tarradellas, a la Plaça Francesc Macià. 
Amb l'Empar Moliner, sempre riallera. Va fer 50 minuts.
Més de 2 Km. Per tant ja enfilàvem el Km 4. Jo seguia al voltant de 4,30 el Km. E Km 5 el vaig passar en 22m i 22s. En cas de doblar, acabaria en 44m 44s, Vaig pensar que seria difícil, però que valia la pena intentar-ho. La llebre dels 45 minuts no em va atrapar fins el Km 7. La idea ara era que no se m'escapés, com m'ha passat en altres curses, i, després, en el 9, intentar deixar-la endarrera per acabar per sota dels 45 minuts. A la Travessera de Les Corts hi havia l'última pujada, no gaire llarga ni dura, però que pica perquè està al km 8 i ja vas justet. La llebre se'm va començar a escapar. Anava a 4,18 !! Li vaig fer veure que anava massa ràpid. Sortosament, a l'encarar la darrera pujada, va frenar una amica la seva marxa i em vaig poder reenganxar a un grup que amb prou feines era de 3 o 4 corredors. A l'arribar al 9, a profitant un lleuger descens, vaig atacar per, tal com tenia pensat, deixar-la endarrera i acabar sub45. Vaig suar per aconseguir-ho... només de 3 segons del meu crono (44,57) i només d'1 segon (44,59), segons va marcar el xip. Ajustadíssim !! Des del gener a Vilafranca del Penedès (43,54) que no corria tan ràpid. Consulta al GPS i veig que m'havia donat 10,23 Km. No vaig ser l'únic. A tots els corredors consultats els va donar de 200 a 300 metres més llarga, igual que al 2014. El recorregut era exactament el mateix. Per tant, encara més satisfacció, ja que això vol dir que hauria fet un sub45 clarament més folgat i fregant, potser, el sub44. Cal tenir en compte que aquesta setmana he fet la tirada més llarga --30 Km-- en la preparació per a la Marató del Priorat, i he acabat amb un total de 82 quilòmeres. Feia 3 anys que no corria tants quilòmetres en una setmana!!
Amb l'Arcadi donem suport a la cursa Nick Horta
  La setmana vinent correré molt probablement el Cross de l'Ametlla de Merola i el 20 de setembre no podré fer cap cursa ja que treballaré diumenge al matí. Però s'hi disputarà la cursa Nick Horta de 5 Km, que ajuda a la recerca mèdica. Feu-la. Us agradarà. I fareu una bona obra.




dimecres, 2 de setembre del 2015

He millorat !

Vaig ajudar a donar els trofeus de la Cocollonaa
El títol d'aquesta entrada està motivat pel fet que porto una ratxa molt llarga en la que quasi mai aconsegueixo millorar els registres de l'any anterior en cap cursa. Dissabte, a Girona, la cursa de La Cocollona, per fi es va trancar aquest malefici. Vaig córrer per tercer any consecutiu els 10 Km pel parc de la Devesa i el centre històric de la capital gironina i vaig aconseguir millorar en 59 segons la marca del 2014 !! Magnífic !! Al 2013 vaig fer 43m i 26s i l'any passat, 46m i 45s. Al 2015 he trigat 45m i 46s. Encantat de la vida. He tingut un estiu amb menys quilometratge del què hauria volgut, per la lesió a l'isquio de la cama esquerra de mitjans de juliol, i també per la forta calor què hem passat. Recordo que l'any passat a La Cocollona va ploure molt, abans de la cursa, i el terreny va quedar força empantanegat, i, per tant, més lent. Però el què compta és que enguany he anat més ràpid. Com dic, estic encantat !
Molt content amb el meu trofeu de Gavà !!
La cursa és molt plana i es pot córrer bastant. El fet de començar a les 10 de la nit, ajuda a passar la calor, tot i que la humitat notable no la pots evitar. Els amics de Diversport són els organitzadors. Per a mí, un 10. L'avituallament que donen a l'acabar, amb pasta inclosa, és magnífic. Em va entrar de conya ! Ah ! I es van recordar de donar-me el trofeu de primer classificat de més de 50 anys que havia guanyat a la nocturna de Gavà, i que no vaig recullir perquè ni se'm va passar pel cap que hagués estat el primer de la categoria. A la Cocollona vaig ser el 5è dels iaius.

 Continuo preparant-me per a la Marató del Priorat del 3 d'octubre. Avui he fet la tirada més llarga  que faré. 30Km. M'he mullat com un pollet, però he evitat la calorada. Hauria evitat sagnar si m'hagués posat la vaselina Weapon to Win. És que sóc tontet...
Després de la tirada, amb sang per no haver usat W2W


30 Km són molts quilòmetres...!

diumenge, 23 d’agost del 2015

5 anys després, torno a Castellbisbal

A poc d'arribar a meta (Foto: F. Polonio)
No corria la cursa de Festa Major de Castellbisbal des del 2010. És una cursa veterana, més de 30 anys disputant-se i sempre que l'he correguda tenia exctaament el mateix circuit, cosa que s'agraeix. La meva relació amb la cursa és d'amor-odi, podriem dir. L'he correguda, amb la d'avui, 6 vegades i sempre he anat a pitjor. Ho explico en les cròniques que vaig fer al 2009 i al 2010.  L'experiència és un grau. Com que al 2010 la vaig fer en 28 minuts i 3 segons, m'he posat com a objectiu --donada l'experiència anterior-- baixar dels 30 minuts. Un objectiu que he cregut assequible. I així ha estat. He acabat en 29 minuts i 32 segons. Tenint en compte el meu curriculum en aquesta cursa, l'any vinent, si hi torno, probablement ja no baixaré dels 30 minuts. En tot cas lluitaré per mantenir-me per sota d'aquesta barrera. Serà una motivació.
Ha fet calor (Foto: Wai-Shan)
Amb en Jaume Leiva, que ha guanyat la cursa, la Wai, l'Arcadi i la Cris
  La cursa és d'un constant pujar i baixar, amb pujades i baixades llargues. La calor i la xafogor l'endureixen encara més. Una cursa exigent, que per sort és curteta. He sortit bé, però com que la primera pujada és gairebé immediatament després de la sortida, de seguida et frenes. He anat fent i comprovant que a les pujades la meva velocitat ha minvat notablement. Sense dubte per culpa del meu pes. Estic en 74 kg i hauria d'estar, com a molt, en 72. Què hi farem...! M'agrada menjar...
 He anat passant noies que havien sortit molt ràpides i poc a poc anaven afluixant. En l'última pujada abans de meta, la noia que anava segona, Núria Morillas, ha parat fins i tot perquè no podia més. L'he avançada però en els últims 150 metres, ja en pla, s'ha refet i m'ha passat com una bala. L'he volgut seguir, però m'ha estat impossible.
  La setmana que vé, possiblement correré a Ripollet. Ja veurem...




dimecres, 22 de juliol del 2015

600 curses al sac....!!!!

Finalment vaig decidir anar a la cursa de la Floresta, dissabte 18 de juliol, ja que allà completaria la cursa número 600 del meu palmarès. Sempre m'han tractat molt bé allà, exquisidament, millor dit i no podia fallar. Les meves molèsties a l'isquio de la cama esquerra no em van impedir córrer, gràcies a la mà miraculosa del Jim Serrano. El dia anterior em va descarregar completament la zona, que d'altra banda, ja tocava...
Un número que fa patxoca !
Amb l'Empar, a La Floresta
A la Floresta cal córrer amb seny perquè tot i ser curta, 7,2 Km, és completament trencacames. La calor a dos quarts de 7 de la tarda era molt notable. Estàvem inscrits 135 corredors. Al final, però, vam ser 97 els què vam acabar la prova. Vaig fer pràcticament tota la cursa acompanyat del meu company a TV3, Francesc Sòria. Un molt bon corredor i triatleta que va optar per acompanyar-me tota la cursa. Ell anava gairebé xiulant i jo al límit. És el què té ser jove, he, he... Sort d'ell, perquè si no el meu temps hauria estat més dolent, sens dubte. Bona part de la cursa vaig estar barellant-me amb l'Àlvar Fernández, de corredors.cat. A les pujades se m'escapava i a les baixades m'hi acostava. A les acaballes de la cursa, el vaig passar en un descens el més ràpid que vaig poder per intentar que pensés que ja no em podria superar. L'estratègia no em va servir de res perquè encara quedava una última pujadota que no m'esperava i que em va fer la guitza. L'Àlvar em va atrapar i en l'últim descens, ara sí, va ser ell qui em va fer l'hatxassu final per entrar a meta 3 segons abans que jo. Al final vaig fer 34m i 49s. Va ser una lluita maca d'estratègia en la que ell va sortir guanyador. Felicitats, company !!
També vam coincidir amb l'Empar Moliner, periodista, escriptora, articulista, analista... i també corredora. Va fer una gran cursa, com ho demostra el fet que va guanyar la seva categoria ! Gran, Empar !!
  Dimarts vaig anar a què em miressin les molèsties a l'isquio. Confirmat trencament d'1,5 cm x 3mm. Ho recuperaré ràpid gràcies a ReSport amb el Dr. Ferran Abat i el seu equip. Estan al Club Natació Sant Andreu, a Barcelona. Així que, aviat a cremar asfalt novament...!